Crític Cerca
Opinió
Helena Martín

Helena Martín

Periodista de CRÍTIC i llicenciada en Humanitats

Vuit sèries que trenquen tòpics sobre salut mental i adolescents

Els joves pateixen trastorns i pressió estètica, afronten relacions tòxiques i masclistes i viuen en carn pròpia els conflictes polítics, però això no sempre es reflecteix a la ficció televisiva

08/10/2021 | 06:00

La vida d’un adolescent no és com ens l’han ensenyada a sèries com Física o química o Élite. A més de passar-ho bé i definir la seva identitat, els joves pateixen trastorns de salut mental i pressió estètica, sobreviuen a relacions tòxiques i masclistes i viuen en carn pròpia els conflictes polítics del seu país. Segons un estudi de l’UNICEF, més d’un de cada set adolescents de 10 a 19 anys té un problema de salut mental diagnosticat i cada any 46.000 adolescents se suïciden. Però tot això no sempre queda representat a les ficcions que protagonitzen, que sovint els han estigmatitzat a través d’estereotips banals i reduccionistes.

Us recomanem vuit sèries d’adolescents que no segueixen aquest patró i que tracten d’aquesta etapa vital des d’una òptica de respecte i de dignitat i que visibilitzen, directament o indirecta, la pandèmia de salut mental que pateixen els més joves.

1. ‘Genera+ion’

Els joves que protagonitzen Generation porten amb orgull la bandera LGTBI i es queixen de l’heteronormativitat i del binarisme de gènere. Un d’ells ho diu clarament: “Ser binari t’obliga a escollir: ets dins o ets fora”. A l’institut estatunidenc de la sèrie, els joves es relacionen com ho fan els de la vida real: amb molts dubtes, a vegades passant vergonya, cagant-la sovint (com la gent més gran) i trobant el suport més en els amics que en la família. Una de les explicacions que hi podem trobar és que aquesta és una ficció creada per un pare i la seva filla de 17 anys, Daniel i Zelda Barnz, que fugen de l’exageració dramàtica que suposa explicar la vida d’un adolescent. Hi ha sexe, sí, però no gratuïtament: els adolescents de la sèrie a través de les relacions sexuals forgen identitats, descobreixen el plaer amb altres persones i, sigui per Grinder o en persona, també s’enamoren.

El personatge de la Riley, interpretada per Chase Sui, té una situació familiar complicada i pateix episodis d’ansietat, amb tot el que això pot comportar per a una persona jove: confusió, aïllament, irritabilitat… El catorzè capítol de la primera temporada està centrat exclusivament a explicar, sense presses i amb matisos, com la Riley viu amb un trastorn de salut mental i com hi reaccionen els adults que l’envolten.

Un dels elements de la sèrie que, per contrast, es fan més evidents és la desconnexió dels pares i de les mares vers els temes que preocupen els seus fills i filles de la generació Z: això que dius és binari, allò altre és racista… És una espècie d’advertència per a boomers: dels adolescents se’n pot aprendre. No et perdis tampoc l’estilisme del protagonista, el Chester (interpretat per Justice Smith), ni la banda sonora. La pots veure a l’HBO.

2. ‘Sex education’

Quan havies vist abans una adolescent amb vaginisme en una sèrie? Probablement tampoc no ens havien explicat tants problemes relacionats amb la sexualitat o la salut mental en cap altra ficció; però, per sort, ara ja sabem que no passa res si utilitzem l’entreteniment per mostrar que la sexualitat no és com ens l’havien venuda a Física o química. Sex education, que ha estrenat recentment una tercera temporada de la qual tothom parla, ensenya la vida d’un jove, l’Otis, que munta una clínica clandestina sobre sexualitat a l’institut.

Les lliçons que dona la sèrie no tenen preu, i no són només per a adolescents. Els joves amb diversitat funcional poden gaudir de les relacions sexuals; els centres escolars han de vetllar per les necessitats de les persones no binàries, i no tots els cossos (ni tots els genitals) són iguals: aquests són alguns dels aprenentatges que en podem extreure, entre molts d’altres. De fet, aquesta ficció ha obert la pàgina All vulvas are beautiful, que ensenya a través d’il·lustracions la diversitat de vulves que hi ha al món (tantes com persones!) per combatre la desinformació que hi ha al voltant de “com han de ser” els genitals, que sovint provoca vergonya entre els més joves.

Sex education és una història d’institut que posa en relleu les pressions que reben els adolescents per mantenir relacions sexuals que resultin perfectes. S’hi tracta de la salut mental de manera explícita: la nova temporada incrementa la presència de la teràpia psicològica, tant a personatges adults com a adolescents, i, de fet, dos personatges, els estudiants Jackson i Cal, pateixen ansietat. La pots veure a Netflix.

3. ‘Euphoria’

Un dels èxits més aclamats en matèria de sèries adolescents és Euphoria, una ficció fosca i recaragolada que protagonitzen la Rue i la Jules, interpretades per Zendaya i Hunter Schafer. És difícil imaginar que la vida d’una adolescent actual pugui ser la que mostren a la sèrie, però hi ha denominadors comuns entre el que pot viure un jove català i els personatges d’Euphoria, sobretot pel que fa a salut mental: inseguretat a les xarxes socials i ciberassetjament, addicció a les drogues, pressió estètica i baixa autoestima, comparacions amb el que es veu en la pornografia convencional… Aquesta ficció subratlla la foscor d’un món difícil per als adolescents, que moltes vegades es troben sols davant les complicacions de la vida.

El retorn de la sèrie a principis d’any va oferir dos capítols especials amb una alta càrrega reflexiva. El segon d’aquests mostra la Jules, que és una adolescent trans, en una consulta psicològica, parlant de la seva relació amb la feminitat i la construcció de la seva identitat a partir del desig dels homes: ha conquerit la feminitat o ha estat la feminitat qui ho ha fet amb ella? En va parlar Ofèlia Carbonell en un article en què també analitzava, com ho fa l’especial d’Euphoria, què és la feminitat en la generació Z. La pots veure a l’HBO.

4. ‘Skam’

La versió espanyola de la ficció noruega és una sèrie d’adolescents amb totes les lletres: s’hi ressegueix la vida d’un grup de cinc amigues madrilenyes que pateixen alts i baixos. Un dels punts forts de la ficció és que no vol donar lliçons morals a ningú ni tampoc exagera els comportaments dels joves: no mostra una hipèrbole del sexe ni fa veure que les adolescents viuen amb total independència dels estudis ni de la família (com sí que ho fan sèries com Élite). A Skam les joves fan botellón els dissabtes, menteixen als pares, a vegades no utilitzen preservatius i la seva vida no es redueix a sortir de festa i tenir disgustos per amor. Cadascuna de les protagonistes compta amb una trama que explora altres conflictes amb què es pot trobar una persona jove: el descobriment de la identitat sexual, la violència masclista, les relacions tòxiques, l’encaix de la religió en el dia a dia o els esforços per compaginar la feina i els estudis en són alguns exemples. Un dels personatges, la Joana, té trastorn límit de la personalitat i la sèrie mostra les complicacions que representa conviure-hi i tenir una relació sexoafectiva en un món poc preparat per abordar la salut mental entre adolescents.

Un tret interessant de la sèrie és que tots els personatges tenen compte d’Instagram a la realitat, de manera que, a mesura que avances, pots veure què pengen els personatges als seus perfils i seguir-los com si fossin persones reals. Si la mires ara, però, vés amb compte amb Instagram perquè pots menjar-te algun espòiler. La pots veure a Movistar+.

5. ‘Atypical’

El protagonista d’Atypical és en Sam, un adolescent amb trastorn de l’espectre autista que vol aconseguir el mateix que, suposadament, aconsegueixen la resta dels companys de l’institut: graduar-se, estudiar el que vulgui en una bona universitat i tenir parella. Malgrat que a vegades el tractament que es fa del seu trastorn tendeix a infantilitzar-lo, el fet d’explicar l’experiència de l’institut a través dels seus ulls ja és una gran passa endavant per eixamplar els cànons de les sèries d’adolescents, la majoria amb personatges que són prototips cent per cent normatius. Més enllà de la història del Sam, però, hi ha trames secundàries interessants, com la de la seva germana Casey, una esportista d’elit que està definint la seva orientació sexual. Ja se n’ha estrenat la tercera temporada, en què el Sam comença una vida independent a la universitat. La pots veure a Netflix.

6. ‘Normal people’

L’adaptació de la novel·la èxit de vendes de Sally Rooney va arrasar a la plataforma Starzplay: si et va agradar el llibre, la sèrie no et decebrà. La ficció de l’autora irlandesa comença quan els dos protagonistes, la Marianne i el Connell, són adolescents, i evoluciona fins ben entrada l’etapa universitària. Parlem d’ell: un noi popular a l’institut que amaga la relació amb una noia a qui fan bullying, un noi que pateix un trastorn de salut mental en silenci i que va sorprendre entre el públic perquè apareix plorant en una consulta psicològica. Parlem d’ella: una adolescent amb tendència a l’autocàstig, que es troba en relacions sexoafectives tòxiques i masclistes. Més enllà de ser una radiografia de la toxicitat de molts vincles de l’amor romàntic, Normal people explica la hipocresia i la por amb què vivim les relacions humanes quan es compliquen i entrem al món adult.

Un tret a destacar d’aquesta ficció és la inclusió de la coordinadora d’intimitat a l’equip de gravació, Ita O’Brien, una figura que ja s’està implementant en la indústria cinematogràfica i que vetlla pel fet que tots els actors se sentin còmodes en les escenes de sexe i d’intimitat i no es traspassi cap límit. Les escenes de sexe són, de fet, de les més comentades i valorades d’aquesta sèrie, sobretot la primera experiència sexual de la Marianne, en què es fa explícit el consentiment, un tema que gairebé mai es veu en el món de la ficció. La pots veure a Starzplay.

7. ‘The end of the f***ing world’

Per a res del món aquesta sèrie representa la realitat dels adolescents d’avui dia, però tampoc utilitza la seva edat per recrear-se en estereotips que els infravaloren. Aquesta és una ficció sui generis protagonitzada per dos adolescents sui generis. Una prova que, per ser adolescent, no cal que encarnis sempre històries d’institut. La ficció és una adaptació del còmic de Charles Forsman, la història del James i de l’Alyssa, dos joves atrets per la violència, l’aïllament i la no comunicació, inspirada en la pel·lícula Badlands, sobre l’assassí en sèrie adolescent Charles Starkweather i la seva xicota de 14 anys. The end of the f***ing world, doncs, té un toc gore: a més de l’abundant quantitat de sang que hi apareix, també destaca la psicologia dels personatges.

El que per a molts és un personatge amb caràcter psicòpata, per a l’autor és una mostra més del món descarnat que empeny els adolescents a fugir i no mirar enrere en els seus actes per culpa d’un món adult que no els entén ni vol fer-ho. Una constatació que “el món no és sempre un lloc agradable. Un cop deixes el pit de la teva mare, les coses es posen lletges”, afirmava el creador del còmic en una entrevista a MondoSonoro. La pots veure a Netflix.

8. ‘Esta mierda me supera’

Basat en l’obra I’m not okay with this, del mateix autor que The end of the f***ing world, Charles Forsman, aquesta ficció explica la situació emocional en què es troba la protagonista després que el seu pare s’hagi suïcidat. El més destacable són els poders sobrenaturals que descobreix que té la protagonista, sobre els quals no té control. Més enllà del caràcter fantàstic de la sèrie, Esta mierda me supera ensenya, a través d’objectes volant i ones expansives, com se sent una adolescent arran d’un cop emocional tan fort com la mort del pare. Els poders no són més que una forma visual de visibilitzar el món interior de la jove i la necessitat d’educar en clau emocional perquè tant els adolescents com els adults aprenguin a gestionar les emocions sense que acabin desbordades i fent mal a tercers.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena crisi, continuem fent un periodisme rigorós i que aposta per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la quota solidària, rebreu el llibre Carta a un republicano español, de Jordi Serrano, i el pròxim Dossier CRÍTIC

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies