24/07/2025 | 12:00
Mercabarna és el principal centre logístic d’aliments frescos de l’àrea metropolitana de Barcelona. És una infraestructura pública, amb participació majoritària de l’Ajuntament de Barcelona. Malgrat que el seu objectiu és proveir d’aliments les ciutats que l’envolten, cada vegada s’orienta més al negoci alimentari internacional. Segons revela un informe fet per l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA), en les darreres dècades les importacions d’aliments a través d’aquesta infraestructura han passat d’un 8% a un 26% del total. L’arribada de menjar procedent d’altres punts de l’Estat espanyol també ha anat en augment, d’un 39% a un 57%. En canvi, el menjar amb origen a Catalunya ha fet el camí invers: entre el 1998 i el 2023, ha passat de ser majoritari (un 53%) a limitar-se a un 15%.
L’altra cara de la moneda és la destinació dels aliments que passen per Mercabarna. En aquest àmbit, s’observa la mateixa tendència. Les exportacions han augmentat progressivament fins a suposar un 36% del total, segons explica la investigació. També ha augmentat el pes com a compradors de les grans superfícies de supermercats i de l’hostaleria. En canvi, es detecta una forta davallada de les compres dels mercats municipals de propietat dels diferents ajuntaments catalans. Als inicis de Mercabarna, als anys setanta del segle passat, aquests mercats eren els compradors principals, ja que significaven el 70% de totes les operacions. En canvi, en la dècada entre el 2011 i el 2021, se n’havia reduït el pes fins al 12%.
Per a Unió de Pagesos, l’informe sobre Mercabarna “denota una realitat que constatem des de fa molts anys”. Carles Vicente, responsable de cadena alimentària de l’organització, lamenta que Catalunya no ha aconseguit valorar el producte local: “Només s’ha mantingut el que hem lligat a un territori i hem sabut diferenciar, com la carxofa del Prat, el calçot o el tomacó”. Vicente explica que, a més, “tenim un consumidor mal informat a causa dels etiquetatges, que enganyen amb l’origen”.
Rubén Martínez destaca que Catalunya “ha reduït a la meitat” la seva autosuficiència alimentària
Vicente explica també que la producció local té unes restriccions per limitar possibles danys als treballadors i al medi ambient, però al mateix temps es permet l’entrada massiva d’aliments que s’han fet amb les tècniques i els mètodes prohibits aquí: “És un dúmping en què s’afavoreix el producte de fora de la Unió Europea”.
Rubén Martínez, autor de l’informe, destaca que “Catalunya ha reduït a la meitat la seva autosuficiència alimentària”. L’investigador explica que “depenem cada cop més d’importacions i cadenes globals fràgils”, però això no ha fet que baixin els costos per als consumidors: “Els preus dels aliments han pujat més d’un 30% en cinc anys a tot Espanya”. Martínez destaca que Mercabarna és la principal infraestructura alimentària del sud d’Europa, i això fa que sigui necessari transformar-la en favor de la proximitat per protegir-se de “les crisis climàtiques, geopolítiques i logístiques” que es preveuen per a les pròximes dècades.
Plàtans i patates, el més importat
A Mercabarna destaquen especialment els sectors de la fruita i la verdura. En aquests àmbits, els aliments amb més quantitat importada són la patata (98.284 tones) i el plàtan (73.916 tones), segons les darreres dades disponibles, de 2023. El plàtan, de fet, s’ha convertit en la segona fruita més consumida a Catalunya. En l’àmbit del peix, tot i que el volum total de vendes és més petit, destaca el fet que només un 9,4% del total prové de la costa catalana.
Malgrat que el sector carni està molt desenvolupat a Catalunya, a Mercabarna té un paper testimonial
Malgrat que el sector carni està molt desenvolupat a Catalunya, especialment en l’àmbit porcí, a Mercabarna té un paper testimonial. Només un 1,3% dels productes que hi passen són carnis, ja que la majoria de les empreses catalanes del sector operen amb prou volum per relacionar-se directament amb els seus clients internacionals, sense passar per aquesta infraestructura pública.
Al mateix temps, grans cadenes privades com Mercadona, Caprabo o Consum han creat centrals logístiques pròpies a la Zona Franca, de manera que poden prescindir de Mercabarna per a tota mena de productes: tenen autonomia per prioritzar les seves economies d’escala i aprofundir en el trànsit internacional d’aliments. Per tot això, l’informe remarca que són necessaris canvis en la política alimentària, més enllà de les competències concretes del centre logístic públic, “per regular l’impacte social, econòmic i ambiental” dels operadors privats.
Demanen una aposta per la compra pública
Entre les propostes per revertir aquesta situació, l’informe de l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona destaca la demanda d’impulsar la compra pública de proximitat i ecològica, “que garanteixi una demanda estable per a la pagesia i el sector productiu local”. També es fixa com a objectiu una política d’inversió pública orientada a l’alimentació sostenible, el desplegament d’una xarxa descentralitzada de punts de distribució alimentària o la creació d’un consorci científic associat a Mercabarna per fer recerca aplicada en sostenibilitat alimentària.
Unió de Pagesos alerta que hi ha “barreres legals” per fer que la compra pública prioritzi els productes locals
Unió de Pagesos també veu “importantíssim” que la compra pública prioritzi els productes locals, però alerta que hi ha barreres legals per fer-ho possible: “Hem de trobar la manera, perquè hi ha millores que no es permeten fer per les normes de competència i lliure mercat”, detalla Carles Vicente.
El responsable d’Unió de Pagesos creu que, per fer que aquesta política sigui un èxit, “també caldrà que les licitacions incloguin preus justos”, ja que “serà difícil si només es valora el preu i un dinar de menjador escolar es paga a dos o tres euros”. A més, caldria agrupar el sector en consorcis o eines similars “perquè, si no, el petit productor no podrà assumir la burocràcia que implicaria”.
