Tot el que hem sentit i el que no hem escoltat de la Covid, les vacunes i la menstruació

La poeta Rupi Kaur té uns versos que diuen: “Sagno cada mes perquè la humanitat sigui possible”. Milions de dones al món menstruem cada mes, i gràcies a la nostra sang, a la nostra fertilitat i a la nostra voluntat, s’esdevé el cicle de la vida. Però les societats, lluny de venerar-nos per aquest fet, lluny de respectar-nos i cuidar-nos com mereixem, han fet de la nostra sang una condemna, un fet molest i vergonyós.

Que la regla és un tabú, ho he entès després d’anys de menstruar, però les conseqüències d’aquest estigma social les vaig començar a patir quan em va venir la regla per primera vegada el dia del meu onzè aniversari. Recordo que ho vaig viure com una tragèdia. Vaig plorar durant hores tancada al lavabo i, finalment, en vaig sortir capcota perquè la meva mare m’ensenyés a posar-me compreses i tampons.

Qualsevol tema estigmatitzat implica un patiment que viuen en silenci aquells col·lectius que en pateixen les conseqüències físiques i emocionals, des de l’ombra, per no remoure la consciència social. Vaig amagar durant anys que menstruava, i ho vaig fer per por. Havia vist com linxaven una companya de classe que havia començat a menstruar poc abans que jo: escarnis, burles, menyspreu. Aleshores encara era una nena, però ja vaig percebre que tot el que tenia a veure amb menstruar implicava solitud.

Ens han fet creure que aquesta sang nostra no ha de traspassar mai de l’esfera privada a la pública

Durant segles ens han negat el dret a la nostra educació sexual i menstrual, i ens han fet creure que aquesta sang nostra no ha de traspassar mai de l’esfera domèstica i privada a la pública, ni tampoc el nostre malestar. I així hem crescut: callant i assumint el pes de la invisibilització sistèmica de la salut de les dones. No se’ns pren seriosament, ni se’ns escolta quan expliquem el nostre dolor menstrual, per exemple, però alhora se’n responsabilitza a nosaltres de la prevenció dels embarassos en les relacions sexuals.

A diferència dels homes que, amb prou feines, realitzen visites d’urologia per informar-se sobre com prevenir les malalties de transmissió sexual –responsabilitat que també se’ns ha derivat a nosaltres–, les dones, ja d’adolescents, ens posem en mans de ginecòlegs, i ben aviat se’ns recomana que prenguem pastilles anticonceptives, tinguem parella o no; per si un cas. I amb prou feines se’ns informa correctament dels possibles efectes secundaris d’aquestes: depressions, trombosis, disminució de la libido i possibles afectacions de salut mental. El 2019, i després de dècades de receptar a les dones, a tort i a dret, aquesta medicació (sovint, fins i tot, per problemes dermatològics), l’Agència Europea del Medicament (EMA) recomanava que s’inclogués la depressió en els prospectes d’aquestes pastilles com a possible efecte secundari.

Tot plegat ens porta a constatar que la medicina, la ciència i la societat han oblidat i menystingut els problemes de la meitat de la població, i, per tant, no és estrany que amb la vacunació de la Covid-19 s’hagi seguit el mateix patró: desatendre les possibles conseqüències de les vacunes pel que fa a les alteracions menstruals.

Ningú no va parlar en cap moment de com les vacunes podien afectar el cicle menstrual

Quan va començar la campanya de vacunació, de seguida se’ns va fer saber que els possibles efectes secundaris eren lleus: febre, cansament, mal de cap, dolor muscular, calfreds o dolor a la zona de la punxada. Ningú no va parlar en cap moment de com aquestes vacunes podien afectar el cicle menstrual. No se’n va dir res perquè ni s’havia previst, ni s’hi havia pensat –i, si s’hi havia pensat, es va concloure que no era rellevant.

A l’estiu del 2021 arribava el meu torn de vacunar-me. Jo pateixo endometriosi des de fa anys, i n’estic operada. Com a malalta d’una patologia crònica que té a veure amb la regla i el símptoma principal de la qual és un dolor extrem que causa inflamació, de seguida em vaig preguntar quines conseqüències podia tenir la vacuna en la meva menstruació. Cap comunicat oficial no aportava informació sobre el tema. Ni Pfizer/BioNtech, ni Moderna, ni AstraZeneca, ni Janssen no van avisar dels riscos d’alteracions menstruals que podien tenir els seus productes.

En aquell moment, ja s’havia vacunat molta gent en altres països, principalment sanitaris i sanitàries. I va ser gràcies a una dona, la sexòloga i llevadora Laura Cámara, a través de les xarxes socials, que vaig descobrir que s’estava realitzant una enquesta impulsada per ella que recollia experiències de dones que havien patit alteracions. Una enquesta que van contestar gairebé 7.000 dones i que sorgia del malestar que havia causat entre les companyes sanitàries que se les hagués desatès: “Això no té a veure amb la vacuna”, els deien quan havien expressat en una consulta mèdica que notaven desajustos menstruals després de la vacunació. D’aquella enquesta en va néixer l’estudi Efecto de la vacunación contra el SARS-CoV-2 en el ciclo menstrual de mujeres en edad fértil. Proyecto Eva, del Departament d’Infermeria de la Universitat de Granada.

Durant la tardor, les xarxes socials es van començar a omplir de missatges de dones que, o bé exposaven els seus problemes amb la regla després d’haver-se vacunat, o bé preguntaven si a altres dones els estava passant el mateix que a elles. Dones que ja no menstruaven i que havien tornat a menstruar, dones que no havien tingut la regla durant mesos, amb dolors molt més aguts durant el sagnat i durant l’ovulació (en alguns casos, fins i tot invalidants), dones que menstruaven dues vegades en un mateix mes, menstruacions que, en lloc de durant 7 o 8 dies, s’allargaven fins a 20 dies, marejos, mals de cap, ingressos a urgències per sagnats massa abundants. I por i desconcert entre embarassades i persones en procés de fecundació in vitro per la manca d’informació.

En el meu cas personal, d’ençà de la punxada al mes de juliol passat, he patit dolors tan forts com abans de ser operada d’endometriosi, he menstruat molts més dies de l’habitual i amb una abundància descomunal. La sensació generalitzada és d’abandó. He seguit durant mesos les aparicions a la premsa de professionals mèdics i científics que parlaven sobre aquest tema, i m’han entristit i indignat la majoria de les seves respostes: “No és clar que aquestes alteracions tinguin a veure amb la vacuna”, “Pot ben ser quelcom causat per l’estrès que provoca vacunar-se” o “Sí que hem detectat alteracions, però no són rellevants”.

Hauríem agraït que se’ns digués: “Dones, us volem escoltar” i “El que us està passant ens importa”

Sabem que la ciència necessita el seu temps per estudiar-ho, i ho entenem, sabem que encara hi ha poques respostes, però el que realment ens ha dolgut és que no es mostrés una actitud d’escolta i d’empatia. Hauríem agraït que se’ns digués que era aviat per afirmar res sense resultats d’estudis, però “Dones, us volem escoltar” i “El que us està passant ens importa”, i “Us encoratgem perquè notifiqueu els vostres símptomes a tal lloc, que els estudiarem”.

Cercar webs d’estudis on reportar els nostres problemes menstruals ha estat una activitat gairebé tan clandestina com la que hem viscut les dones durant massa anys, en passar-nos un tampó d’amagat, com qui féssim quelcom de dolent. Soles, ens hem ajudat les unes a les altres, escoltant-nos i passant-nos links on poder comunicar oficialment el que ens estava passant. Escriu aquí el que t’està passant.

A principis d’aquest mes de gener han començat a sortir resultats d’alguns estudis, com ara el que va publicar la revista Obstetrics & Ginecology, que conclou que la vacunació de la Covid-19 té un impacte en el cicle menstrual, però lleu: només s’ha demostrat que el cicle es pot allargar un dia. L’estudi, però, no és del tot representatiu, perquè s’ha realitzat a través d’una aplicació de fertilitat on 4.000 usuàries dels Estats Units (probablement blanques, amb estudis universitaris, i més primes que la mitjana de dones americanes) anotaven la seva temperatura i durada dels cicles, però no tenien llibertat per anotar-hi altres símptomes.

Pel que fa al fet de l’estrès, l’estudi conclou que els canvis menstruals detectats no han estat per condicions relacionades amb la pandèmia, perquè les dones participants, no vacunades, també han viscut en un estrès pandèmic, i, en canvi, no han reportat alteracions menstruals.

Estudis més recents, com el del Grup de Neuroimmunofisiologia i Crononutrició de la Universitat d’Extremadura, realitzat a partir de gairebé 18.000 dones enquestades, avança resultats preliminars: gairebé el 50% de les participants han patit alteracions o bé per la vacunació o bé per haver patit la malaltia, i la ginecòloga Miriam Al Adib Mendiri, col·laboradora de l’estudi, ha afirmat que la prevalença de les alteracions és molt alta.

Estem cansades que se’ns digui que estem massa nervioses, i que, per aquesta falta d’empatia, se’ns pugui diagnosticar tard i malament

Tenim paciència, i en tindrem per esperar nous resultats. Però estem cansades que, quan convé, es medicalitzin en excés els nostres processos fisiològics i, quan no convé, se’ns silenciï, se’ns acusi de ser unes paranoiques. Estem cansades de no ser escoltades ni socialment, ni a les consultes mèdiques. Cansades que se’ns digui que ens escoltem massa o que estem massa nervioses, i cansades que, per aquesta falta d’empatia, se’ns pugui diagnosticar tard i malament. Cansades de no ser representatives en els estudis farmacològics. Estem cansades, però encara fortes per continuar alçant la veu i reclamant els nostres drets, perquè de la nostra sang, dels nostres ventres, en neix la vida, i aquesta llum no s’apaga per més que se’ns condemni a viure a l’ombra.