07/10/2026 | 07:00
Una part de l’estratègia de la mal anomenada “Junta de la Pau” (Board of Peace) de Trump passa per instal·lar la idea que la violència d’Israel a la Franja de Gaza ha quedat enrere i, així, afavorir el silenci mediàtic sobre Palestina: que desaparegui progressivament dels titulars mentre avança l’agenda de normalització de les relacions entre Israel i els països del golf Pèrsic.
En la presentació del seu llibre Resistir l’extermini: Capital, imperialisme i raça a Palestina de fa uns dies a Barcelona, l’autor palestí Adam Hanieh ens deia que la història ens demostra que és justament en aquests moments de silenci mediàtic quan Israel accelera la violència colonial.
Israel segueix bombardejant la Franja de Gaza i el sud del Líban. A Gaza, més de quatre de cada cinc famílies es troben en condicions de vida catastròfiques, sense combustible, electricitat i articles essencials per a la llar. Des de l’últim mal anomenat “alto el foc”, Israel ha assassinat amb total impunitat més de 1.000 persones palestines només a la Franja de Gaza.
Al territori il·legalment ocupat de Cisjordània i Jerusalem Est, els colons supremacistes —com feia el Ku Klux Klan— protegits per l’exèrcit d’Israel terroritzen la vida palestina en totes les seves formes; organitzen pogroms, assassinen la població palestina, la fan fora de les seves cases, destrueixen edificis i cremen cases i pobles sencers.
Hem decidit unir-nos a la manifestació anticolonial convocada pel Bloque Anticolonial de Barcelona del pròxim 12 d’octubre
Els més de dos milions de palestines que van aconseguir romandre a la Palestina històrica —el que és actualment l’Estat d’Israel— segueixen vivint com a ciutadanes de segona en un sistema d’apartheid de discriminació múltiple. L’exemple més recent i clar de com s’empitjora l’apartheid és que el Comitè Electoral Central d’Israel ha votat prohibir els partits polítics Ra’am i la Joint List, les llistes que concentren la representació política palestina en les eleccions israelianes. Mentrestant, més de 8 milions de palestines refugiades en la diàspora segueixen sense poder tornar a les seves terres.
Què passa quan Palestina deixa de ser notícia?
Precisament quan Palestina desapareix dels titulars és quan més necessari és que no desaparegui dels carrers. Ara fa un any, 300.000 persones vam participar en la manifestació més gran de la història per Palestina a Catalunya, fent palès el canvi de consciència que s’ha produït al nostre país. Un any després, ens hem de seguir mobilitzant.
Vam haver d’ajornar la mobilització prevista inicialment per al 4 d’octubre per les fortes pluges. Des de la Coalició Prou Complicitat amb Israel i la Comunitat Palestina de Catalunya hem decidit unir-nos a la manifestació anticolonial convocada pel Bloque Anticolonial de Barcelona del pròxim 12 d’octubre. Aquesta aliança necessària és una manera d’entendre que la lluita per l’alliberament i la descolonització de Palestina forma part d’una lluita més àmplia contra el colonialisme i les seves continuïtats, de 1492 a l’actualitat.
Cal mantenir la mobilització i, alhora, convertir aquesta consciència en canvi material: seguir organitzant-nos per posar fi a totes les relacions que sostenen la impunitat d’Israel i avançar cap a l’alliberament i la descolonització de Palestina.
Com convertim el canvi de consciència en canvi material?
És obvi que hi ha hagut un canvi de consciència massiu a escala internacional. Els fets recents arran del discurs del cantant Macklemore al concert d’Ed Sheeran, on cridava per una “Palestina lliure” i la posterior cancel·lació del raper del tour han desencadenat una sèrie d’esdeveniments que demostren una vegada més que l’opinió pública està amb Palestina i que la “neutralitat”, davant d’un genocidi, ja no és acceptable.
El Govern espanyol va adjudicar 46 contractes a indústries militars israelianes per un valor de més de 1.044 milions d’euros
El cas de Macklemore demostra també que posicionar-se públicament per Palestina no és un gest buit ni exempt de conseqüències: pot tenir costos reals. Necessitem que cada vegada més persones, artistes i institucions estiguin disposades a assumir aquest posicionament. I el canvi de consciència que estem vivint ha de traduir-se també en organització efectiva que contribueixi a posar fi a la impunitat d’Israel. Com diu l’autora palestina Rafeef Ziadah, “un canvi de consciència no implica la fi de la violència sobre les persones palestines”. Per posar fi a la violència colonial d’Israel, cal posar fi a les relacions econòmiques, militars, tecnològiques, esportives, culturals i diplomàtiques que la sostenen.
Un dels exemples que ho demostren més clarament és que l’exèrcit israelià llogava un centre de dades als Països Baixos per emmagatzemar-hi l’equivalent a 200 milions d’hores d’espionatge sobre persones palestines. Gràcies a l’organització i la pressió popular, Microsoft va cancel·lar aquest acord amb l’exèrcit israelià, però l’empresa continua mantenint altres vincles amb Israel. Aquest cas il·lustra com Israel necessita tecnologia, diners, coneixement i infraestructures per sostenir la seva violència. Sol no podria.
Ha trencat l’Estat espanyol les relacions militars amb Israel?
Catalunya i l’Estat espanyol han destacat arreu del món per la mobilització i solidaritat amb Palestina. Som en el punt que hem aconseguit començar a posar fi a algunes de les complicitats, però no ens podem conformar amb això. Cal que no oblidem mai que l’objectiu final és l’alliberament de Palestina, des del riu Jordà fins a la mar Mediterrània. Davant d’un panorama internacional tan extremista a la dreta, sovint es presenta l’Estat espanyol com a territori lliure de complicitats amb Israel.
La pressió pública va aconseguir que ara fa un any el Govern de l’Estat espanyol aprovés el Reial decret llei 10/2025, el qual va ser un pas endavant, però no una eina que hagi posat fi a les relacions militars amb Israel. De fet, dades del Centre Delàs demostren que aquestes han seguit pràcticament intactes. El Govern espanyol va adjudicar 46 contractes a indústries militars israelianes per un valor de més de 1.044 milions d’euros des de l’octubre de 2023, els quals no han estat cancel·lats. És per això que des de la Campanya Fi al Comerç d’Armes amb Israel exigim un embargament d’armes integral a Israel.
Quines complicitats amb Israel continuen existint a Catalunya?
A Catalunya, les mobilitzacions de la primavera passada que assenyalaven l’empresa israeliana ICL van centralitzar demandes històriques per fer fora del territori una empresa israeliana que porta dècades donant suport a l’exèrcit israelià, robant recursos a Palestina i destrossant el territori català i salinitzant el riu Llobregat mentre rep subvencions públiques. En l’actualitat, quatre persones estan sent investigades per les mobilitzacions contra la multinacional israeliana sota acusacions tan greus i desproporcionades com “grup criminal”.
El 6 d’octubre i el 13 d’octubre hi ha previstos partits de bàsquet contra equips israelians, un fet que es repetirà si no hi posem fi
El novembre de 2025 vam aconseguir que, davant l’Smart City World Congress, la Fira de Barcelona —un consorci de l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya— avisés Israel que el moviment propalestí era molt fort i aquest decidís no venir. Però Israel va seguir tenint el seu estand amb 37 empreses per al Mobile World Congress, i de forma rutinària la Fira acull empreses que es lucren dels crims d’Israel.
RTVE ha tornat a confirmar que no participarà en l’Eurovisió mentre hi sigui Israel, però seguim tenint relacions culturals i esportives amb Israel. El 6 d’octubre i el 13 d’octubre hi ha previstos partits de bàsquet contra equips israelians, un fet que es repetirà si no hi posem fi, ja que actualment dos equips israelians participen en l’Eurolliga de bàsquet. I aquests són només alguns dels molts exemples.
Com fem que mantenir relacions amb Israel tingui un cost?
I és aquí on cal tornar al cas de Macklemore: el repte és invertir aquesta lògica del cost: que no recaigui sobre qui es posiciona per Palestina, sinó sobre qui sosté relacions materials amb Israel.
Les campanyes per l’embargament d’armes o contra ICL apunten precisament en aquesta direcció: identifiquen relacions concretes i construeixen capacitat col·lectiva per intervenir-hi. Convertir la solidaritat en poder material implica identificar quines empreses, institucions, infraestructures i relacions econòmiques podem pressionar, bloquejar o transformar.
És la mateixa lluita
En un context global de mobilitzacions davant la retallada de drets i la precarització de la vida, hem d’anar més enllà de la crida a unir les lluites: cal comprendre-les com a parts d’una mateixa defensa i organitzar-nos en conseqüència. Dins de l’àmbit del dret a l’habitatge, l’informe Complicitats del sector immobiliari i turístic de Catalunya amb l’ocupació de Palestina, de l’Observatori de Drets Humans i Empreses a la Mediterrània, un projecte de NOVACT i SUDS, demostra les connexions entre qui es lucra de l’ocupació de Palestina i qui especula amb l’habitatge a Catalunya. La recerca investiga una vintena d’empreses que operen en el territori ocupat palestí i, a la vegada, inverteixen en el sector turístic i immobiliari a Catalunya. No es tracta d’equiparar realitats ni escales de violència diferents, sinó d’entendre els mecanismes que les connecten: despossessió, expulsió, segregació, especulació, fronteres i deshumanització, des de la Nakba, als desnonaments. Cal que defensem de manera urgent un habitatge digne per a totes, des de Palestina fins arreu de l’Estat espanyol.
Igualment, la situació actual que s’està vivint a Ceuta, tant l’abandonament institucional de milers de persones, incloent-hi infants, en una crisi humanitària desatesa, com els discursos d’odi i deshumanitzadors que s’alimenten des de la classe política, és una altra expressió de la violència colonial que el poble palestí porta dècades vivint. Cal seguir defensant el dret a migrar, i seguir denunciant l’espoli i la violència imperialista i colonial responsables de les migracions forçades i la negació de drets a les persones migrants per part del Nord global, i reclamant, de forma urgent, la regularització de totes les persones que migren.
Com diu Ziadah, cal desexcepcionalitzar Palestina i comprendre que allà convergeixen l’imperialisme i el supremacisme colonial en un món hipercapitalista, i entendre les conseqüències que això té. I és des d’aquesta mirada, quan veiem que lluitar per Palestina és lluitar per un món on totes les persones puguin viure vides dignes.
Des d’Europa tenim el deute històric de lluitar contra la israelització del món —el colonialisme, la hipervigilància, la militarització—. I resistir. Resistir col·lectivament a l’opressió, i organitzar-nos, sempre inspirades en el poble palestí, per construir altres futurs possibles.
