08/04/2021 | 06:00
Durant l’any 2019, l’exposició itinerant “Metròpolis de ciutat” de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que informava del Pla director Urbanístic metropolità (PDU), va recórrer diversos municipis. Feia valdre la protecció dels ecosistemes metropolitans amb termes procedents de l’economia ecològica: metabolisme urbà, desenvolupament sostenible, economia circular, cicle de matèria i energia, canvi climàtic, infraestructura verda, infraestructura blava, etcètera. El discurs sostenibilista, però, no qüestionava en cap moment les projeccions sobredimensionades de creixement urbanístic del franquista Pla general metropolità (PGM) del 1976, pla directament responsable del desgavell i de la insostenibilitat ecològica actual de la conurbació metropolitana de Barcelona. El continuisme explícit del nou pla respecte de l’antic feia grinyolar la seva credibilitat sostenibilista.
El pla de les Tres Xemeneies irromp com un elefant en la cristalleria de la sostenibilitat
Per la mateixa època, la posada en marxa del PDU de les Tres Xemeneies, que consisteix en una gran operació d’especulació immobiliària per maximitzar les plusvàlues de l’especulació del sòl en el front litoral de la desembocadura del Besòs, xoca frontalment amb les recomanacions d’un urbanisme sostenible del PDU metropolità. El pla de les Tres Xemeneies irromp com un elefant en la cristalleria de la sostenibilitat. Com deien les nostres iaies, si volem ous, no podem ficar la gallina a la cassola, però això és exactament el que fa el pla de les Tres Xemeneies, formigonant 32 hectàrees, aixecant, en una primera atacada, una barrera arquitectònica de 30 blocs amb 1.844 habitatges al front litoral.
Que David Madí –ex-alt càrrec dels governs d’Artur Mas, home fort del sector de negocis convergent i expert en portes giratòries–, durant l’època que va presidir el consell assessor d’Endesa a Catalunya (2011-17) fos un dels directius que més van pressionar per tirar endavant aquesta operació urbanística pot explicar, en part, la voracitat especulativa d’aquest pla. I que la seva gestió (per inhibició de l’AMB) recaigui en mans de Damià Calvet (Junts), conseller del Departament de Territori i Sostenibilitat, procedent també del sector de negocis convergent i home de Vertix –la immobiliària que ha devastat Mallorca amb l’especulació immobiliària–, confirma totes les sospites sobre el caràcter purament especulatiu del pla. Ara bé, convé saber que el ple de l’AMB i el Consorci del Besòs, presidits respectivament per Ada Colau i Janet Sanz (Comuns), l’Ajuntament de Badalona (PP) i el de Sant Adrià de Besòs (PSC) també van donar el seu vistiplau al pla.
El 7 d’agost de 2020, la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’àmbit metropolità de Barcelona va aprovar inicialment el Pla director urbanístic de les Tres Xemeneies. I posteriorment, durant el període d’exposició pública, tancat el 18 de novembre de 2020, la mateixa comissió territorial va rebre una allau d’al·legacions d’oposició al pla, encara pendents de resoldre. Com s’ha dit abans, el pla de les Tres Xemeneies persegueix maximitzar les plusvàlues de l’especulació immobiliària; però, per assolir aquest objectiu, ha menystingut i manipulat el procés participatiu, pretén incomplir la normativa urbanística vigent, vulnerar els marcs legals i jurídics de protecció ambiental i de lluita contra el canvi climàtic i ignorar la declaració de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) de l’edifici de les Tres Xemeneies. Tot seguit fem un repàs d’aquests incompliments i despropòsits.
Les tres potes del PDU de les Tres Xemeneies
El Pla director urbanístic de les Tres Xemeneies (PDU3X) pivota sobre tres àmbits ben delimitats i descrits com a DIR-01, DIR-02 i Sector de les Tres Xemeneies. L’àmbit DIR-01 correspon a la transformació urbana dels polígons del Sot de Sant Adrià de Besòs i de Badalona Sud (85,4 hectàrees). L’àmbit DIR-02 correspon a la millora del transport públic (13 hectàrees). I l’àmbit del Sector de les Tres Xemeneies ordena el front edificat al voltant d’aquestes, delimitat pel ferrocarril fins a la zona del domini públic maritimoterrestre (ZMT) i des del riu Besòs fins al barri de la Mora de Badalona (32,3 hectàrees). Els propietaris d’aquest tercer àmbit són l’AMB (30,70%), el Banc Santander (26,83%), Endesa (41,47%) i d’altres (1%).
Atesa la seva ubicació excepcional i estratègica, l’àmbit de les Tres Xemeneies s’ha convertit en el camp de batalla d’aquest PDU. Es tracta del darrer espai lliure sense urbanitzar de la façana litoral metropolitana. Fent el sord a les propostes veïnals i ecologistes, el Departament de Territori i Sostenibilitat imposa una operació d’especulació urbanística, amb una edificabilitat desproporcionada típica de la vella política del formigó.
Els despropòsits del PDU de les Tres Xemeneies
Malgrat la litúrgia sostenibilista i el green washing habitual, el nou barri de 5.000 habitants, confinat entre el ferrocarril i el mar, en una zona inundable, és absolutament insostenible. La Memòria social del pla intenta justificar-ho amb estadístiques de l’Idescat, obviant, però, que entre Badalona i Sant Adrià hi ha 10.436 habitatges buits.
Malgrat la litúrgia sostenibilista i el ‘green washing’ habitual, el nou barri és insostenible
Manipulació del procés participatiu i incompliment d’acords
El marc restrictiu de la participació i la construcció de 1.719 habitatges eren inqüestionables. Mentre es proposaven jocs amb gomets de coloraines per votar fal·làcies i falsos dilemes sobre qüestions irrellevants, el 18 de desembre del 2018, Endesa i Metrovacesa (Banc Santander i BBVA) registraven l’operadora mercantil Front Litoral del Besòs SL. El procés participatiu s’ha presentat com a modèlic i de consens, però les nombroses veus discrepants ho desmenteixen. Davant les crítiques, el Departament de Territori es va comprometre a reduir l’excés de sostre residencial; però, sorprenentment, l’ha incrementat un 11%, fins a 1.844 habitatges, reduint un 33% la superfície d’activitat econòmica i un 19% la del parc. Parlar de consens és falsejar la realitat.
Dues velocitats i opacitat de l’àmbit de directrius DIR-01
El front edificat és una maquinària d’alta velocitat amb una extraordinària precisió urbanística. El sòl industrial passa a ús residencial (65%) i d’activitat econòmica (35%). Preveu un sostre edificable de 295.000 m2 mitjançant sis unitats de projecte (UP1… UP6). Un cop aprovat el PDU, les UP són executables i de manera independent. Només han de presentar un avantprojecte previ a la llicència municipal. En conjunt, emparen uns 30 blocs de Pb+9, de Pb+12 i un de Pb+18. Contràriament, i malgrat la proposta del Hub Internacional del catedràtic Màrius Rubiralta, el pla d’usos de les Tres Xemeneies i la sala de turbines és a les beceroles, encallat i sense pressupostar.
L’àmbit DIR-01 fixa directrius a desenvolupar mitjançant un Pla de millora urbanística que permeti passar de “l’ús comercial actual a una mixtura d’usos d’activitat econòmica i d’habitatge”, però sense concretar la quota del sostre residencial. Sembla un mecanisme opac per colar una segona onada d’operacions d’especulació urbanística, que “...han de fer possible la viabilitat del conjunt”.
Determinisme economicista neoliberal
L’Estudi econòmic i financer és determinista i ideològicament neoliberal. S’hi imposa que l’únic escenari possible és el de maximitzar les plusvàlues de l’especulació immobiliària per fer front a les despeses de l’operació en funció dels ingressos obtinguts de les càrregues urbanístiques. Se’n descarta cap inversió pública argüint la manca de recursos, però les inversions públiques en la remodelació de la plaça de les Glòries (150 M€), en el soterrament de la Gran Via a l’Hospitalet (114 M€), en la Magòria (60 M€), en el metro de la Zona Franca (40 M€) i d’altres, a més d’un greuge comparatiu, demostren la falsedat d’aquest argument. Es va rebutjar fer un estudi econòmic de l’opció tot parc, expropiant el sòl a preu industrial. La Plataforma de les Tres Xemeneies considera que l’estudi econòmic és inversemblant, que sobrevalora un 37% els terrenys privats i només respon als interessos d’Endesa i de Metrovacesa.
Context històric: industrialisme vs. injustícia ambiental
Amb la posada en marxa el 1848 del ferrocarril Barcelona-Mataró, el litoral es va anar omplint d’indústries químiques altament contaminants. El 1913, Energia Elèctrica de Catalunya va construir la primera central tèrmica de carbó de Sant Adrià de Besòs, no menys contaminant. El 1917, la Central Catalana de Electricidad va inaugurar la segona tèrmica de carbó de Sant Adrià al marge dret del Besòs, que va funcionar fins al 1966. El 1959, FECSA posà en marxa la tèrmica Badalona I, i el 1967, el dictador va inaugurar Badalona II.
Entre el 1971 i el 1976, Copisa va aixecar les Tres Xemeneies actuals, corresponents a les tèrmiques Sant Adrià I, II i III. El 3 d’abril de 1973, l’assassinat a trets per la policia franquista de Manuel Fernández Márquez, treballador de la construcció de la tèrmica, va desfermar una vaga general de protesta contra la dictadura. L’emissió de 57.000 tones de SO2/any, les pluges negres i àcides, les protestes veïnals, els expedients administratius i la declaració de zona atmosfèricament contaminada del 1983 van forçar Endesa a tancar-la el 2011.
La incineradora TERSA i les tèrmiques d’Endesa i d’Energy segueixen enverinant l’aire del Barcelonès Nord
La incineradora TERSA, inaugurada el 1975; les dues tèrmiques de cicle combinat d’Endesa i d’Energy, inaugurades el 2004, i una altra d’Endesa, el 2011, segueixen enverinant l’aire del Barcelonès Nord. El Pla de costes del 1986 preveia eliminar les indústries i desplaçar el ferrocarril del front litoral des del Poblenou fins a Montgat. Amb els Jocs Olímpics del 92, Barcelona va assolir els objectius del pla; però, malauradament a Sant Adrià, a Badalona i a Montgat es va incomplir el segon. Fa 150 anys que Sant Adrià és el pati traster de l’industrialisme català.
Vulneració de la normativa urbanística, del marc jurídic ambiental i de la lluita contra el canvi climàtic
Segons la normativa urbanística dels PDU, el planejament sobre un territori ha d’incorporar obligatòriament tots els planejaments sectorials vigents. El PDU3X ignora planejaments sobre infraestructures de transport públic, de sanejament, de protecció ambiental com la descontaminació de sòls, de la Llei de costes, de l’Agència Catalana de l’Aigua, de la Directiva marc de l’aigua, d’adaptació i resiliència com la Llei del canvi climàtic 16/2017, del Pacte nacional per a la transició energètica i de protecció del BCIL de les Tres Xemeneies.
Malbarata l’oportunitat històrica de traslladar i soterrar el ferrocarril tal com preveu al Pla director metropolità d’infraestructures de la Generalitat, per millorar el transport públic i eliminar aquesta barrera arquitectònica. No preveu el perllongament del passeig marítim. Redueix la superfície del parc. No planeja el desplaçament del col·lector interceptor de Llevant, que envaeix la ZMT i sovint contamina el mar amb aigües fecals. Ignora el perill que representa per a la salut pública la proximitat del nou barri a la incineradora i a les tèrmiques.
Algunes conclusions
El pla respon a polítiques d’incentivació d’una altra bombolla immobiliària
El PDU3X respon a polítiques d’incentivació d’una altra bombolla immobiliària per reactivar un nou cicle d’especulació urbanística. El front construït no té cap funció social i és inaccessible a la població local. És un artefacte pensat pel rendiment i per l’acumulació del capital, completament aliè al context social, econòmic, històric, ecològic i climàtic d’on es pretén implantar. No repara la injustícia ambiental, el greuge històric i el deute ecològic acumulat pel dèficit d’inversió pública en infraestructures, per la contaminació i per l’afectació a la salut pública. Comparteix el nefast patró especulatiu del canal port de Badalona, i la seva essència d’estafa ecosocial. L’autoritarisme del Departament de Territori, la complicitat de l’AMB i la subsidiarietat dels ajuntaments, comparses dels interessos privats, juntament amb l’incompliment de la normativa urbanística i del marc jurídic de protecció ambiental i de lluita contra el canvi climàtic, qüestionen seriosament la legitimitat democràtica d’aquest pla.
Per a una planificació democràtica del territori litoral
Aquest territori, ara desolat, reclama la regeneració ecològica i la preservació del fràgil ecosistema litoral de la desembocadura del Besòs. A més de mitigar el dèficit d’espais verds de Sant Adrià, reconegut al PGM, un gran parc fóra la millor estratègia d’adaptació i resiliència local al canvi climàtic global. L’allau d’al·legacions presentades és un clam ciutadà per un PDU3X consensuat, sense imposicions, amb responsabilitat compartida, expropiant els terrenys industrials, fent un gran parc i prioritzant un pla d’usos per a les Tres Xemeneies, com a gran equipament de recerca R+D+I i de formació professional i ocupació en energies renovables, transició energètica i desenvolupament sostenible.
La conservació de la gran icona de l’skyline nord metropolità no és un assumpte estètic ni ornamental. No es tracta de banalitzar el seu passat industrial, sinó de recuperar la vitalitat d’aquest paisatge per a funcions diferents de les que el van caracteritzar, retornant-li el significat que li va donar sentit i personalitat. Promovent activitats econòmiques i culturals compatibles amb la preservació del patrimoni històric i natural i de recuperació de la memòria històrica de l’energia i de la lluita obrera per la conquesta de la democràcia i d’unes condicions dignes de treball, per combatre l’atur, la marginació i la pobresa local.
Cal una planificació democràtica del territori envers un model econòmic urbà sostenible, just i resilient
Aquest pla ha d’incloure un ecobarri amb una promoció moderada d’habitatge públic accessible, que tanqui el cicle del metabolisme urbà, respectuós amb la volumetria del barri de Sant Joan Baptista, d’arquitectura bioclimàtica i edificis passius energèticament autosuficients, amb generació de residu mínim i mobilitat sostenible. Cal una planificació democràtica del territori envers un nou model econòmic urbà sostenible, saludable, equitatiu, just i resilient, que estableixi una frontera de sostenibilitat en l’ocupació humana d’aquest territori marginat, superpoblat i tan maltractat històricament.
