Crític Cerca
Opinió
Helena Martín

Helena Martín

Periodista de CRÍTIC i llicenciada en Humanitats

T’agrada la cançó de Shakira i no per això ets menys feminista

Per què el patriarcat fa sentir insegura fins i tot la cantant més famosa i per què no t’has de martiritzar si et cau malament la parella del teu 'ex'

12/01/2023 | 14:28

Tranquil·la, t’ha agradat la cançó de Shakira amb BZRP i no per això ets menys feminista. Ho has d’acceptar: tu també has tret la teva pitjor versió quan un home t’ha fet mal; tu també has tingut actituds de tòxica. Tu també has buscat obsessivament la nova parella del teu ex i has volgut que ho deixessin. Tu també has volgut que tornés amb el cap abatut i et supliqués tornar. Potser, fins i tot, aquest matí li has enviat a una amiga alguna frase de la cançó, com “Una loba como yo no está pa’ tipos como tú, uh-uh-uh-uh”, per recrear-te en aquella ruptura que vas tardar tant a superar, com per dir: “Mira, no em mereixia”. Res d’això no t’invalida com a feminista, ho saps, però ara has escoltat la cançó de Shakira i has tornat a sentir contradiccions. Per què m’agrada (una mica, molt en el fons) que es fiqui amb Clara Chía, la nova parella? Per què gaudeixo que una dona se senti “despechada”? Vull superar els mals d’amor a través de l’odi?

Busques la lletra de la cançó a Google. T’agrada que es fiqui amb Piqué perquè és el que hauries volgut dir a aquell pringat que et va deixar: “Yo contigo ya no regreso, ni que me llores ni me supliques”, “te creíste que me heriste y me volviste más dura”. I t’agrada que una persona tan famosa com ella parli i se senti com tu, perquè fins i tot a Shakira li han ensenyat a ser insegura. El patriarcat ha dictat que les dones hem de competir pels homes. Que les dones ens hem de sentir amenaçades per les més joves, perquè són elles qui ens roben els marits. Fa tant de temps que som en aquesta “guerra de totes contra totes” que és difícil no atacar quan més dolguda estàs, quan sents que et treuen el teu lloc. 

La nova parella del teu ex no és ni millor ni pitjor que tu, no és cap Twingo ni cap rellotge de segona. Sovint et castigues a tu mateixa quan no compleixes al 100% la promesa que et vas fer de ser més sorora, però ser feminista també implica acceptar que el sistema t’ha deixat una petjada complicada d’esborrar i de la qual sovint t’avergonyeixes. A Shakira també; per això carrega contra Clara Chía: perquè als 45 anys les dones continuen menjant patriarcat, continuen tenint dret a sentir-se “despechadas” i se les continua culpant quan tenen una reacció que no esperàvem. La seva manera: marcar-se un hit agressiu i que a hores d’ara tothom ha escoltat un parell de vegades. 

El patriarcat ha dictat que les dones hem de competir pels homes, que ens hem de sentir amenaçades per les més joves

A les converses de WhatsApp des de les nou del matí hi ha debat sobre la falta de sororitat de Shakira, sobre si Shakira mai no ha sigut feminista, sobre si embolicar-se amb un home casat et fa merèixer un escarni públic. A les xarxes socials hi trobes comentaris que no t’esperaves: homes ofesos, homes pensant en els fills de la relació trencada, homes a qui ara, de cop i per sorpresa, mesos després, els importa l’edat de la nova amant de Piqué. A veure, a tu t’agrada la música de Shakira, balles “Hips don’t lie” sempre que sona, però no et sents totalment representada amb les seves lletres i saps que, com molts altres artistes a qui ningú mai no ha dit res, la mirada de gènere no és la seva especialitat. Sí, podria haver aprofitat l’altaveu per crear discurs en contra de la toxicitat en les relacions afectives, podria haver escrit una cançó a la qual no poguéssim retreure res. Però ha fet el que fan la majoria d’homes que escriuen cançons: no tenir perspectiva de gènere.

Sense ser tu la màxima defensora de Shakira, perquè també et grinyolen bastantes qüestions d’aquesta cançó, cada vegada et reafirmes més en el punt clau de tot plegat: tothom parla de Shakira i de Chía, de si l’una ha rebut massa pressió, de si l’altra ha atacat l’enemic equivocat… I algú diu res, de Piqué? Acostumada a gaudir (amb culpa!) de les peleas de gatas, no has tingut en compte que, com sempre, qui ha rebut han estat elles. I els insults que han rebut no són especialment originals: a una li han dit “mala mare” perquè no ha pensat en l’impacte que tindria en els seus fills o “boja” perquè s’ha obsessionat amb una ruptura que està en boca de tothom, i a l’altra, que és una harpia perquè s’ha embolicat amb un home casat al llit del matrimoni. Però, en canvi, ningú no carrega contra Piqué i la responsabilitat que té en tot aquest assumpte. Ell ha estat mal pare? Les mil selfies que va penjar a Instagram durant una temporada eren de “boig” o d’“obsessionat”?

A vegades soc tòxica i gelosa, però no per això he de tolerar que hi hagi homes que em diguin que no soc feminista

Qui soc jo per jutjar la ruptura d’una altra, et dius. Quan ho vaig deixar amb el meu ex, també m’hauria agradat posar-me un vestit transparent per poder lluir-lo sense miraments davant de tothom, com ho va fer Aitana quan va deixar-ho amb Miguel Bernardeau. Per enviar un missatge: “Mira el que t’has perdut”. A vegades soc una tòxica, a vegades sento gelosia, a vegades em cau malament la parella del meu ex, a vegades competeixo (i no sé ni per què) amb altres noies. I no per això soc menys feminista. I no per això he de tolerar que hi hagi homes que em diguin que no soc feminista perquè m’ha agradat la nova cançó de Shakira.

Després d’aquest matí amb tantes contradiccions feministes no pots evitar fer teva la història de Shakira. Però t’adones que tu no ets del tot Shakira, encara que t’hi hagis sentit representada durant tres minuts i mig. Ella és rica, ella està monetitzant la seva ruptura en cada reproducció, ella no plora perquè ara “las mujeres facturan”, també amb els divorcis, per fer créixer la seva marca personal. I tu vas haver d’anar a treballar l’endemà que aquell novato et deixés. Sentir-se “despechada” és dolorós i lícit de totes maneres, però és diferent quan no ets milionària.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

Quan poses diners a CRÍTIC, passen coses

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebreu les dues últimes revistes publicades i un pack de marxandatge.

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies