Les superilles, una idea genial

“Les superilles? Una idea genial!”. Això és el que dirien els nens i les nenes de Barcelona si els demanéssim la seva opinió. Barcelona sap que sempre l’he estimat perquè la meva vida espanyola va néixer aquí fa quasi 50 anys, però també sap que sempre he estat sincer i rigorós en criticar algunes de les seves propostes.

Fa uns anys em van convidar a una jornada sobre ciutat jugable i vaig criticar les propostes presentades per augmentar el nombre d’espais de joc dedicats als infants i per facilitar serveis com aigua i lavabos, i jocs inclusius també aptes per a nens i nenes amb discapacitat. Els vaig criticar per dos motius bàsics que encara defenso i que proposo a les ciutats de la xarxa internacional La Ciutat dels Infants: les ciutats seran realment jugables quan ja no hi hagi àrees de joc dedicades específicament per als nens i per a les nenes. En una ciutat autènticament jugable, els infants han de poder sortir sols de casa, trobar-se amb amics i amigues i decidir lliurement on i com jugar. Així, en una ciutat jugable, l’espai de joc serà l’espai públic perquè el joc és un dret dels infants, i el veritable espai dels drets és l’espai públic. La segona observació és que el joc serà inclusiu quan els nens i les nenes es trobin sense persones adultes i trobin maneres de jugar junts, pel seu compte, a partir de la diversitat d’edats, de capacitat, de llengües, de cultures, de religions…

Si Barcelona tira endavant les superilles, els infants estaran contents i tornaran a jugar al carrer

El projecte de Superilla Barcelona podria canviar-ho tot i oferir, finalment, grans espais urbans pacificats, recuperats, allunyats de la lògica del trànsit, la pressa, l’eficiència. Espais retornats a les persones perquè en el seu dia a dia visquin principalment caminant i amb respecte al principi de proximitat: a l’escola, al mercat, al banc… anem a peu i els infants hi van sols. Em sembla que van en aquesta direcció les intervencions previstes dins de les superilles, com ara la reducció de les calçades i del trànsit de cotxes i la seva velocitat, la recuperació de terrenys on plantar arbres o la creació de places en algunes cruïlles, recuperant els patis de les illes de cases. En aquest punt cal anar molt amb compte per no tornar a caure en la temptació de les àrees de joc infantil perquè les superilles, tal com s’han concebut, ja són espais de joc per a nens i nenes, a més de llocs per a la lliure circulació a peu i amb bicicleta per a tothom.

La gran revolució duta a terme per Pontevedra, que durant molts anys s’ha convertit en una ciutat de poble, on ja no es mor ningú per accidents de trànsit i on quasi tots els infants van a l’escola a peu i la majoria sense adults, sovint es considerava una revolució que només era possible per a les ciutats mitjanes. Amb aquesta idea de Superilla, Barcelona l’aplica de forma modular a una gran ciutat.

Si Barcelona tira endavant aquest projecte que prefigura la ciutat del futur, els nens i les nenes estaran contents i ho demostraran tornant a jugar al carrer, fent la ciutat més bonica, saludable i segura.