06/02/2025 | 06:00
Recentment, Artur Mas ha intervingut per disciplinar la seva gent. El cicle polític d’embat independentista va portar avanços socials amb passos valents com la llei d’habitatge i, fins i tot, el conseller Raül Romeva s’atrevia a atacar la banca cridant “bon vent i banca nova”. Ara, en ple cicle reaccionari, Mas torna a aparèixer a l’escena pública per tensar el país cap a la dreta, per arraconar Junts cap a Convergència. I per fer això, fins i tot, s’ha atrevit a aplanar el camí a la dreta autoritària.
I tampoc no som ingenus: és normal que Junts doni ales a la dreta autoritària. És normal que la dreta catalana regalés 8TV a Pilar Rahola perquè jugués a moure les emocions de la por i del ressentiment. És normal que hagin inflat la dreta autoritària, perquè, al final, tant Junts com Aliança Catalana (AC) tenen el mateix amo. Sempre els veureu a favor dels fons d’inversió i dels grans empresaris del país i, bé, dels empresaris de fora del país, també.
Al món rural, els veureu sempre al costat dels fons d’inversió agroindustrial, de les grans empreses integradores, com Vall Companys, que controlen tot el cicle productiu i resten capacitat de decisió i de maniobra a la petita pagesia. Artur Mas i Sílvia Orriols, covards com són, sempre els veureu al costat de les multinacionals que acaparen terres expulsant la petita pagesia.
De fet, l’exemple clar el tenim al cinturó del fuet, on, com més llocs de feina es generen als escorxadors de la indústria porcina, més petita pagesia es perd. De fet, l’agroindústria porcina és el màxim exponent de la globalització: el 80% del porc s’exporta; els purins ens els quedem als aqüífers: es fa venir mà d’obra immigrant perquè és més barata; la soja s’importa de l’Argentina; la petita i mitjana pagesia s’integra a les multinacionals o mor, i els diners sempre se’ls queda Vall Companys. Al cap i a la fi, hem de tenir clar que Aliança Catalana són els grans empresaris dels porcs d’Osona, igual que Vox són els latifundistes andalusos i Bolsonaro és l’agrobusiness.
No ens podem permetre ser un país de porcs i de turistes; cal que fem un país per viure-hi, amb pa, sostre i treball
I, a la ciutat, passa el mateix: Mas i Orriols, sempre al costat dels fons d’inversió que ens expulsen de les nostres cases. Aquests dies ho veiem clar amb la Casa Orsola: a una banda de la barricada hi trobem Junts, AC, Vox, Jusapol, Securitas Direct, Cerberus i La Caixa i, a l’altra banda, els veïns que fan fora de casa i el moviment popular que lluita per un futur millor.
Els propers anys hi haurà moments de manca de recursos bàsics: habitatge, aigua, materials o aliments. Aleshores, des del PSC ens diran que fa falta fer més pisos i més dessalinitzadores. La dreta autoritària ens dirà que sobren immigrants, mentre promou l’agroindústria porcina i la construcció d’habitatges de luxe a Caselles sobre els darrers camps agrícoles de Ripoll. Hem d’entendre que, davant la fallida del neoliberalisme, el capital fa néixer la dreta autoritària per salvar el que pugui ser salvat.
A nosaltres ens tocarà, com hem fet sempre, ser la punta de llança contra la globalització i disputar què produïm, generant certeses en termes econòmics per garantir: llocs de feina, treball de qualitat i temps de gaudi per als treballadors. No ens podem permetre ser un país de porcs i de turistes. Cal que el país produeixi allò que necessita i que puguem viure allà on hem nascut. Perquè el jovent del Pirineu no volem haver de marxar a Barcelona. Igual que la gent de l’Eixample no vol ser expulsada del seu barri o el jovent del Senegal ha de tenir dret a viure allà on neix. Cal que construïm un país per viure-hi, amb pa, sostre i treball.
