En defensa del Pla pilot de la renda bàsica

Vivim en un context de desigualtat i d’exclusió travessat per diferents eixos: gènere, classe, origen, racialització, propietat (o manca d’aquesta), edat… Actualment, les polítiques socials que es deriven de l’Estat del benestar, lluny de fer-les revertir, només contribueixen a perpetuar-les. Ja fa anys, assistim a un procés de desmantellament de l’Estat del benestar que externalitza, disminueix i retalla els sistemes de protecció i seguretat social. El treball assalariat ja no és una garantia de subsistència econòmica de moltes persones ni d’inclusió social ni assegura l’accés a drets. Hi ha menys llocs de feina, i és més precària.

Al mateix temps, la funció redistributiva de l’Estat a través de prestacions socials, ajuts, subsidis condicionats, s’ha demostrat insuficient, parcial, estigmatitzadora i ineficaç per a la lluita contra la pobresa i la desigualtat.

La situació de vulnerabilitat en què es troben moltes persones té una base econòmica clara, i progressar socialment —el mític ascensor social— depèn d’aquesta base. El Pla pilot per implementar una renda bàsica a Catalunya representa un canvi en aquest model de polítiques socials. Permetria superar aquesta desigualtat econòmica de base i deixar enrere el sistema caduc de prestacions econòmiques condicionades. La implementació d’una renda bàsica universal (RBU) com a assignació monetària incondicional i universal es fonamenta en la lògica del dret i no del mereixement. Reconeix les persones com a subjectes de dret i no pas com a subsidiàries dels recursos públics. L’RBU elimina la multiplicitat de subsidis condicionats, prestacions que s’han mostrat insuficients per resoldre les necessitats de la població i que, a més, formen un laberint burocràtic.

La renda bàsica reconeix les persones com a subjectes de dret i no pas com a subsidiàries dels recursos públics

En un exercici de cinisme, el PSC pacta els pressupostos del 2023 amb el Govern de la Generalitat tot fent propostes lligades a un desenvolupament econòmic que suposa la destrucció del territori i va en la direcció contrària a la lluita contra l’emergència climàtica. Un model desarrollista i de benefici ràpid per a uns quants. Un model que no destaca pel respecte al territori ni a les persones. Un model antic i caduc, situat en el marc ja impossible i obsolet de la plena ocupació i la terciarització i la construcció d’infraestructures com a motor de l’economia.

En aquest model no té cabuda, per ells, l’RBU perquè canvia el paradigma de la lluita contra la desigualtat i posa les bases per avançar cap a la justícia social i la redistribució de la riquesa. La seva proposta és posar fi al Pla pilot i, per una altra banda, dedicar una quantitat igual (40 milions d’euros) a una nova prestació només per a la ciutadania de Barcelona que, a més, està condicionada de nou i és un complement de les ja existents: un complement municipal de la prestació autonòmica i que complementa l’estatal; tot plegat, un desplegament de recursos humans, institucionals i econòmics que no posa fi a la pobresa i aprofundeix en la seva estigmatització.

El pacte amb el Govern de la Generalitat recull que “el contingut dels projectes de llei no es veu alterat durant la seva tramitació parlamentària, a excepció dels canvis que resultin de l’estricta aplicació dels acords que conté el document d’Acord i de les esmenes al Projecte de llei de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic per al 2023, prèviament acordades”, i això preserva el Pla pilot que s’ha de desenvolupar en els pròxims dos anys. Un pla ambiciós, referent a escala mundial, que vol posar les bases per superar polítiques socials que no funcionen, simplificar els processos i crear equitat.

El PSC pacta els pressupostos del 2023 amb el Govern amb propostes que no destaquen pel respecte al territori ni a les persones

L’any 2020, en plena pandèmia, diferents moviments i col·lectius vam fer públics manifestos en defensa de l’RBU, professionals de la cultura, de l’àmbit social i comunitari, des de col·lectius feministes i LGTBIQA+, des del món de la salut mental. Tots defensaven l’RBU com a política pública capaç de fer front a les necessitats i al context actual de precarietat i d’empobriment progressius, com a forma d’entendre el sosteniment de la vida material més enllà del treball assalariat i com a eina per viure vides lliures de totes aquelles violències que tenen una arrel econòmica. El Pla pilot de la Generalitat ha tingut en compte, en el disseny d’aquest, totes aquelles veus que van reclamar aquesta renda bàsica, sent exemple d’integració dels moviments i col·lectius en l’elaboració de polítiques públiques. Tots aquests col·lectius demanaven un nou paradigma, l’únic que permet afrontar el futur des de la lògica del dret a la vida digna i a la llibertat que suposa el sosteniment material garantit.

Des dels moviments socials ens posicionem contra la retirada del Pla pilot que proposa el Partit dels Socialistes de Catalunya, amb el suport de Junts per Catalunya, i exigim la seva continuïtat.

* Montserrat Moliner, Hernán Sampietro, Judit Font, David Jiménez i Carme Porta són persones impulsores dels diferents manifestos promoguts en favor de la renda bàsica universal.