16/04/2026 | 07:00
Què és Revoltes de la Terra? Una xarxa de moviments ecologistes, un nou col·lectiu, un paraigua per aglutinar lluites o tot alhora?
Revoltes de la Terra no és una organització que funcioni de manera autònoma ni una coordinadora de diferents col·lectius: és un marc de treball que vol fer de catalitzador per impulsar les lluites pel territori, per aconseguir així un salt qualitatiu en el moviment ecologista. Fa uns anys es van començar a trobar els col·lectius en defensa del territori que estaven més o menys actius, i els problemes que compartien eren similars: eren molt petits, estaven molt atomitzats i envellits i tendien a perdre militància, i sobretot estaven molt centrats en l’acció jurídica. La sensació general que tenien era d’estar sobrepassats i de tenir molt poca capacitat per fer mobilitzacions grans. És per això que sorgeix Revoltes com un espai de coordinació de col·lectius que pugui decidir cada vegada una lluita al territori en la qual centrar-nos col·lectivament per poder passar a l’acció i tenir molt més impacte. No és un espai per donar més feina als col·lectius, sinó per passar de la crítica a l’acció i poder marcar agenda.
És a dir, Revoltes de la Terra mai anirà sola, sinó sempre de bracet d’un col·lectiu o moviment ecologista local.
Sí. Tenim un espai plenari amb diferents col·lectius dels Països Catalans. En aquest espai hi ha col·lectius ecologistes actius de Catalunya i del moviment popular de Mallorca que hi participen intensament. Del País Valencià encara no n’hi ha tants, perquè de vegades les agendes polítiques i el funcionament administratiu són diferents. Als plenaris es decideix, segons el context global i local, quina lluita que ja s’estigui treballant volem posar en el focus per donar-hi protagonisme. Tot i que ens centrem en una lluita concreta i donem suport al col·lectiu que la treballa, en situar-ho en l’agenda mediàtica també reforcem indirectament altres lluites similars que tenen elements comuns al territori. Aleshores, un cop es comencen a preparar les accions que es duran a terme, hi participa tota una teranyina de gent organitzada en molts espais diferents, no només en aquests col·lectius, que és la que la fa possible.
“A França, han aconseguit que la lluita ecologista sigui una cosa divertida, emocionant i que generi il·lusió”
Una de les vostres inspiracions és el moviment ecologista radical francès Les Soulèvements de la Terre, que es basa en l’acció directa massiva, la desobediència civil i el sabotatge contra els macroprojectes i l’acaparament de terres. De fet, tu mateixa has escrit el pròleg del llibre Les primeres tremolors (Manifest, 2026), que n’explica els fonaments polítics. Què és el que us interessa d’aquest moviment?
El més inspirador és que és capaç d’aglutinar persones de perfils molt diferents i de posicions polítiques diverses, i que té la capacitat de fer que la lluita sigui una cosa divertida, emocionant i que generi il·lusió. Aquest és un dels reptes que tenim als moviments populars i socials en general, especialment en aquest cicle polític. A més, la gent de Les Soulèvements de la Terre té una capacitat molt gran de generar nous imaginaris de lluita i, sobretot, de portar-los a la pràctica, sense esperar que cap institució els doni veu o espai, sinó ocupant-lo directament.
I, en l’àmbit local, quines lluites us inspiren?
Als Països Catalans, el moviment feminista i el moviment per l’habitatge són els que han estat més capaços els darrers anys de generar un teixit sòlid per donar resposta als reptes de la gent, i de generar una xarxa molt potent. Però també ens fixem en col·lectius locals autogestionats, cooperatives de consum o altres espais més petits que estan ben organitzats i que porten a la pràctica allò que fan cada dia.
Quina relació voleu tenir amb les institucions públiques?
Revoltes com a tal no vol interlocutar directament amb les institucions, perquè no creiem que sigui la seva funció. Si hi hagués una crida a la negociació amb alguna administració pública, seria el col·lectiu que està lluitant en el territori el que l’encapçalaria, si així ho vol. Quan plantegem les accions de Revoltes de la Terra, no tenim en compte les institucions, no volem que siguin una limitació per a nosaltres.
“La funció de Revoltes no és generar propostes concretes sobre problemes mediambientals, sinó canalitzar les lluites dels col·lectius”
Aquesta teranyina d’aliances i de suport territorial que comentaves és clau per a l’impuls d’aquest espai. Hi ha actors del territori, com ara Revolta Pagesa o altres moviments en defensa de la terra, amb qui us interessaria teixir vincles estratègics?
Nosaltres volem generar aliances amb totes aquelles lluites que estiguin contribuint a fer un món millor. El ventall, per tant, és molt ampli: sindicats de classe, estudiantils, lluites agràries i ramaderes, sindicats pel dret a l’habitatge, moviment feminista, moviment per Palestina, moviment antiracista, organitzacions ecologistes internacionals… No existeix una línia política concreta que faci que ens relacionem amb cap col·lectiu concret, sinó que, en funció de la proposta que treballem, seran unes organitzacions més afins a aquella lluita les que acabin nodrint les propostes d’accions i el debat. Ara mateix, Revoltes de la Terra és una hipòtesi. És un espai que acaba de néixer, amb persones que participen en diversos moviments i que s’està portant a la pràctica ara mateix.
Si ens fixem en alguns temes recurrents que marquen l’agenda del moviment ecologista a casa nostra, un és la sequera i l’accés a l’aigua. Ara mateix, a Catalunya tenim els pantans plens, però el canvi climàtic fa que potser en un any tinguem sequera. L’Agència Catalana de l’Aigua posa el focus en la construcció de noves instal·lacions de dessalinitzadores, però això no és una solució definitiva, segons apunten alguns experts. Quina és la vostra posició sobre aquesta qüestió?
La funció de Revoltes no és generar propostes concretes sobre problemes mediambientals, sinó canalitzar les lluites dels col·lectius. Hi ha diferents organitzacions dins de Revoltes que podrien tenir solucions d’aquestes qüestions, i potser les propostes seran diferents si preguntes a algú d’Ecologistes en Acció, d’Endavant o del moviment llibertari. En el cas de la gestió de l’aigua, en general, nosaltres creiem que ha de ser un dret i que hi ha d’haver un accés democràtic. També creiem que cal que ens qüestionem de manera col·lectiva quins són els usos que se n’han de fer.
La indústria agroalimentària també és al punt de mira dels col·lectius del territori. Per exemple, la indústria porcina té una enorme concentració empresarial i un fort impacte ambiental. És un dels temes que teniu a l’agenda per a pròximes mobilitzacions?
Com et deia a la pregunta anterior, són temes clau, però la decisió sobre quines són les accions següents que durem a terme es tindrà en el plenari següent, que serà a l’estiu, i es farà sobre la base de propostes que portin treballades els diferents col·lectius que hi participin. En aquest cas que em preguntes sobre la indústria porcina, et poso un exemple concret: a Ponent, la majoria de l’agricultura es dedica a alimentar els porcs, i bona part d’aquests animals són per a l’exportació, i no per satisfer les necessitats de la població local. En general, tot el que sigui contribuir a reproduir i generar més capital i no a satisfer les necessitats de la gent del territori, creiem que no té sentit. L’aigua, l’alimentació o l’accés a l’energia són drets que ara formen part del lliure mercat. Mentre sigui així, a la pràctica, aquest dret no estarà garantit. Aleshores, totes aquelles propostes que ajudin a generar espais més habitables per a la gent, on puguin satisfer les seves necessitats i viure en pau, seran les que Revoltes promocionarà.
“La transició energètica que promou Europa no és real ni soluciona els problemes, perquè no substitueix els combustibles fòssils”
La primera acció que vau impulsar a Catalunya va ser el maig de l’any passat, contra la instal·lació d’una fàbrica de components de bateries de l’empresa coreana Lotte Energy a Mont-roig, al Camp de Tarragona, que va aplegar 3.000 persones. Quin impacte pot tenir aquesta nova planta en una zona on ja hi ha una gran concentració de macroprojectes amb greus impactes ambientals i socials?
En aquesta acció, vam voler posar el focus en un impacte de la transició verda. Creiem que cal fer una crítica al model de transició que es proposa, i volíem destacar que no és un model democràtic ni desitjable. A més, denunciem també que el Camp de Tarragona és una “zona de sacrifici”, on s’instal·len indústries i empreses que s’enriqueixen amb les exportacions, però la seva acció no té un retorn en els habitants locals. La petroquímica n’és un exemple molt clar: es dedica bàsicament a exportar energia i paradoxalment, a Sant Salvador, que és un barri de Tarragona que és al costat, es produeixen talls de llum constantment. No té cap mena de sentit que sigui una zona dedicada exclusivament a generar energia i que després aquesta energia no reverteixi en l’àmbit local. En el cas de Lotte, el projecte intenta expropiar les zones agràries que queden, que en són cada vegada menys, en nom de la transició verda, per a un altre macroprojecte. Ens estan prenent la capacitat de generar els nostres propis aliments, que cada vegada és més limitada, i tenim més dependència de països externs i menys sobirania. El Camp de Tarragona exemplifica molt bé aquesta manera de fer del capitalisme, que no té sentit per a la majoria.
Aleshores, la transició verda i les empreses que la impulsen és un dels objectius principals contra els quals desplegar la vostra acció?
Sí. Aquesta transició que ofereix Europa no substitueix les energies fòssils que ja tenim, sinó que hi suma les energies renovables. Per tant, en aquest procés no es fa cap reflexió sobre quins han de ser els usos prioritaris de l’energia ni sobre l’acumulació de capital en aquest sector. Tampoc s’hi té en compte el context global, ja que la majoria de l’energia suposadament “verda” es basa en l’explotació de recursos al Sud global, i, per tant, tampoc no és sostenible a llarg termini. Només es té en compte intentar treure el màxim rendiment possible a curt termini. Per tant, per a nosaltres, no és una transició real ni soluciona els problemes actuals.
“Hem de començar a pensar en un model més autocentrat, per tal de generar una sobirania energètica als Països Catalans”
El 28 d’octubre de 2025 es va aprovar a Catalunya el Decret llei 22/2025 amb l’objectiu d’ordenar, territorialitzar i fer més participatius els processos vinculats a les energies renovables. Creieu que aquesta norma serveix, com a mínim, perquè participi més la ciutadania en aquests processos?
Per més que hi hagi una distribució territorial més equilibrada, que segur que està millor que el que hi ha ara, no serà realment una democratització real de les energies, ni tindrà en compte com ha de ser la planificació sobre aquest tema. Tot el que no sigui treure l’energia del lliure mercat ens sembla que no és democràtic. Per a Revoltes, és clau que es tingui en compte primer quines són les necessitats a cobrir de la gent i llavors que es faci una planificació en funció d’això. S’ha de decidir quanta energia necessitem produir i quanta energia exportem. Hem de començar a pensar en un model més autocentrat, per tal de generar una sobirania energètica als Països Catalans.
La propera acció de Revoltes de la Terra és aquest cap de setmana. Del 17 al 19 d’abril heu convocat una acció massiva, juntament amb l’entitat Boicot ICL, a la comarca del Bages, per denunciar l’impacte mediambiental de l’empresa minera ICL i els seus vincles directes amb l’exèrcit d’Israel. Quines demandes apunteu quan assenyaleu aquesta lluita?
Aquest cas era important ja fa molts anys, però ara hem decidit posar-hi el focus pel protagonisme de la lluita per Palestina a escala internacional. L’empresa ICL és una empresa clau per a Israel, i no volem tenir cap mena de tolerància amb el genocidi a Palestina. De fet, no hauria d’operar als Països Catalans, i aquesta és una de les demandes principals que volem posar sobre la taula. A més, té sentències fermes de la Unió Europea que assenyalen que no gestiona els residus acumulats de la seva activitat. De fet, ha generat una muntanya de sal amb tot aquest residu, la segona muntanya més alta del Bages. Aquesta sal es filtra pels aqüífers i està provocant una salinització brutal del riu Llobregat, fins al punt que s’ha hagut d’instal·lar una dessaladora al riu per poder abastir d’aigua l’àrea metropolitana de Barcelona. La intenció de l’acció de Revoltes és obrir el debat a la comarca i que serveixi per fer-se preguntes: quin sentit té que aquesta empresa estigui operant aquí? Quina sostenibilitat té de cara al futur aquesta mina? Si deixa d’operar aquesta empresa, quines feines les substituirien en la comarca d’aquí a 20 anys? Al final, ICL és una empresa que té contractada moltíssima gent, i això no ho podem ignorar. S’hauria de fer com quan es desmantella una central nuclear, que hi ha tot un procés per decidir què es fa amb els residus, quins nous llocs de treball es crearan… Hi ha tot un procés que cal engegar de manera democràtica i consensuada per mirar cap al futur.
