30/07/2025 | 06:00
La secretària d’Agricultura de Donald Trump, Brooke L. Rollins, anunciava recentment el pla Make Agriculture Great Again. Es tracta d’una agenda que sembla calcada de les Corn Laws (‘lleis de cereals’), un conjunt d’aranzels posats en marxa al Regne Unit a partir del 1815 per blindar el poder dels terratinents anglesos. Rollins afirmava als mitjans que “els grangers americans produeixen la vedella més segura i saludable del món”.
Aquesta afirmació, de ressonàncies higienistes i supremacistes, recorda la de Marine Le Pen a la televisió francesa, on afirmava que “els productes francesos són més segurs i de millor qualitat”. Le Pen ha construït la seva base social sobre un món agrari en descomposició pel neoliberalisme, aconseguint transformar el patriotisme republicà en xovinisme agrari. El seu discurs s’articula entorn d’una confrontació amb la Unió Europea i les seves polítiques verdes com el Farm to Fork. Com anunciava a la xarxa social X, “Hem de recuperar el control que ara té sobre nosaltres la Unió Europea, que va liquidar el model francès agrícola basat en les explotacions familiars. Faré patriotisme econòmic i serà el final de la política agrícola comuna (PAC)”.
A Catalunya tenim la nostra versió de Le Pen, Sílvia Orriols, que va anar a votar amb la samarreta de Revolta Pagesa en les últimes eleccions catalanes. La seva formació, Aliança Catalana, també s’ha fet forta a les zones rurals, especialment en aquelles amb menys densitat de població. Al seu programa electoral afirmen que “a dia d’avui, només un 40% del que consumim es produeix al país; per aquest motiu, volem augmentar la sobirania alimentària catalana per protegir-nos de futures crisis i generar més llocs de feina al camp català”.
Un model productiu que concentra la riquesa i retalla drets
La setmana passada a IDRA vam publicar l’informe Accions públiques per enfortir Mercabarna en l’alimentació sostenible. A l’estudi explicàvem que només el 15% del producte que comercialitza Mercabarna prové de Catalunya. Aliança Catalana no ha tardat a intentar rendibilitzar aquesta dada. A la xarxa social X apuntaven que aquesta és “una vergonya intolerable: sense sobirania alimentària ni suport a pagesos, ramaders i pescadors, Catalunya s’ofega”.
Orriols, Abascal, Le Pen i Trump redueixen la sobirania a una qüestió nacional
És cert que ho és, però la veritable vergonya no prové de la dada en si, sinó d’un model productiu que concentra la riquesa al mateix temps que retalla drets. Aquesta és fil per randa l’agenda que l’extrema dreta vol ignorar. El mateix ús del concepte de sobirania alimentària que fa servir Aliança Catalana també l’han fet servir el Front Nacional a França. També Vox, que afirma que vol “defensar el sector primari nacional amb polítiques que ajudin Espanya a aconseguir la sobirania alimentària”.
Orriols, Abascal, Le Pen i Trump redueixen la sobirania a una qüestió nacional. Aquesta és la seva resposta a un sector cada cop més afectat per la desfeta de promesa globalitzadora, que afronta un augment del cost dels inputs alhora que una disminució d’ingressos. Darrere d’aquest fòrceps financer, en realitat, hi ha l’enorme concentració industrial i corporativa construïda al llarg d’aquests 50 anys de globalització neoliberal.
Xovinisme agrari per tapar conflictes i contradiccions
Tant Orriols com Abascal han atacat en nombroses ocasions les importacions de productes del Marroc. Aquesta queixa pel suposat dúmping marroquí, un mantra recurrent, es basa en un falsejament de la realitat. Segons la balança comercial de 2023, les importacions agroalimentàries a Espanya provenen en primer terme d’Ucraïna (un 17%), del Brasil (un 11%) i dels EUA (un 4,3%). Les importacions del Marroc suposen només un 1,4%. Sentirem Orriols o Abascal exigir el tancament de les importacions dels EUA per competència deslleial?
El xovinisme agrari és la forma de prevenir el conflicte de classe atiant la guerra entre pobres
El xovinisme agrari renega dels productes i migrants africans alhora que depèn completament d’ells com a força de treball. Amb una mà els explota al camp i amb l’altra convoca a Torre Pacheco. Fa uns mesos vaig entrevistar a Lleida Domingo Morales, temporer, advocat i portaveu de Fruita amb Justícia Social. Morales remarcava que el problema no és la producció de fruita en si, sinó aquest model de producció de fruita que es basa a triturar els drets fonamentals i els ecosistemes.
El xovinisme agrari se serveix de la bandera per tapar els conflictes i les contradiccions resultants del model intensiu. Al mateix temps, deixa completament de banda qüestions fonamentals: en quines condicions mediambientals han estat produïts els aliments? Qui treballa el camp? Amb quines condicions laborals? Com interactua aquest model productiu amb els territoris, els ecosistemes i la salut de les persones? Qui se’n beneficia econòmicament? El reduccionisme a la nació invisibilitza totes aquestes qüestions.
Sobirania alimentària segons la Via Camperola
El 1992 va néixer la Via Camperola, una organització mundial que integra més de 200 milions de treballadors i treballadores del camp, en resposta als impactes negatius de la globalització capitalista. Quatre anys més tard, a la Cimera Mundial de l’Alimentació de la FAO, la Via Camperola va proposar el concepte de sobirania alimentària. Segons aquella primera definició, la sobirania alimentària era “el dret dels pobles i de les nacions a definir les seves pròpies polítiques agrícoles i alimentàries, prioritzant la producció local”. Posteriorment, aquesta definició es va complementar al Fòrum de Nyéléni de 2007 a Mali, com “el dret dels pobles a aliments nutritius, culturalment adequats, accessibles, produïts de forma sostenible i ecològica”.
Aquí es troben els elements clau que diferencien aquest concepte de sobirania alimentària del de les forces conservadores: definir les mateixes polítiques agrícoles, decidir sobre el model alimentari i productiu, aliments saludables, producció local, sostenible i ecològica. El xovinisme agrari és la forma de prevenir el conflicte de classe atiant la guerra entre pobres. La sobirania alimentària de la Via Camperola defensa el dret dels pobres del planeta, en gran part treballadors del camp, a definir el seu destí col·lectiu. Es tracta d’un projecte de classe i ecològic. És per això que aquest concepte de sobirania no és exclusiu dels treballadors sense terra i de la petita i mitjana pagesia. Definir quin model alimentari i productiu volem és un projecte d’emancipació col·lectiva.
