Tres empreses, catorze milions de porcs: així és la gran concentració empresarial de la carn

Les xifres del porcí a Catalunya mostren un sector sobredimensionat: se sacrifiquen més de 23 milions de porcs l’any. Aquest tipus de ramaderia ja representa més d’un terç de tota la producció agrària de Catalunya, i el nombre de porcs criats al país ha augmentat un 27% en 10 anys. Tanmateix, un nou informe de l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) mostra que aquest èxit ha anat acompanyat de la desaparició d’una infraestructura històrica del sector carni: els escorxadors locals, que han estat substituïts per una gran concentració empresarial.

El sector s’ha encaminat cap a una “concentració empresarial extrema”, segons l’IDRA

En les darreres dècades, el sector s’ha encaminat cap a una “concentració empresarial extrema”, segons l’IDRA. Concretament, hi ha tres empreses que concentren el 60% dels sacrificis del país: Vall Companys, Costa Brava Foods i Olot Meats. La producció combinada de totes tres arriba als 14 milions de porcs.

Al mateix temps, es dona una concentració geogràfica: el 40% dels animals es produeixen només en tres comarques: Osona, el Segrià i la Noguera. Criar tants porcs en tan poc espai, explica l’informe, fa que “unes quantes àrees rurals absorbeixen els costos ecològics i socials d’una cadena orientada als mercats globals”. Aquest volum de producció ha quedat desconnectat del consum local, ja que la vocació del sector és exportadora: Més del 80% de la carn produïda a Catalunya es destina als mercats internacionals, especialment a la Xina, a França i al Japó.

Els escorxadors locals, l’altra cara de la moneda

Aquesta concentració empresarial ha provocat l’efecte contrari en un tipus d’infraestructures alimentàries que, antigament, eren presents en centenars de municipis: els escorxadors locals. Actualment, assenyala l’informe, la presència dels escorxadors locals en el conjunt del sistema alimentari és mínima: representen menys del 2% del total de sacrificis a Catalunya. De fet, en els darrers 50 anys, s’ha passat d’una xarxa “densa i estesa” d’aquests escorxadors a només 40 instal·lacions.

El canvi s’ha notat, especialment en el sector porcí: en el bestiar boví i caprí, aquests escorxadors encara representen el 25% de la carn produïda, però han quedat pràcticament eliminats en l’àmbit dels porcs: només s’encarreguen del 0,2% dels sacrificis. Per a l’IDRA, això reflecteix “la funció essencial dels escorxadors de baixa capacitat en ramaderies de proximitat i especialitzades”, com les d’ovella i cabra, “alhora que posa en relleu el seu paper marginal en produccions massives”.

Els escorxadors locals han quedat desplaçats del sector porcí: només fan el 0,2% dels sacrificis

L’informe defensa que aquest canvi de model ramader és al darrere de molts dels problemes econòmics i ecològics del sector: “S’ha trencat la baula que permetia tancar, en el territori, el cicle de producció, transformació i consum”, expliquen, i això fa que el valor econòmic de l’activitat s’escapi del territori.

L’Institut alerta de “l’efecte dominó” que genera el tancament d’un escorxador local: “Desencadena que hi hagi ramaders sense alternatives viables de comercialització, carnisseries artesanes sense accés a producte local, i un afebliment irreversible del teixit econòmic rural”. En conseqüència, es lliura el mercat als grans operadors.

L’escorxador de l’Armentera, un exemple a contracorrent

En el marc d’aquest informe, l’IDRA també ha estudiat un cas concret d’escorxador local que encara es dedica al sacrifici de porcs: el de l’Armentera, a l’Alt Empordà. Antigament, era un equipament municipal, i avui és gestionat per una cooperativa sense ànim de lucre. L’estudi apunta que aquesta infraestructura ha permès millors resultats en creació de llocs de treball -genera 68 llocs de treball directes- i ha aconseguit que gran part dels recursos econòmics generats es quedin a la comarca. Per exemple: una de les cooperatives de ramaders que en fa ús, Llavora, cobra més del triple per cada porc – un 223% més- que si treballessin amb el mercat majorista. Això és possible gràcies al fet que, d’aquesta manera, els ramaders controlen més trams de la cadena de valor. L’informe també explica que a l’escorxador de l’Armentera es generen 10 vegades més llocs de treball per porc que en una finca intensiva de les mateixes dimensions.