Revolució ‘slow’

Tots els pares i les mares saben que als infants els agrada que els llegeixin els contes d’abans d’anar-se’n a dormir a un ritme pausat. Però jo solia fer-ho massa ràpidament amb els germans Grimm. Avançava pels contes de fades saltant línies, paràgrafs, pàgines senceres. La meva versió de Blancaneu només tenia tres nans! Un dia em vaig sorprendre a mi mateix fullejant un llibre de contes d’un minut per anar-se’n a dormir, i va ser aleshores quan van començar a saltar les alarmes. Per sort, mai no vaig comprar les faules veloces. En canvi, em vaig convertir en la veu del moviment lent. No us preocupeu, però: no soc un fanàtic de la lentitud. Més ràpid sovint és millor: això ho sap tothom.

La filosofia slow significa fer-ho tot a la velocitat adequada: ràpida, lenta o la que vagi millor. Significa avantposar la qualitat a la quantitat. Ser conscient, present i en el moment. Dedicar el temps, l’energia i l’atenció a les coses que realment importen. Necessitem una revolució slow perquè molts de nosaltres correm per la vida en comptes de viure-la. Treballem, conduïm, parlem, pensem, mengem i fem l’amor ràpidament. Aquesta és l’era del ioga ràpid i de l’assistència a funerals amb cotxe. La pressa constant comporta un gran peatge. La teva salut, la teva dieta i les teves relacions pateixen. Et costa pensar, treballar i relaxar-te. Estàs tan ocupat que mai no tens prou temps per a res.

“Necessitem una revolució ‘slow‘ perquè molts de nosaltres correm per la vida en comptes de viure-la”

La bona notícia és que el moviment lent està creixent —i ràpidament. Milions de persones estan adoptant ara una aproximació més lenta al menjar i, com a resultat, mengen millor. Altres estan posant a to els seus cossos i les seves ments amb formes més lentes d’exercici i de medicina, com el ioga, el taitxí i l’acupuntura. Per ajudar els seus fills a reduir la velocitat, pares i mares estan reduint les activitats extraescolars. A tot arreu, la gent està trobant maneres de passar menys temps mirant pantalles i més temps endinsant-se lentament a la natura. A tot el món, més de 260 slow cities oficials avantposen ara les persones als beneficis, i la qualitat de vida a l’expansió. La llista és llarga. Hi ha moviments lents creixent amb força en tots els àmbits, des dels viatges fins a la moda i el petit comerç. Fins i tot les empreses estan acceptant el fet que la desacceleració pot estimular la comunicació, la precisió, la creativitat, la col·laboració, el pensament estratègic i la productivitat. The Economist va dir recentment: “Dominar el rellotge dels negocis consisteix a triar quan ser ràpid i quan ser lent”.

Ser lent no vol dir retirar-se del món: vol dir experimentar-lo amb més plenitud. Com va observar Mae West: “Qualsevol cosa que val la pena fer, val la pena fer-la lentament”. Reconnectar amb la meva tortuga interior m’ha anat rebé. Encara m’encanta viure a la trepidant Londres, però ja no soc un correcamins a temps complet. Resultat: estic més relaxat i soc més dinàmic i creatiu. Em sento més a prop de les meves amistats i dels meus familiars, i més capaç de gaudir de cada moment. Ara estic vivint la meva vida, en comptes de travessar-la corrent. I us diré una cosa: el conte de la Blancaneu és molt més divertit amb set nans! 

* Aquest article d’opinió apareix publicat originàriament al Dossier Crític ‘Temps’, editat per CRÍTIC i Pol·len, i que ja podeu comprar a la nostra Botiga. Si sou subscriptors/ores de CRÍTIC, us l’enviem gratuïtament a casa.