Crític Cerca
Notícies

Més enllà de Pep Guardiola: aquests són els grans casos de frau i d’evasió fiscals a Catalunya

L’exentrenador del Barça figura en la llista dels ‘Pandora Papers’ com un dels noms més destacats, però el seu cas no és cap excepció entre les grans fortunes catalanes

05/10/2021 | 14:36

Pep Guardiola en una imatge del 2019 / ACN

La filtració coneguda per Pandora Papers, liderada pel Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ), ha revelat aquesta setmana els noms de 29.000 propietaris d’empreses offshore, que tenen com a característica principal estar registrades en paradisos fiscals. A la llista hi figuren 700 societats de l’Estat espanyol, entre les quals n’hi ha diverses amb propietaris catalans. El cas més impactant, el de Pep Guardiola, que tenia un compte a Andorra i hauria aprofitat l’amnistia fiscal del PP per regularitzar uns ingressos no declarats. En la investigació hi han participat més de 600 periodistes de 117 països, i a l’Estat espanyol ha estat liderada pel diari El País i per La Sexta.

Però el cas de Guardiola no és cap excepció. Són moltes les grans fortunes catalanes, empresaris, polítics i personalitats del món de l’esport que s’han vist esquitxats per investigacions de frau, elusió o evasió d’impostos. Alguns d’ells figuren, com ha revelat CRÍTIC, en la llista de morosos amb l’Agència Tributària. D’altres han hagut d’afrontar o afronten processos judicials o processos per part d’Hisenda. El cas més destacat és el de la família Pujol, en l’espera de judici després de 8 anys d’investigació.

Recaptar impostos no és fàcil. Els últims càlculs del Sindicat de Tècnics d’Hisenda, Gestha, estimen que Espanya deixa de recaptar 91.000 milions anuals a causa de delictes fiscals. Segons dades de Gestha, durant l’última dècada ha caigut un 76% el rastreig de possibles grans fraus a Espanya, i les quantitats presumptament defraudades s’han reduït un 85%. Això no passa, segons Gestha, perquè hi hagi menys frau, sinó que és una conseqüència de la legislació intricada i dels mecanismes interns d’Hisenda, que no afavoreixen el rastreig de les grans fortunes. També del perfeccionament de les tècniques d’elusió, com demostra la complexitat de les operacions que revelen investigacions com els Pandora Papers.

CRÍTIC ha publicat de forma periòdica el rastreig dels principals escàndols de frau fiscal català, en articles com aquest, del 2014, o aquest, del 2016. Quins han estat els casos investigats de frau fiscal català més rellevants dels últims cinc anys?

Foto: Jordi Borràs

El clan Pujol com a “organització criminal”

El cas Pujol va començar l’any 2014 amb la confessió de l’expresident de la Generalitat, en què reconeixia disposar de diners no regularitzats en comptes a l’estranger. El procediment judicial que va arrencar llavors per esbrinar l’origen d’aquesta fortuna implica també la dona de Jordi Pujol, Marta Ferrusola, i els seus fills. El magistrat de l’Audiència Nacional José de la Mata va proposar jutjar la família per organització criminal, entenent que els imputats s’haurien aprofitat de la seva situació privilegiada d’“ascendència en la vida política, social i econòmica” per acumular un patrimoni “desmesurat”, derivat d’activitats irregulars. També considerava que els fets investigats serien constitutius dels delictes de blanqueig de capitals, frau fiscal i falsedat documental.

La Fiscalia demana nou anys de presó per a l’expresident, considerat el líder del clan juntament amb la seva dona, la “mare superiora” que donava pautes sobre com “traspassar missals”, és a dir, per transferir quantitats de diners als seus comptes bancaris. Tanmateix, la peça relativa a Marta Ferrusola ha quedat arxivada a causa de la seva “demència sobrevinguda” (se li ha diagnosticat Alzheimer).

El fill gran del matrimoni, Jordi Pujol Ferrusola, per la seva banda, s’enfronta a una petició de 29 anys de presó. De la Mata considera que el primogènit s’ocupava de la distribució dels diners il·lícits entre els altres membres de la família, que seguien les seves instruccions per obrir comptes a Andorra i mantenir ocult el patrimoni. Pujol Ferrusola va ingressar a la presó a l’abril del 2017 durant vuit mesos per la seva vinculació amb una trama internacional de blanqueig de capitals. La resta dels germans (Josep, Pere, Marta, Mireia, Oleguer i Oriol) també formen part de la causa, imputats per tots o alguns dels delictes dels quals acusen el pare i el fill gran.

Leo Messi i el seu pare, Jorge Horacio Messi, a l'Audiència de Barcelona / POOL EFE – ACN

Messi, Piqué i l’univers blaugrana

En la constel·lació del Futbol Club Barcelona també hi destaquen alguns jugadors i exjugadors que han estat imputats per infraccions fiscals. L’excrack blaugrana Leo Messi va defraudar més de 4 milions d’euros i va ser condemnat per l’Audiència de Barcelona a 21 mesos de presó per tres delictes contra la hisenda pública vinculats amb l’explotació dels seus drets d’imatge. Els magistrats també van considerar que el seu pare, Jorge Horacio Messi, havia estat “cooperador necessari” a l’hora d’ocultar aquests ingressos i eludir el pagament d’impostos.

Tanmateix, el davanter va “reparar” el dany causat a l’erari públic, retornant la quantitat defraudada abans que es produís el judici, al juny del 2016, i pagant una sanció de 2 milions d’euros. Per aquest motiu, l’Audiència Provincial, d’acord amb el criteri de la Fiscalia, va acceptar la substitució de la condemna per una multa de 252.000 euros que se sumava a l’anterior i a la que havia abonat el pare del futbolista argentí, que ascendia a 1,3 milions.

I de Leo Messi a Gerard Piqué. El 2016, el Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC) va obligar el defensa català a pagar 2,1 milions d’euros en multes i impostos endarrerits entre el 2008 i el 2010. Hisenda va concloure que Piqué havia utilitzat l’empresa de la qual és propietari, Kerad Project 2006, per desviar els ingressos percebuts amb l’explotació dels seus drets d’imatge i, així, pagar menys tributs. L’Audiència Nacional va rebutjar el recurs que el futbolista va presentar contra la resolució del TEAC; però, l’any passat, el Tribunal Suprem va admetre a tràmit un nou recurs del blaugrana contra la sentència dels magistrats de l’Audiència. El cas segueix obert.

Javier Mascherano, excapità de la selecció argentina i exjugador del Barça, és un altre dels noms destacats dels Papers de Pandora. L’any 2016, ja va ser condemnat a un any de presó i més de 815.000 euros de multa per haver defraudat 1,5 milions d’IRPF pels rendiments dels seus drets d’imatge. El futbolista va pagar l’import dels diners defraudats a Hisenda abans que la Fiscalia presentés cap querella, i la seva defensa va argumentar que Mascherano s’havia “assessorat equivocadament” en matèria fiscal. Així i tot, la filtració del Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació confirma que l’argentí també va obrir societats offshore en paradisos fiscals per dur a terme inversions immobiliàries quan vivia a Barcelona. Després que el migcampista pactés amb la Fiscalia de Delictes Econòmics i amb l’Advocacia de l’Estat la condemna pels diners defraudats, va tancar una d’aquestes empreses. Tanmateix, segons el diari argentí Infobae, la segona no formaria part del tracte que va fer amb les autoritats espanyoles.

L'expresident de l'FC Barcelona Sandro Rosell / POOL EFE – ACN

Sandro Rosell, absolt per blanqueig però amb causes encara obertes

L’any 2017, l’expresident del Barça Sandro Rosell va ser acusat d’integració en grup criminal i d’haver blanquejat fins a 25 milions d’euros en comissions il·legals de la Confederació Brasilera de Futbol i de Nike. La policia el va detenir i va ingressar en presó provisional, on va estar 22 mesos fins que l’Audiència Nacional el va absoldre. El tribunal va considerar que no havia quedat prou acreditada l’existència de cap delicte, perquè en el judici no es va acreditar que les comissions fossin il·lícites.   

Així i tot, hi ha altres procediments vinculats amb Rosell que encara cuegen. El primer és la querella pel fitxatge de Neymar, en què la Fiscalia li demana cinc anys de presó per estafa i corrupció entre particulars, i el fons DIS, que exerceix l’acusació particular, fins a vuit anys. En paral·lel, l’expresident blaugrana està involucrat en un presumpte delicte de frau fiscal: la Fiscalia de Delictes Econòmics l’acusa d’haver fet servir la seva empresa, TOC SL, per obtenir rendes que no va declarar i d’haver defraudat 229.569 euros en l’exercici del 2012.

De la mateixa manera, Rosell també està afectat per la investigació sobre la suposada donació il·legal d’un fetge a l’exjugador i actual secretari tècnic del club, Éric Abidal. L’Audiència de Barcelona va reobrir la causa en considerar que hi havia indicis de delicte, entre els quals, unes gravacions en les quals, presumptament, l’expresident del Barça admetia la seva participació en la compra de l’òrgan.

La cantant Shakira i la seva parella, el futbolista Gerard Piqué / SONY MUSIC – ACN

La cantant Shakira, acusada de frau fiscal

La cantant Shakira és un dels noms més destacats que apareixen als Papers de Pandora. Shakira està acusada d’haver defraudat 14,5 milions d’euros a Hisenda entre el 2012 i el 2014, simulant que no residia a l’Estat espanyol. Enguany, el Jutjat d’Instrucció núm. 2 d’Esplugues de Llobregat ha considerat que hi ha “prou indicis” per jutjar per frau fiscal l’artista, que hauria comès els delictes fent ús de societats radicades en paradisos fiscals.

Fa dos anys, la Fiscalia es va querellar contra la cantant, a qui acusava de sis delictes contra la hisenda pública. Malgrat que la defensa argumentava que la colombiana disposa d’un certificat de residència permanent a les Bahames, el jutge conclou que Shakira va residir més de 183 dies anuals a Espanya el 2012, el 2013 i el 2014, fet que l’obligava a tributar-hi. Així, el magistrat qualifica el temps que va estar fora del país d’“absències esporàdiques”. També considera que l’assessor fiscal de l’artista va col·laborar en l’entramat societari que tenia per objecte eludir el pagament de l’IRPF i de l’impost sobre el patrimoni, de manera que també podria ser jutjat.

Sito Pons, l’expilot de motos acusat de simular viure a Londres i a Mònaco

Al maig del 2021 va transcendir que l’expilot de motociclisme serà jutjat per l’Audiència de Barcelona per un frau fiscal milionari. El judici haurà de dirimir la gestió de Pons al capdavant de la seva pròpia escuderia un cop retirat de les pistes. El diari Abc va avançar que la Fiscalia li demana 24 anys de presó pel fet de defraudar 2,7 milions d’euros a Hisenda. L’expilot barceloní, dues vegades campió del món en la categoria de 250 cc a finals dels anys vuitanta, ho nega i diu que tot és una “persecució injustificada”.

La Fiscalia acusa Pons de simular viure a l’estranger per pagar menys impostos, quan en realitat hauria residit de forma efectiva a Barcelona. L’expilot hauria simulat viure primer a Mònaco i després a Londres, on tenia apartaments llogats, però només s’hi allotjava els “escassos dies” en què hi havia curses. A més, tant els tallers com el personal de la seva escuderia eren en un polígon de Castellbisbal.

El propietari de Damm, Demetrio Carceller Coll, arribant a l'Audiència Nacional l'any 2016. Foto: ACN

El pacte amb la Fiscalia de la família Carceller

La família Carceller és una de les grans fortunes catalanes, i figura dins de la llista Forbes dels 100 més rics de l’Estat espanyol. Un patrimoni que va créixer a l’escalf del franquisme –Demetrio Carceller Segura va ser ministre d’Indústria i Comerç de Franco entre el 1940 i el 1945– i s’ha anat engreixant gràcies a la seva participació en una multitud d’empreses, entre les quals Damm, Ebro Foods o Sacyr.

Els Carceller van ser a l’ull de l’huracà fiscal des de l’any 2009. Demetrio Carceller Coll, fill de Carceller Segura, i el seu fill, Demetrio Carceller Arce, van arribar a un pacte amb la Fiscalia Anticorrupció de l’Audiència Nacional per evitar l’entrada a la presó, pagant una multa de 93 milions d’euros pel fet d’incórrer en frau fiscal. Segons la Fiscalia, Carceller Coll era titular d’un “ingent patrimoni que tenia ocult rere diverses estructures fiduciàries configurades a través de societats en països tercers considerats territoris offshore”.

La família Sanahuja, a la llista de grans morosos d’Hisenda

Durant els anys de la bombolla immobiliària, la família Sanahuja va ser propietària d’un dels més grans imperis del totxo de Barcelona. Els Sanahuja, a través de Sacresa, el seu grup d’empreses, van protagonitzar la tercera major fallida de la història d’Espanya en el marc de la compra de la immobiliària Metrovacesa, avui propietat de diversos bancs i fons d’inversió. El 2014, la Fiscalia va demanar presó per a diversos membres de la família per un delicte contra la hisenda pública. Com explicava CRÍTIC en aquest article, figuren des de fa anys en la llista de morosos de l’Agència Tributària, un deute que han anat reduint de mica en mica: 16 milions que deu la societat Sanahuja Escofet Inmobiliaria i els 13,6 milions de Caufec, SA, la societat que va impulsar el polèmic pla Caufec.

Ildefonso Falcones, l’autor de ‘L’església del mar’

L’autor del conegut best-seller ‘L’església del mar’ també ha tingut problemes amb Hisenda. Al mes de juny passat va declarar davant del Jutjat Penal núm. 25 de Barcelona, que l’ha processat per haver defraudat presumptament a la hisenda pública 743.000 euros en el pagament de l’IRPF dels exercicis del 2009 i del 2010, provinents del rendiment obtingut pels seus llibres. Per tot plegat, la Fiscalia li demana sis anys de presó i una multa d’un milió i mig d’euros a ell i a la seva dona, també processada. L’autor va escudar-se en la gestió del seu germà, advocat especialista en temes fiscals que va morir fa dos anys.

Acord amb la Fiscalia de Mercedes Daurella, accionista de Cobega

Els Daurella són accionistes de Cobega, la distribuïdora històrica de Coca-Cola a l’Estat espanyol. L’any 2016, la Fiscalia va querellar-se contra una de les accionistes del grup, Mercedes Daurella, per haver defraudat 1,5 milions a Hisenda entre el 2011 i el 2013. Al juny del 2017, Daurella va arribar a un acord amb la Fiscalia, per la qual cosa acceptava una pena de dos anys de presó. Mercedes, tieta de Sol Daurella, va simular que tenia la seva residència a Mònaco per eludir la fiscalitat espanyola. Daurella no va presentar declaració d’IRPF durant el període investigat i també va defraudar en les seves declaracions de l’impost sobre el patrimoni.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena crisi, continuem fent un periodisme rigorós i que aposta per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la quota solidària, rebreu el llibre Carta a un republicano español, de Jordi Serrano, i el pròxim Dossier CRÍTIC

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies