Crític Cerca
Opinió

8-M: vaga feminista de cures, laboral, de consum i estudiantil

Avançament en primícia del manifest de l'Assemblea 8-M, que reclama unir les lluites contra el patriarcat, el masclisme, la LGTBIQA+fòbia, el racisme o la islamofòbia

05/03/2024 | 10:43

Una noia aixeca una pancarta manuscrita en una manifestació feminista / IVAN GIMÉNEZ

Les tasques de la llar i de les cures, que són el sosteniment del món, són infravalorades i invisibilitzades pel sistema cisheteropatriarcal, capacitista, racista i capitalista, que explota totes les que tenen cura de la vida i alhora ens invisibilitza i deshumanitza, separant-nos entre cuidadores i cuidades i negant la interdependència d’aquesta opressió mútua. Volem visibilitzar aquest treball essencial de les remunerades i les no remunerades; aquestes últimes, explotades a casa seva per una divisió sexual del treball totalment asimètrica i amb uns rols estereotipats de gènere que perduren a través del temps.

També denunciem la situació de totes les que treballen en àmbits feminitzats i precaritzats, de les que estan en situació irregular i de totes les que avui no poden fer vaga. Cal reivindicar plegades com volem ser cuidades i reflexionar sobre quin tipus de suports bàsics respecten els drets i les llibertats i quins no, quins posen la vida digna al centre i quins no; la segregació no és una opció. L’assistència personal suficient, autogestionada i ben remunerada és el camí. Volem decidir sobre el nostre cos i la nostra vida, independentment de la nostra edat, funcionalitat i diversitat.

Per la visibilitat de totes les que sostenen el món i per totes aquelles que per manca de suports no poden ser avui aquí, denunciem la violència estructural capacitista, racista, capitalista i patriarcal, i per això fem vaga de cures.

Per les treballadores de la llar i de les cures, un dels sectors laborals més precaritzats, que romanen excloses del règim general de la Seguretat Social, sense una sèrie de drets fonamentals, com ara estar protegides per la Llei de riscos laborals. No va ser fins a l’any passat que se’ls va reconèixer el dret al subsidi d’atur, però sense que s’apliqués amb retroactivitat, de manera que la majoria no l’han pogut aplicar als més de 10, 20 o 25 anys de treball.

Una de cada quatre treballadores del sector de la llar i de les cures viu al llindar de la pobresa

Nou de cada deu treballadores d’aquest sector són dones migrades. De les més de 600.000 treballadores en l’àmbit estatal, 200.000 estan forçades a treballar en l’economia submergida, sense papers ni contractes. Una de cada quatre viu al llindar de la pobresa, amb salaris que no superen els 800 euros mensuals, o sigui, cobrant un 60% per sota del salari mínim interprofessional (SMI). Què podem dir, llavors, de les companyes que treballen internes en domicilis particulars, generalment en condicions de màxima explotació?

Denunciem les violències i vulneracions que pateixen totes les treballadores d’àmbits feminitzats i precaritzats: les cambreres de pis, les d’atenció domiciliària i les dels serveis sanitaris. Fem nostra la lluita de les jornaleres, les pageses, les dones amb diversitat funcional, les pensionistes i les que treballen a les seves llars, atenent familiars amb necessitats de cures específiques permanents i que no gaudeixen de reconeixement ni de remuneració. Fem també nostra la lluita de les treballadores sexuals per les seves demandes. Per totes les que veiem minvats els nostres drets pel fet de ser dones, lesbianes i trans, i totes les altres identitats dissidents, fem vaga laboral.

La Llei d’estrangeria també és violència masclista, i en demanem la derogació immediata

A les fronteres europees i les d’altres països enriquits per l’imperialisme colonial, es vulneren, amb impunitat i de forma sistemàtica, els drets humans. Els mateixos països colonialistes, racistes i xenòfobs, que saquegen les riqueses de les seves excolònies, destrueixen els ecosistemes i les formes de producció comunitària i neguen l’entrada a la gent forçada a migrar. Davant l’espoli, l’extractivisme i l’ecocidi del Sud Global per mantenir el consum desenfrenat del Nord Global, les companyes dels territoris colonitzats fem una defensa radical del cos-territori.

Les corporacions oligàrquiques transnacionals, des d’un marc de corrupció sistèmica, assassinen les dissidents i generen intencionadament conflictes armats per apoderar-se per la força del liti, del petroli i de totes les riqueses dels territoris del Sud. Les migracions de les comunitats espoliades marxen cap a l’exili amb perill de mort. Un total de 6.618 víctimes durant el 2023 en les rutes d’accés a Espanya, i risc de violacions i d’agressions masclistes, de fam i de deteriorament de la salut física i mental. La Llei d’estrangeria espanyola i la legislació europea, en particular el vergonyós nou Pacte europeu de migració i d’asil, legitimen més vulneracions de drets a les fronteres, i afecten especialment infants i dones, ja que en permet l’empresonament en centres d’internament. La Llei d’estrangeria també és violència masclista, perquè nega els drets de ciutadania i impossibilita la denúncia de múltiples violències, especialment les violències sexuals, tal com va passar (i encara passa) amb les jornaleres de Huelva el 2018, que ho van denunciar, però les causes judicials van ser arxivades amb absoluta impunitat. Per totes aquestes i més raons, exigim la derogació immediata de la Llei d’estrangeria.

Les polítiques migratòries, xenòfobes i racistes, no tenen cap altre objectiu que irregularitzar administrativament la diàspora originada per l’espoli colonial i, amb un caràcter pervers, provoquen l’exclusió social i neguen els drets de ciutadania, per exemple, denegant el padró i dificultant així els procediments d’accés als drets socials de salut, de treball, d’habitatge, d’educació, etc. Per totes les persones migrades, racialitzades i excloses exigim “Regularització, ja”. Contra les retirades de custòdia per part de la DGAIA, pel tancament dels CIE, per l’enderrocament de les fronteres militaritzades i per l’aprovació de la ILP de regularització, al Congrés dels diputats i de les diputades, volem papers per a totes, i, perquè cap persona no és il·legal, les feministes fem vaga i denunciem la violència estructural racista i colonial.

Ens oposem fermament a totes les guerres i denunciem i condemnem tots els genocidis, com el que aplica Israel a la població palestina de Gaza

La dreta, la ultradreta i el feixisme avancen impunement i amb una violència desfermada contra persones i pobles en molts llocs del món. Hi ha genocidis que tenen lloc ara a Birmània, al Sudan, a l’Azerbaidjan, al Kurdistan, a Etiòpia i a la República Democràtica del Congo. Per la seva part, el govern sionista d’Israel, saltant-se la legalitat internacional des de fa més de 75 anys, ocupa il·legalment territoris de Palestina, discrimina, tortura i massacra la població civil i li nega aliments, aigua i medecines, i condemna cruelment més d’un milió de persones. El genocidi a Gaza, que recolza en la indiferència i la complicitat dels països occidentals, ha aniquilat la vida de 30.000 persones, de les quals 13.000 són nenes i nens. Contra aquest i tots els genocidis i contra totes les guerres capitalistes, fem vaga feminista per una pau justa i contra totes les violències de conquesta i de saqueig.

Davant de tanta barbàrie, exigim la fi del negoci d’armes, la ruptura de relacions comercials amb Israel, un alto el foc immediat i permanent i la finalització de l’ocupació i del genocidi. Contra el mercat capitalista que passa per sobre de les vides de la majoria de les persones, que fa comerç amb la mort mitjançant la venda d’armes, sembrant el terror i el patiment per enriquir una minoria i que especula amb la salut de la gent i del planeta, ens oposem fermament a totes les guerres i denunciem i condemnem tots els genocidis.

Per la situació de precarietat de les dones més joves, que no es poden emancipar, que tenen dificultats per trobar feina i habitatge i, quan treballen, també pateixen explotació amb sous de pobresa i contractes porqueria. I per les estudiants feministes, lliures i rebels, que s’oposen a totes les opressions des d’un feminisme anticapitalista i revolucionari, capaç de transformar el món, fem vaga estudiantil.

Davant l’empobriment progressiu d’una majoria de famílies afectades per l’encariment dels aliments, la pobresa energètica i els desnonaments, que genera l’especulació estructural de la societat capitalista patriarcal, i que perjudica molt especialment els infants i les dones, nosaltres posem en el centre la vida. I contra l’especulació immobiliària i els fons voltor, exigim una llei de lloguer que sigui justa i respectuosa amb la vida. Per tot això, fem vaga de consum.

I pel retrocés en drets del col·lectiu LGTBIQA+ i davant les polítiques feminicides de tants governs totalitaris i misògins, ens oposem radicalment a tots els fonamentalismes i acusem el sistema cisheteropatriarcal, capacitista, racista i capitalista de violència i de criminalitat. Davant d’això, ni un pas enrere.

No tindrem una societat equitativa i ecològicament sostenible fins que no desmuntem el patriarcat, el masclisme, la LGTBIQA+fòbia, el racisme, la islamofòbia, l’antigitanisme, el capacitisme, la xenofòbia i les bases colonials del capitalisme. Per totes les nostres lluites, les nuclears d’aquest 8-M i totes les altres, unim les nostres veus en un crit d’emancipació de totes les opressions. Perquè només serem lliures si ho som totes. Juntes, amb la flama incombustible dels feminismes, som imparables.

Dones, lesbianes i trans i totes les identitats dissidents, juntes contra la precarietat, les fronteres i els genocidis. Visca, visca, visca, la lluita feminista!!!

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies