Crític Cerca
Opinió
Cristina Martínez

Cristina Martínez

Responsable a l’atenció a la salut sexual i reproductiva de l’Institut Català de la Salut

Som aquí, cuidem les embarassades i les dones després del part

Podria semblar que la pandèmia de la Covid-19 ha arrasat amb tot. Però no és així. Les llevadores ens hem ocupat des del primer moment de les embarassades, com sempre fem

25/05/2020 | 07:00

Una de les classes virtuals per a dones embarassades que s'han començat a fer a l'Ebre / ACN

Quan el país es va confinar, i l’atenció sanitària es va abocar a lluitar contra el coronavirus, el sistema no es va aturar per a tot. Sí, es van cancel·lar visites no urgents, però molts serveis, com l’atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR), hem continuat pensant en aquelles persones que es troben en processos únics i que requereixen cura, com són, evidentment, les embarassades i les dones que acaben de donar a llum.

Podria semblar que la pandèmia de la Covid-19 ha arrasat amb tot. Però no és així. Les llevadores ens hem ocupat des del primer moment de les embarassades, com sempre fem, és al nostre ADN vocacional. Per això, des del respecte, ens agradaria donar resposta a l’article de la Mireia Mora de fa uns dies en què feia el prec de “Cuideu les embarassades”.

Dins la nostra activitat habitual, també en setmanes excepcionals, fem les primeres visites abans de les 10 setmanes de gestació, normalment poc després que les dones esbrinin que estan embarassades. I és des d’aquest primer moment que les hem cuidat, també, en època COVID. No ens n’hem oblidat. Al contrari. Ens hem adaptat a contrarellotge. La situació va canviar radicalment d’un dia per un altre. Les llevadores som conscients que l’embaràs és un procés vital d’alt impacte i teníem clar que havíem i hem de ser-hi a prop. Perquè sabem que estar lluny físicament no vol dir estar lluny emocionalment. I tenint això en compte ens hem reinventat, a tot Catalunya. Com? Fent el seguiment, sobretot, per telèfon i també vídeo-consultes. Invertint el temps que fes falta i, moltes companyes assentiran quan llegeixin aquestes paraules, fins i tot més que en la consulta habitual. Per què vam activar aquests nous circuits? Per què vam minimitzar les visites als centres assistencials? Faltaven recursos? No. Calia evitar a tota costa el contagi de les dones embarassades, sobretot quan hi havia una major possibilitat de contagi. Però, a la vegada, calia i cal continuar acompanyant-les en els moments més tensos de la pandèmia.

Ens hem posat en la seva pell i hem vetllat per elles utilitzant els diferents mitjans que ens han permès apropar-nos als domicilis i superar les distàncies que ha comportat el confinament i mantenir l’atenció presencial en les consultes quan era necessari. Hem ideat nous circuits per continuar fent presencialment algunes intervencions com les analítiques trimestrals o altres proves necessàries pel seguiment de l’embaràs. Hem preparat en pocs dies materials propis de prepart, d’exercici per a embarassades, sobre la diabetis gestacional…

Teníem i tenim molt clar que l’embaràs és un procés clau que s’ha de cuidar. Les llevadores hem anat a domicili quan ha calgut i ens hem adaptat a la pandèmia. I també estem orgulloses d’explicar que ha estat un treball d’equip i amb les professionals de ginecologia. Per atendre dones amb factors de risc que necessitaven atenció especialitzada.

No hem deixat absolutament ningú enrere, perquè formem part de l’atenció primària, i coneixem a la nostra població. Hem continuat fent proves i certes visites les hem continuat fent presencials en aquells casos on detectàvem barreres idiomàtiques o per temes tecnològics. Hem trencat amb les bretxes de gènere, de comunicació i de distància per poder continuar exercint en la nostra màxima essència.

En aquest sentit, hem fet seguiment molt acurat si hem detectat violència masclista. Malauradament durant l’embaràs detectem molts casos d’abusos i, en aquestes excepcionals circumstàncies, hem estat especialment sensibles en seguir aquestes dones i, per exemple, hem creat una paraula clau perquè es connectessin amb nosaltres si senten el risc de patir una situació de perill.

Un procés que cal cuidar, ara més que mai

Un altre tipus d’atenció en el que ens hem bolcat ha estat l’acompanyament de les dones després del part i que eren enviades a casa al cap de poques hores. Hem anat a domicili quan ha calgut, set dies a la setmana. Quan ho han necessitat. En els darrers gairebé tres mesos, quan una dona donava a llum ho feia en condicions extraordinàries, en condicions que mai havia pensat. Esquemes preestablerts que saltaven pels aires, il·lusions capgirades en el moment del part i els dies següents. A més, entrava en la fase del postpart sense el suport de xarxa familiar o de proximitat. Si adaptar-se a l’arribada d’un nounat és un trasbals, en pandèmia, tot es trastoca. Per això no hem dubtat en multiplicar l’atenció a domicili per vetllar per elles. Fent la prova del taló a casa, en el seu entorn el més segur per a les mares i els bebès. I molt amatents a la lactància materna, a garantir un bon inici i apoderant les dones per saber detectar qualsevol problema en el transcurs de les primeres setmanes després del part.

En un primer moment, és cert, es van suspendre els grups presencials en l’acompanyament en els processos de maternitat i paternitat. La protecció de tota la població era primordial i, encara més, de les dones embarassades. Però a l’ASSIR -des d’on veiem l’embaràs com un procés de parella, no només de la dona, i tenim grups específics per a parelles però, també, per a pares- vam considerar que calia reactivar els grups al més aviat possible i com fos. Ara ja podem dir que els hem reprès de manera virtual a bona part de Catalunya. Ja hi ha centenars de dones, de parelles, que tenen la possibilitat d’accedir a grups pre i postpart i lactància. I, també d’altres més específics com els tallers de pares o els destinats a mares adolescents.

Per últim, m’agradaria explicar que, dins la visió global de l’atenció a la dona, també atenem aquelles dones que, durant el confinament, es queden embarassades i decideixen no continuar amb aquest procés. I, per tant, hem mantingut també tota l’atenció a la interrupció voluntària de l’embaràs. Consultes en les quals els donem tota la informació perquè prenguin la decisió que consideraven la més adequada per a elles.

Com tot el sistema sanitari, hem patit i après a parts iguals durant aquesta pandèmia. Però, com tota la societat també, en sortim reforçades de les lliçons apreses sense deixar de fer allò que ens importa, cuidar a les dones.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena pandèmia, volem continuar fent un periodisme rigorós i que aposti per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el llibre 'Principi de realitat', de Jordi Muñoz (L'Avenç), i la revista 'Crisi o vida' 

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les cookies. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies