Fem que l’habitatge deixi de ser un negoci

L’accés a l’habitatge ja és la preocupació principal dels catalans i de les catalanes. Més d’un 23% el consideren la seva preocupació principal, segons les dades del darrer baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO). Evidentment, això no vol dir que aquesta preocupació hagi començat ara, ni que l’emergència residencial que vivim sigui recent, que és el que sembla si s’escolta alguns partits que han estat més de 10 anys amb les responsabilitats d’habitatge al Govern i que tot just ara comencen a fer escarafalls d’espant per les dificultats que tenen moltes persones i famílies per accedir a un habitatge digne.

A Catalunya, el preu mitjà dels lloguers el 2024 va ser de 877,9  euros. A Barcelona, de 1.133  euros, per sobre del salari mínim interprofessional. Això és una pujada d’un 68% en els darrers 10 anys, mentre que els salaris només han pujat un 2,9%. És urgent i imprescindible intervenir en aquest mercat. L’habitatge ha de ser un dret que garanteixi un projecte de vida sostenible per a la majoria, no un negoci. I no, no existeix el dret a especular amb un dret bàsic.

L’emergència d’habitatge comença amb la crisi del 2008, i des de llavors no en sortim. Perquè tampoc no s’han fet polítiques públiques valentes que intervinguin en les regles del lliure mercat que busquen el màxim benefici. La famosa llei de l’oferta i la demanda ha estat i continua sent l’argument principal de les dretes que han fet la política d’habitatge a Catalunya.

Només el moviment per l’habitatge ha impedit que la crisi i l’estafa siguin encara més greus del que ja ho han estat, i ha aconseguit que es posin alguns límits a aquest campi qui pugui especulatiu. Des de la PAH fins als darrers avenços polítics en defensa de les persones llogateres i en el combat de l’especulació en el lloguer, que tampoc no s’entenen ni serien possibles sense la lluita constant, multitudinària, ferma i valenta del Sindicat de Llogateres, que ha demostrat ser un referent de lluita col·lectiva pels drets de les persones llogateres, tot fent front a fons voltor com Blackstone, Divarian o entitats financeres com ImmoCaixa.

Aquesta és la prioritat principal dels Comuns en la seva acció política institucional i al carrer

Davant aquest context d’emergència d’habitatge i de mobilitzacions multitudinàries, la legislatura catalana ha de ser, tant sí com no, la legislatura del dret a l’habitatge. I aquesta és la prioritat principal dels Comuns en la seva acció política institucional i al carrer. L’acord d’investidura del president Illa no hauria estat possible si no haguéssim arrencat compromisos clau que estem aconseguint que es compleixin. L’acord es basava en els dos eixos clau per a nosaltres en les polítiques d’habitatge: a) la construcció d’un parc d’habitatge que es converteixi en una infraestructura pública com la sanitat o l’educació, per a la qual es necessita temps i una forta inversió pública sostinguda, i b) una forta i decidida intervenció en el mercat per aturar i acabar amb l’especulació, amb la presa de mesures que facin que l’habitatge deixi de ser un negoci per passar a ser un dret.

Ara mateix, a Catalunya el parc d’habitatge destinat a polítiques socials (protegit, públic, accessible, en cessió d’ús i altres modalitats) és al voltant del 7%, lluny de la mitjana europea, que és del 15%, fita que el Pla territorial sectorial d’habitatge marca que hem d’assolir en 20 anys: això suposaria augmentar el parc actual en 300.000 habitatges. Per augmentar-ho amb aquesta dimensió, s’han de posar en marxa totes les modalitats possibles, però sempre amb un únic objectiu: la garantia que tot el que es faci sigui en benefici de les polítiques públiques i amb impacte permanent. Per això és fonamental que aquests 50.000 habitatges que hem acordat amb el PSC a l’acord d’investidura siguin de protecció permanent, i que es prioritzi la col·laboració amb les cooperatives i les entitats sense ànim de lucre; no podem tornar a receptes del passat i que els privats lucratius tornin a fer negoci amb l’habitatge públic i protegit.

Les decisions polítiques del model d’habitatges de protecció oficial (HPO) ens han portat a perdre uns 61.000 habitatges protegits a Catalunya des del 2013 fins al 2023, i des d’ara fins al 2030 en perdrem 36.000 més. Al darrer acord amb el Govern hem aconseguit una de les demandes prioritàries per als Comuns: la pròrroga forçosa de la protecció oficial dels habitatges que siguin en zones de mercat tensionat d’habitatge. De poc serveix construir-ne 50.000, si en perds 36.000. Amb l’acord impulsat pels Comuns, aturem aquesta pèrdua i ens assegurem que, mentre duri l’emergència residencial, cap habitatge no perdrà la seva protecció. A més a més, ampliem el mecanisme de tanteig i retracte —que facilita l’opció de compra per a les administracions i per als agents socials que fan habitatge accessible— a tots els immobles provinents de grans tenidors, per tal de fer augmentar la disponibilitat de parc social per a les meses d’emergència i les famílies en situació de vulnerabilitat.

Cal fer respectar i aplicar amb fermesa la contenció de rendes del lloguer vigent a Catalunya

Però de res servirà tampoc ampliar el parc d’habitatge accessible i protegit, si no intervenim fermament en el mercat de l’habitatge, on fins ara els interessos de grans tenidors i fons voltor eren hegemònics. Per protegir un dret bàsic, cal intervenir davant dels abusos del mercat. Si durant la pandèmia es va intervenir per regular preus de les mascaretes i dels tests d’antígens, davant l’emergència actual s’ha d’intervenir des dels poders públics per frenar l’especulació per garantir el dret. Cal fer respectar i aplicar amb fermesa la contenció de rendes del lloguer vigent a Catalunya. Per això, hem exigit i aconseguit un règim sancionador que persegueix el frau a la llei vigent des del gener de 2025 amb sancions que poden arribar fins als 900.000 euros. I amb els suplements de crèdit farem complir al Govern l’acord de tenir un cos d’inspectors d’un mínim 100 persones que des d’ara mateix inspeccioni d’ofici i sancioni els fraus de llei.

Per això, hem treballat amb el Sindicat de Llogateres i hem arribat a un acord amb altres forces per regular la finalitat del lloguer de temporada i el lloguer d’habitacions, per tancar les esquerdes a la llei que han fet servir impunement fins ara els especuladors per saltar-se la regulació dels preus. També des dels Comuns hem aconseguit que es pugui habilitar els ajuntaments perquè amb el planejament urbanístic puguin limitar o prohibir que als seus barris hi hagi lloguer de temporada.

I també per fer front a l’especulació a Catalunya, hem acordat amb el Govern convertir l’impost sobre transmissions patrimonials en un impost progressiu i antiespeculació, i l’augmentem del 10% al 20% per als grans tenidors i per la compra d’edificis sencers. Especular sortirà més car a Catalunya.

Tot això són avenços importants, però som conscients que en calen més i que encara som lluny de garantir el dret a l’habitatge. Continuarem insistint com a Comuns al Partit Socialista perquè desbloquegi a la Mesa del Congrés la modificació de la Llei d’arrendaments urbans (LAU) pel que fa als lloguers de temporada i d’habitacions, fonamental per tancar definitivament l’escletxa. Perquè s’avanci cap als contractes de lloguers indefinits. Perquè es prohibeixi la compra especulativa, la compra que no sigui per viure-hi.

El moviment per l’habitatge continua i continuarà al carrer exigint, empenyent i denunciant els abusos; és imprescindible. I els Comuns continuarem fent tot el possible, utilitzant totes les oportunitats que tinguem, perquè les institucions i les polítiques públiques es posin al costat del dret a l’habitatge i no del de l’especulació.

* Susanna Segovia és diputada dels Comuns al Parlament de Catalunya, i Xavier Martínez és membre de l’executiva de Catalunya en Comú.