Crític Cerca
Opinió
Pablo Sánchez

Pablo Sánchez

Activista social i militant del moviment sindical europeu.

La variant òmicron: els uns guanyen i els altres perden!

Caldria una política que permetés vacunar al Sud global de manera ràpida, però l’arribada de la nova variant encara fa pujar Pfizer a la borsa. Qualsevol diria que això és una gran notícia per als inversors

02/12/2021 | 06:00

Vacunes contra la Covid / Foto: PIXABAY

A mesura que la nova variant de la Covid-19 s’obre camí per tot el món, els “països desenvolupats” continuen amb la seva tossuderia en la gestió de la pandèmia i tanquen fronteres i cancel·len els vols amb els països que, fins ara, han identificat com a font de la variant òmicron, i fins que n’identifiquen més… i sant tornem-hi, que no ha estat res!

La cimera ministerial de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) que havia de decidir sobre l’aixecament de la patent de la vacuna contra la Covid-19 està suspesa de manera molt convenient, i la Unió Europea continua, malgrat la pressió internacional i els vots al Parlament Europeu, amb la seva política obtusa de no permetre que els països més pobres puguin utilitzar les patents per accelerar la vacunació.

Ara mateix, i ens apropem ràpidament al segon aniversari del brot, cal preguntar-se per què els països rics, en general, i la Unió Europea en particular, continuen amb la seva política fallida de protecció dels interessos de les grans farmacèutiques. Potser la resposta rau en qui va negociar els contractes. Ja hem escrit sobre com es van negociar i l’opacitat, però ara comencem a saber qui són els individus que van parlar amb Pfizer, Astra/Zeneca o Moderna.

Qui va fer les negociacions?

Quan la Comissió Europea va emprendre la tasca del contracte públic més gran de la seva història, va crear un grup de gestió (steering group). També es va crear un grup negociador entre la Comissió i els estats amb representants de l’Estat espanyol, de França, de Suècia, d’Alemanya, dels Països Baixos, de Polònia i d’Itàlia. A CRÍTIC ja vam parlar del rol exercit per la Comissió Europea. Qui són aquestes persones que van tenir la responsabilitat de supervisar la negociació amb les farmacèutiques?

La majoria d’ells no eren funcionaris públics amb l’interès públic com a manament, sinó que eren antics alts càrrecs de les mateixes empreses amb les quals havien de negociar. Comencen a sortir a la llum els acords i qui els va pactar. Ara, doncs, es veu que alguns eren, en aquell moment de xoc després del confinament massiu i d’esclat del virus, a missa, repicant i si cal, també, al confessionari! Però la veritat és que, fins ara, només tenim trossets d’aquesta informació, en part gràcies al negociador suec i a la Llei de transparència d’aquest país.

Per exemple, gràcies als suecs podem saber amb qui s’ha estat enviant correus electrònics el senyor Richard Bergström. Qui és Bergström? L’home de contacte de Suècia, que defensa que tota la informació hauria de ser pública. Potser en la seva etapa com a director de l’EFPIA (European Federation of Pharmaceuticals Industries and Associations) li van ensenyar que és millor sortir valentament en defensa dels interessos privats que intentar amagar-los. Els vincles de Bergström amb els lobbies farmacèutics són molts, però la resta de responsables nacionals, és a dir, de funcionaris d’Estat encarregats de vetllar per l’interès comú, també tenen el mateix motlle. I fins i tot amb la firma d’un document abans de les negociacions en què declaren l’absència de conflicte d’interès és clar de quin peu calcen alguns d’aquests senyors.

Cal dir que no tots els països han escollit lobbistes per negociar amb el lobby farmacèutic. De fet, Espanya i els Països Baixos tenen representants de les agències mèdiques nacionals: María Jesús Lamas, de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris, i Roland Driece, responsable d’internacional del Ministeri de Salut neerlandès en són les excepcions. Aleshores, la pregunta seria: totes les agències europees com la futura HERA (Autoritat Europea de Preparació i Resposta a Emergències Sanitàries, organisme creat per a les crisis futures) també estan sota control dels lobbistes?

Itàlia i Alemanya, per exemple, també tenen representants amb vincles farmacèutics. Aquí és important recalcar que Suècia, Itàlia i Alemanya tenen la part fonamental de la producció dels principals vaccins utilitzats per la Unió. I aquesta gent pensa de la mateixa manera que pensen les multinacionals farmacèutiques: de manera individual i sense veure la necessitat d’una resposta global.

El cost real

Documents vists pel Financial Times i replicats per la premsa a Brussel·les fa dos mesos van revelar que la vacuna de Pfizer costa 19,50 euros, enfront dels 15,50 euros inicialment negociats. De la mateixa manera, una dosi de Moderna costa ara mateix 25,50 dòlars (uns 21,6 euros), més enllà dels 22,50 dòlars de la primera oferta.

La UE podria haver pagat en excés 31.000 milions d’euros pel global de les dosis de les vacunes

Segons la People’s Vaccine Alliance, una coalició internacional de més de 70 organitzacions humanitàries i sindicals, en total, la UE podria haver pagat en excés 31.000 milions d’euros pel global de les dosis. Aquesta avaluació es basa en un estudi de l’Imperial College de Londres que mostra que els cops d’ARNm es podrien produir en massa per tan sols 1,18 dòlars. Aquest fet ens explica moltes coses; però, sobretot, ens explica l’aparició de la variant òmicron. I també, si res no canvia, serà l’explicació de la propera variant que agafarà una lletra de l’alfabet grec.

I, durant aquest temps, Europa (amb Alemanya al capdavant) continua negant-se a aixecar la patent sobre els vaccins de la Covid. Bon defensor dels beneficis de la indústria farmacèutica, no és clar que el nou Govern de coalició alemany faci cap pas diferent, ni tan sols amb socialdemòcrates i verds majoritaris dins la coalició. La pela és la pela.

Àfrica i el vaccí

Durant mesos, l’alternativa donada era el programa Covax. Però, com ja vàrem escriure, Covax és beneficència i no funciona prou bé. Ara mateix es llencen a les escombraries milers de vaccins al continent africà perquè reben dosis que estan a punt de caducar i, sovint, no tenen capacitat, temps o material de fer campanyes de vacunació massiva. I això ja ho havia dit l’Organització Mundial de la Salut.

Com diuen els experts africans, “el continent en el seu conjunt sap com vacunar i ha estat vacunant per a altres malalties”. John Nkengasong, cap dels Centres d’Àfrica per al Control de Malalties, creu, però, que “la clau és com ho augmentem… i a quina velocitat”. Caldria una política que permetés vacunar al Sud global de manera ràpida, però l’arribada de l’òmicron encara fa pujar Pfizer a la borsa! Qualsevol diria que una nova variant és una gran notícia per als inversors.

I què hi fem?

El problema rau en la incapacitat de fer una campanya mundial de vacunació, posar els interessos de les grans farmacèutiques de costat i pensar les coses de forma global. La realitat, però, és que Pfizer BioNTech i Moderna estan obtenint en aquests moments 1.000 dòlars de beneficis per segon, i els primers, actualment, hauran recaptat 36.000 milions de dòlars de les vendes de vacunes a finals del 2021.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, al discurs sobre l’estat de la Unió de fa alguns mesos va dir que estaven fent “tot el possible perquè això no es converteixi en una pandèmia de no vacunats”. De fet, és fals. L’obstinació durant els últims mesos de no aixecar les patents dels vaccins de la Covid ens ha deixat un món on els vacunats són encara minoritaris i les noves variants no paren d’expandir-se. La seva solució és tornar a tancar fronteres… Però no accepten fer una inversió necessària en capacitat de seguiment i testatge a escala global per aturar el virus.

L’obstinació de no aixecar les patents ens ha deixat un món on els vacunats són encara minoritaris

De fet, els centres de seguiment del virus de tot Europa estan desbordats perquè tot l’esforç fet per a la vacunació ha provocat l’abandonament de les tasques de prevenció i de seguiment. No existeix cap planificació a mitjà termini i ja portem dos anys i quatre onades de Covid. La població no comprèn els canvis de criteris, i el terreny està adobat per a la crescuda dels antivacunes.

Si els governs europeus són seriosos sobre la lluita contra l’epidèmia, han de deixar de ser els testaferros de les grans multinacionals i posar-se al servei de la majoria de la població. Sergi Picazo, en un article a CRÍTIC, deia ara fa uns quants dies que massa coses que semblaven impossibles estan passant al mateix temps. Si es continuen posant els interessos dels accionistes de les grans multinacionals per sobre de les necessitats de la població, tenim pandèmia de la Covid per a una bona estona. I encara ens diran que la iniciativa privada és l’únic model a seguir!

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies