Crític Cerca
Entrevistes

Daniel Raventós “Amb la renda bàsica la població tindria més llibertats”

La subsistència de les persones ha d’anar vinculada al treball remunerat? Hi ha receptes diferents per evitar que els treballadors paguin la factura de la crisi econòmica? La proposta de la renda bàsica està sobre la taula des de fa anys. Daniel Raventós (Barcelona, 1958) és professor titular de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, membre del comitè de redacció de la revista Sin Permiso i president de la Xarxa Renda Bàsica. Amb ell abordem tot el què envolta aquesta proposta i les múltiples preguntes que planteja. 

07/01/2021 | 06:00

Tu com et guanyes la vida? Perquè la vida s’ha de guanyar d’una manera o d’una altra, i això s’aprèn des de la infància. Els qui no se la guanyen, la vida, estan perduts o són ni-nis. Així que ens esforcem a guanyar-nos bé la vida i dediquem moltes hores a un treball remunerat; tantes, que sovint es fa difícil disgregar allò que som d’allò que fem.

Les mesures adoptades a l’Estat espanyol per gestionar la crisi de la Covid-19 s’han orientat a garantir la continuïtat de l’activitat econòmica empresarial. S’han aturat o limitat les trobades socials, les visites a les residències de persones grans, s’han tancat escoles i instituts, s’han barrat els horts comunitaris i s’han precintat els parcs públics. Una esbarriada que ha deixat un bon desgavell emocional, amb ferides que trigaran a guarir. Però el treball remunerat aporta la renda que hauria de permetre adquirir aliments, pagar el lloguer, la llum i l’aigua; i aquests són els primers esglaons en qualsevol jerarquia d’urgències. Més de 12 milions de persones a l’Estat espanyol estan en risc de pobresa i d’exclusió social, segons dades de l’Informe sobre l’estat de la pobresa del 2019.

Com seria la nostra vida, si tinguéssim garantida la subsistència, sense haver de realitzar un treball remunerat? Si l’objectiu no fos garantir el treball, sinó vides dignes? Deixaríem la nostra feina, si en tenim? En buscaríem una de diferent? Quantes hores treballaríem? Ens relacionaríem de formes diferents?

I si les condicions materials per viure fossin cobertes independentment de la procedència o de la cotització? Com afectaria les persones que treballen en l’economia informal i que han quedat excloses de les prestacions per desocupació? Com repercutiria, per exemple, en les persones transsexuals, les quals pateixen un atur estructural del 85%, segons dades del 2019 de la Federació Estatal LGTB?

Quina és la diferència entre la renda bàsica i la renda mínima?

La renda bàsica és incondicional i universal. Garanteix les condicions materials per a la vida de qualsevol ciutadà. En canvi, la renda mínima és una renda condicionada, com ho són la renda garantida de ciutadania a Catalunya o l’ingrés mínim vital aprovat per l’Estat espanyol, és a dir, estan dirigides a uns sectors particulars i, per poder-hi tenir dret, les persones han de complir unes condicions determinades.

Què seria diferent en una societat amb una renda bàsica universal?

Totes les persones rebrien de l’Estat una mena de sou que els facilitaria construir la seva vida amb més llibertat. D’una banda, permetria que, de cop i volta, desapareguessin els 12 milions de persones pobres que hi ha al Regne d’Espanya. De l’altra, tota la població tindria garantides moltes més llibertats. Des d’una perspectiva republicana, considerem que qui no té garantides les condicions materials d’existència no pot ser lliure. Imagina, per exemple, una renda bàsica de 800 euros el mes. Tindries llibertat per acceptar o no un treball determinat i, per tant, d’optar a treballs més dignes. La renda bàsica incrementa el poder de negociació dels treballadors. Alhora, també donaria més llibertat a moltes dones que, ara mateix, tenen les seves condicions materials d’existència condicionades per la seva parella. També hi ha autors i autores que sostenen que una renda bàsica podria servir de caixa de resistència en les vagues de llarga durada, les quals, avui dia, són quasi inexistents perquè no es poden sostenir en el temps.

Una de les pors que sorgeixen habitualment quan s’aborda aquest tema és que, amb una renda bàsica universal, la majoria de les persones rebutjarien treballar, perquè no els caldria fer-ho per viure.

Amb els experiments que s’han fet de renda bàsica, en àmbits econòmics i culturals molt diferents, ningú pot afirmar que la renda bàsica incentivi a abandonar el mercat laboral. Ara bé, permet escollir ocupacions amb més llibertat.

Pots explicar més sobre aquests experiments?

Són proves que han proliferat en els darrers anys i que, tot i que no permeten extreure’n conclusions definitives, perquè s’han realitzat en poblacions acotades, amb assignacions reduïdes o perquè han estat temporals, han tingut resultats positius i han donat evidències empíriques de millores en la salut, en l’educació, en l’apoderament de les dones, en la reducció de les desigualtats socials i la disminució de la pobresa, en la creació de cooperatives o petits negocis…

“Aristòtil o Marx afirmaven que el treball assalariat era treball esclau a temps parcial”

En pots posar algun exemple?

El primer assaig de renda bàsica a Europa promogut per un govern va tenir lloc a Finlàndia fa tres anys. Es va assignar una renda bàsica de 560 euros a 2.000 aturats triats a l’atzar, sense obligar-los a buscar feina activament. Es van observar disminucions en l’estrès mental, en la depressió i en la soledat. En un altre projecte a Namíbia, fa 10 anys, en una zona rural de baixos ingressos, els habitants van rebre una renda bàsica mensual durant dos anys. L’abandonament escolar va passar d’un 40% a un 5% i, en sis mesos, la desnutrició infantil va disminuir d’un 42% a un 17%. L’atur es va reduir d’un 60% a un 45%. Els delictes econòmics es van reduir a més de la meitat i també la criminalitat. A Alaska, fa més de 30 anys que també s’aplica un experiment de renda bàsica. Una fundació publicoprivada gestiona els beneficis de l’explotació del petroli al territori i els reparteix entre tots els ciutadans. Ha donat uns resultats fabulosos, tot i que nosaltres defensem que el finançament de la renda s’obtingui a partir d’una reforma fiscal.

De quines mesures hauria d’anar acompanyada la renda bàsica?

D’una renda màxima, és a dir, una taxa marginal impositiva a partir d’una quantitat determinada de salari, per evitar que els grans poders privats condicionin la llibertat de la immensa majoria de la població. El fet que hi hagi persones que acumulen immenses fortunes és un perill per a la democràcia i per a les llibertats de la gran majoria de la població. Implica que aquestes persones tenen capacitat d’influir en els polítics, una capacitat que, en canvi, no té la majoria de la gent. També hauria d’anar acompanyada d’un control públic del crèdit i de l’ampliació de la sanitat pública i de l’educació pública; això significaria, per cert, posar fi a la sanitat i l’educació privada.

Tenir un treball remunerat permet sortir de la pobresa?

No, és una fal·làcia. Al Regne d’Espanya, l’any 2019, teníem un 15% de treballadores i treballadors legals que estaven per sota del llindar de la pobresa.

Està ben arrelada la idea que el treball dignifica. Tenir una ocupació té un valor social, aporta un cert estatus.

En una enquesta que es va fer al Regne Unit, una part importantíssima dels treballadors i treballadores reconeixen que el seu treball no tenia cap utilitat, però que el feien per guanyar-se la vida. El treball és un instrument que ens permet dur a terme altres coses, les quals ens atorguen dignitat. Per a nosaltres, des del punt de vista republicà, la dignitat no l’atorga el treball, sinó l’existència material. A la república romana, per exemple, el treball assalariat era considerat indigne. I Aristòtil o Marx afirmaven que el treball assalariat era treball esclau a temps parcial.

Es podria finançar una renda bàsica universal a l’Estat espanyol?

Sí, i ho hem explicat fil per randa des de la Xarxa Renda Bàsica. Molt resumidament, és possible finançar-la si s’aplica una reforma fiscal. La reforma fiscal permetria una renda bàsica igual, almenys, al llindar de la pobresa, de manera que el 20% més ric de la població perdria diners i el 80% restant en guanyaria. És important aclarir que qualsevol ciutadà rebria aquesta renda bàsica; però, amb la reforma per redistribuir la riquesa, els més rics retornarien a l’Estat molt més del que suposaria la renda bàsica.

* Aquest article apareix publicat originalment a la revista en paper ‘Crisi o Vida’, editada per CRÍTIC i Pol·len, i que podeu comprar a la nostra Botiga.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena crisi, continuem fent un periodisme rigorós i que aposta per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la quota solidària, rebreu a casa el llibre 'Aliment', de Martí Sales, i la revista 'Crisi o vida' 

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies