Odi docent

“Rates, menjagambes, venuts, subvencionats, traïdors”. Fa un any que faig de director de Comunicació de CCOO de Catalunya i us asseguro que, si m’haguessin demanat un article sobre l’odi de l’extrema dreta a les xarxes socials contra el sindicat, hauria començat amb aquestes mateixes paraules.

Però no, m’han demanat que transformi en article unes reflexions que vaig fer a Instagram sobre l’escalada d’odi en escoles i en instituts després de la signatura d’un acord de país per a l’educació que convenç uns i no altres.

Abans d’entrar-hi, vull aclarir dues coses. En primer lloc, soc un enamorat i defensor del personal docent per l’experiència que tinc de les i els mestres de l’escola de molt alta complexitat on van anar la meva filla i el meu fill. En segon lloc, no tinc res contra la USTEC; al contrari, defenso que el més important és que la gent s’organitzi on vulgui. I encara menys tinc res en contra de la gent de la USTEC, entre la qual compto gent que m’estimo moltíssim.

Què ha passat? Per què aquest article? Per què aquests dies he estat seguint un xat promogut per la USTEC, però obert a tothom, on qualsevol podia dir el que volia? L’instrument estava pensat per a l’autoorganització, però crec, sincerament, que se’ls n’ha anat de les mans involuntàriament. En poso exemples:

1. S’ha promogut que els sindicats signants de l’acord siguin declarats non grati en escoles i instituts. Com et deus sentir si ets delegada de CCOO i les teves companyes i companys han votat declarar-te persona non grata? No us sembla una pràctica de bullying com la que volem erradicar als centres escolars?

2. S’han fet crítiques clàssiques al sindicalisme (en un xat d’un sindicat), tot parlant de “sindicats subvencionats”. Al voltant del 90% del finançament de sindicats com CCOO o també la USTEC són les quotes de l’afiliació. Parlar de subvencions és una crítica fàcil i típica de l’extrema dreta, d’entorns com els de Vox i d’Aliança Catalana.

3. A les xarxes s’ha animat a participar i comentar les publicacions que fèiem des de CCOO explicant els nostres arguments per a l’acord. Vam haver de tancar l’accés als comentaris pel nivell d’odi i de fustigació. Això també és una pràctica habitual als xats de l’extrema dreta: assenyalar i muntar assetjaments a les xarxes.

4. S’està celebrant als xats i a les xarxes quan algú penja vídeos o fotos havent estripat cartells de CCOO que hi ha als suros d’informació sindical a les sales de mestres i de professors.

5. M’ha fet explotar el cap que una mestra, molt indignada, digui que calia denunciar públicament que, per obligació d’una instrucció del Departament d’Educació, havien hagut de retirar una pancarta a la seva escola on titllaven les seves companyes de traïdores.

6. Respecte d’aquesta mateixa comunicació que ha fet el Departament, una mestra ha suggerit al xat que fessin les accions d’amagat sense que ho veiés la direcció del centre. Com si fos una criatura que s’amaga de la seva mestra.

7. S’hi han compartit enllaços de diaris digitals com El Economista o E-notícies (clarament ubicats a l’extrema dreta espanyola i catalana) amb discursos d’odi antisindical.

8. S’ha permès tot això mentre se silenciaven algunes crítiques a la postura de la USTEC, com ara al fet que hagi fet consulta als docents i no al personal laboral, o que s’hagi trigat 48 hores a fer un comunicat en què acceptaven que havien signat l’acord de país per a l’Educació en l’apartat que afecta el personal laboral.

Podria continuar amb molts altres exemples, però suposo que n’hi ha prou. Imagineu, però, que si això ha passat en un xat moderat, què no ha passat a les xarxes socials entre mestres i professorat on no hi ha moderació i on l’anonimat permet de tot.

No crec que la USTEC promocioni discursos d’odi. Però haurien d’haver tancat el xat on han circulat discursos d’odi

Repeteixo que no crec que la USTEC promocioni discursos d’odi. El que critico és haver generat una plataforma on han circulat discursos d’odi que ningú no ha estat capaç d’aturar. Us asseguro que, com a responsable de Comunicació del meu sindicat, hauria tancat el xat i no hauria permès l’anonimat. Quan les coses no et surten bé, cal corregir-les i, tot i que la USTEC ha intentat moderar i anar esborrant missatges, no se n’ha sortit.

De tota aquesta experiència n’he tret algunes conclusions:

1. L’odi s’utilitza com a instrument mobilitzador. El que em sap greu és que s’utilitzi entre iguals (l’extrema dreta atia l’odi entre la classe treballadora) i sobretot entre docents (a qui hem de suposar certs valors).

2. Discursos habituals de l’extrema dreta han entrat als nostres centres escolars de bracet de mestres i de professors i professores que usen les seves tècniques i expressions.

3. Mentre el món està com està, amb guerres arreu, injustícies i vulneració dels drets humans, lamento molt que l’odi que mobilitzi sigui en contra d’un sindicat de classe.

4. Quan generes un instrument de comunicació i aquest s’orienta a l’odi i et veus incapaç de moderar-lo, millor tanca’l. Sempre és millor aturar l’odi.

5. Sospito que aquest odi envers altres sindicats prové d’altres moments. És habitual en aquests espais parlar de “sindicats espanyols” quan la Comissió Obrera Nacional de Catalunya, amb gairebé 150.000 afiliades i afiliats i més de 25.000 delegades i delegats votats per milions de persones treballadores, és el primer sindicat de Catalunya i la principal organització social del país.

Mentre acabo d’escriure aquest article, estic escoltant a SER Catalunya com entrevisten Iolanda Segura, portaveu de la USTEC: justifica que s’arrenquin cartells d’altres sindicats i evita condemnar que es declarin “persones non grates” companyes i companys seus de professió. Quina tristesa. Evidentment, ha negat que existeixi l’espiral d’odi que he descrit en aquest article.

Acabo: desitjo que entre totes i tots aturem l’espiral. Que el debat sigui raonat i, sobretot, que el discurs i les pràctiques de l’extrema dreta no se segueixin apoderant també del nostre personal docent.