14/04/2023 | 06:00
L’ecologisme i les polítiques que es dissenyen contra el canvi climàtic fa temps que són al centre del debat polític i ciutadà. Quan es compara amb altres contextos internacionals, o fins i tot amb bona part de la resta de l’Estat, Barcelona (i Catalunya) no hi surt especialment ben parada. En l’últim mandat, la capital catalana ha tingut múltiples debats sobre qüestions de medi ambient, com ara les superilles, l’extensió del Tram, l’ampliació de l’aeroport, la regulació del turisme o els carrils bici, però la qüestió només ha estat present de forma tangencial en els debats municipals. Vista la importància de les qüestions climàtiques per al planeta (i per a Barcelona), quin rol poden tenir les polítiques de mitigació climàtica en les properes eleccions municipals? En definitiva, quin és el perfil del votant ecologista que acudirà a les urnes el proper 28 de maig?
Contaminació i medi ambient: la prioritat número 1?
Malgrat la rellevància del debat sobre el futur climàtic pel futur de Barcelona —i del país en general—, les enquestes ens mostren que no sembla que de moment aquestes qüestions siguin a la part alta de la llista de prioritats de la ciutadania. Un percentatge molt elevat de catalans considera provada l’existència del canvi climàtic; però, quan es pregunta a la ciutadania de Barcelona quin és el problema més greu que té la ciutat actualment, només un 3% afirma que es tracta de la contaminació i del medi ambient, percentatge que queda molt lluny del 25% que registra la inseguretat —un altre tema que es preveu determinant en les eleccions del maig. Aquest 3% és estable en el temps, fins i tot a l’estiu, quan en principi els efectes del canvi climàtic són més evidents. Així mateix, es tracta, en termes comparatius, d’una xifra petita. Per exemple, al Regne Unit la xifra de ciutadans preocupats pel canvi climàtic és d’un 22% (YouGov). Segons dades de l’Eurobaròmetre, en la majoria dels països europeus prop de 2 de cada 10 ciutadans consideren el canvi climàtic el problema més greu que actualment viu la Unió Europea.
Del 0 al 10, els barcelonins valoren l’amenaça del canvi climàtic amb un 8,2
Molt probablement, però, aquestes dades no reflecteixen totalment la percepció de la ciutadania de Barcelona respecte al canvi climàtic, sinó que tan sols denoten que, a hores d’ara, aquesta no és la seva preocupació principal. De fet, si emprem dades del Baròmetre d’Opinió Política (BOP) del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la tercera onada del 2022, podem comprovar com, preguntats en una escala de 0 a 10 sobre el grau d’amenaça del canvi climàtic per a un mateix, els barcelonins valoren l’amenaça del canvi climàtic amb un 8,2 (un valor que coincideix amb el de la resta de Catalunya).
Tanmateix, aquesta disparitat de xifres ens indica que, com a mínim per a una part de l’electorat, el canvi climàtic és una preocupació, però hi ha temàtiques que considera més rellevants i que, de moment, seran en major mesura al seu cap a l’hora de votar.
El dia a dia dels barcelonins: la bicicleta i el transport
Fixant-nos ara ja no en la percepció d’importància del canvi climàtic, sinó en els actes que duen a terme individualment els ciutadans de Barcelona i que contribueixen a pal·liar l’escalfament global, sens dubte la solució més popular (i potser mediàtica) és desplaçar-se amb bicicleta. Però qui va amb bicicleta a la ciutat? Un 28,5% dels barcelonins manifesta que agafa la bici habitualment per desplaçar-se, si bé s’observen diferències importants per grups: els homes ho fan en un 35%, mentre que el percentatge de dones decau fins al 24%. Que els homes agafin més la bici que les dones és un fet habitual en moltes ciutats europees i que és degut, entre d’altres, a la forma com es dissenyen els carrils bici, a les velocitats que es permeten i a certs patrons culturals. Els ciutadans d’esquerres també la utilitzen en major mesura que els de centre, si bé el percentatge entre persones de dretes i apolítics també és força elevat. Finalment, quant a l’edat, no ens ha de sorprendre que els joves siguin els que més utilitzen la bicicleta (49% dels que tenen entre 16 i 24 anys), percentatge que decau gradualment fins a arribar als de més de 65 anys (5,6%).
Sovint, el debat sobre l’ús de la bicicleta va en paral·lel a la necessitat de restringir l’ús del vehicle privat a la gran ciutat. En l’Enquesta de Serveis Municipals del 2022 es va preguntar sobre la possibilitat de restringir la circulació de vehicles sense etiqueta ambiental per millorar la qualitat de l’aire. Fins a un 60% dels ciutadans de Barcelona estaven d’acord amb aquesta mesura.
Els barcelonins estan més d’acord a restringir la circulació de vehicles contaminants que els habitants de municipis més petits
Si entrem amb una mica més de detall en fins a quin punt la població de l’àrea urbana està a favor de restringir la circulació de vehicles sense etiqueta, les dades de la segona enquesta Òmnibus de la Generalitat de Catalunya ens mostren uns resultats rellevants. Hi podem veure com la mida del municipi és important per explicar el suport a aquestes restriccions. Tal com mostra el gràfic de sota, els ciutadans de Barcelona són els que hi estan més d’acord. En canvi, les persones de municipis més petits no veuen amb tan bons ulls l’ús d’una etiqueta per circular amb vehicle. De fet, com més petit és el municipi, més oposició hi ha a aquesta política pública. Es tracta d’uns resultats que ens indiquen, entre d’altres, els equilibris i les tensions de certes polítiques públiques climàtiques, les quals poden tenir un grau de suport en una part del territori (Barcelona), però generar contrarietat en l’entorn (àrea metropolitana). Convé recordar aquí que les zones de baixes emissions (la restricció de circulació de vehicles antics contaminants) s’estendran a tots els municipis de Catalunya de més de 20.000 habitants el 2025. Aquesta política intentarà reduir la (molt elevada) presència de partícules contaminants en l’aire i, segons les dades que tenim, i si no es prenen mesures addicionals (com la millora del transport públic), ho farà amb certa reacció contrària de persones que viuen en els seus entorns més immediats.
Plaques solars als terrats i molins de vent a Collserola?
Una altra opció per combatre el canvi climàtic és fer passos cap a l’autonomia energètica de les llars mitjançant la instal·lació de plaques solars. D’acord amb les dades de la segona enquesta Òmnibus de la Generalitat de Catalunya (2022-2023), la ciutadania de la capital catalana està majoritàriament a favor que els municipis hagin de cedir terrenys per ubicar-hi parcs de producció d’energia eòlica i solar (80%, una mica per sobre dels habitants de la resta del país). Ara bé, quan es pregunta a les persones si han pensat a posar plaques solars a casa seva, el percentatge és superior a la resta de Catalunya que a la ciutat de Barcelona. Lògicament, la limitació d’espai, la major preponderància del mercat de lloguer, un possible sentiment NIMBY (‘No a casa meva’) i probablement el seu cost, fan més complicada la instal·lació d’energia verda a la capital catalana.
Alimentació ecològica?
Finalment, la primera onada del Baròmetre de Barcelona del 2022 ens permet conèixer una mica més els hàbits de consum dels barcelonins. En aquest cas es va preguntar fins a quin punt l’individu s’interessa, més que abans, per l’impacte ambiental de la seva alimentació. La gran majoria de persones (76%) responen que ho fan bastant o molt i, si ens fixem en la divisió en funció de la ideologia, veiem un altre cop —com en el cas de l’ús de la bicicleta— que els ciutadans d’esquerra són els que ho fan en major mesura (amb el permís, això sí, d’aquells que es consideren apolítics).
El ciutadà mitjà barceloní mostra interès i preocupació pel medi ambient, però no el situa al capdavant de les seves prioritats
La fotografia final, doncs, ens presenta un ciutadà mitjà barceloní que mostra interès i preocupació pel medi ambient i pel canvi climàtic, però que en l’actualitat no el posa al capdavant en l’ordre de prioritats. Lògicament, aquesta afirmació té matisos, atès que la ciutadania d’esquerres i els que es defineixen com a apolítics consideren el medi ambient més important. Són precisament aquests grups els que estan més disposats a dur a terme mesures en diversos àmbits per combatre el canvi climàtic i els que probablement valoraran en major mesura les propostes dels partits polítics en aquest àmbit de cara a les municipals de maig. Segurament també, per la major incidència del canvi climàtic a la ciutat, els habitants de Barcelona es mostren també més contundents en les accions a dur a terme que a la resta de Catalunya. Si ens fixem en les característiques individuals dels individus, veiem com les persones joves i les d’esquerres són les que avui en dia duen a terme més accions per prevenir el canvi climàtic, tot i que, en el cas de la ideologia, la diferència amb els ciutadans de centre i de dretes no és especialment alta.
Amb tot, el perfil de l’ecologista a Barcelona sembla doble: d’una banda, les persones preocupades i polititzades en cert grau sobre la qüestió. De l’altra, una bona part de la ciutadania que no ho té com a prioritat i que, com passa en altres latituds, valora la seva aprovació a certes mesures en funció dels beneficis per al medi ambient, però també dels costos que poden comportar. Així, el fet que el canvi climàtic no sigui especialment una prioritat discursiva i política de bona part de les candidatures locals tampoc no ajuda a polititzar la qüestió ni que la ciutadania conegui les polítiques públiques que es poden dur a terme. Si això canviarà durant la campanya electoral, només el temps ens ho dirà i dependrà, essencialment, de si els polítics en parlen o de si la ciutadania es mobilitza sobre la qüestió. Vist el passat recent, la segona qüestió sembla més probable que la primera.
