Crític Cerca
Reportatges

Aquests són els homes (i les dones) més rics i poderosos de Catalunya

Sol Daurella, Manuel Lao, Isak Andic, Thomas Andreas Meyer o Jorge Gallardo lideren el rànquing de les grans fortunes de la burgesia catalana del segle XXI

22/03/2021 | 06:00

La crisi de la Covid-19 ha representat un enorme sotrac econòmic per a milers de famílies catalanes. Però, malgrat la tempesta econòmica, a Catalunya segueix existint una gran burgesia que acumula fortunes milionàries. Qui són els homes i les dones més rics de Catalunya? En aquest reportatge us expliquem les llums i ombres de les famílies més poderoses del país, a partir del rànquing elaborat per la revista Forbes l’any 2020. El volum de la fortuna es calcula a partir dels comptes dels grups empresarials, els moviments en societats patrimonials i les participacions en empreses cotitzades i SICAV. Sovint, més enllà d’haver acumulat grans fortunes, la trajectòria d’aquestes famílies té en comú el fet d’haver estat objecte d’investigacions judicials per temes fiscals.

A finals del segle XIX, Catalunya va viure, en paral·lel a la creació dels imperis empresarials de la burgesia catalana, un procés especulatiu batejat per l’escriptor Narcís Oller com la febre d’or. En aquells anys, personatges com Antonio López i López, el marquès de Comillas, o Eusebi Güell, eren les grans fortunes catalanes del moment. En aquella època, els barcelonins titllaven la fortuna del marquès com un “enorme caudal surgido como por ensalmo”. Aquella “febre” acabaria amb l’esclat de la corresponent bombolla borsària. Hi ha una sèrie de fets cíclics que es repeteixen en la història econòmica de Catalunya: naixement de grans fortunes, bombolles de processos especulatius, sotracs financers generals i, com passa sovint, unes conseqüències que acostumen a pagar sempre els mateixos.

Avui dia, les grans fortunes catalanes tenen altres noms i cognoms, i la seva riquesa prové d’altres tipus de negocis, i fins i tot hi destaquen persones vingudes de fora de Catalunya que s’han fet d’or lluny dels clàssics cognoms de la burgesia catalana de sempre. Però la història, en certa manera, es torna a repetir.

Sol Daurella, quan la riquesa té nom de dona

La persona més acabalada de Catalunya representa perfectament el que són les relacions de poder i tota la xarxa de connivències polítiques, econòmiques i familiars que això implica. Però, també, els problemes amb la justícia. Sol Daurella Comadrán té la fortuna més gran del Principat: un fet anòmal si tenim en compte que en les llistes dels més poderosos no acostumen a aparèixer noms femenins. És la tercera dona més rica d’Espanya, només superada per Sandra Ortega (filla de l’amo d’Inditex, Amancio Ortega) i Alicia Koplowitz. La revista Forbes calcula que té una fortuna de 1.600 milions d’euros, que s’enfilaria fins als 6.000 milions si hi comptem tot el patrimoni familiar.

Sol Daurella, la número 1 al rànquing de 'Forbes' a Catalunya
Carles Vilarrubí, primer per l'esquerra, a la llotja del Camp Nou / MARTA BECERRA- FCB
Anterior Següent

Sol Daurella és casada amb Carles Vilarrubí, imputat per presumpte blanqueig de capitals

El negoci principal de Daurella està relacionat amb la famosa beguda ensucrada Coca-Cola, fundada pel seu avi Santiago Daurella de Rull. L’avi va aconseguir que el règim franquista li atorgués la concessió per embotellar aquesta coneguda beguda ensucrada a Catalunya i a Aragó. Un negoci que va rebutjar el banquer Joan March, conegut per “el pirata del Mediterrani”, perquè no el veia del tot clar. Era l’any 1951, i, per tirar-ho endavant, va crear l’empresa Cobega, SA.

En l’actualitat, Sol Daurella és la directora de Coca-Cola European Partners, la distribuïdora de les càpsules de cafè Nespresso a l’Estat i de les franquícies de Domino’s Pizza a Portugal i a Àustria, entre altres països. Daurella és també accionista del 50% de Cacaolat, a mitges amb Demetrio Carceller (propietari de la cervesera Damm i un dels milionaris catalans condemnats per delictes contra la hisenda pública). És consellera del Banco de Santander i ho ha estat del Banc de Sabadell, d’Ebro Foods i d’Acciona (a més de presidenta del Consell d’Administració del Teatre Nacional de Catalunya fins al 2015).

Daurella és casada amb Carles Vilarrubí, exvicepresident del Barça i de la Banca Rothschild i expresident de la corredoria d’assegurances Willis Iberia a Espanya, i soci de les emissores de ràdio i televisió del Grup Godó, càrrecs que va perdre en ser imputat per presumpte blanqueig de capitals arran d’uns pagaments que hauria fet al fill de l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol Ferrusola.

Uns maldecaps judicials que abans afectarien la mateixa Sol Daurella, arran d’un estira-i-arronsa amb l’Agència Tributària perquè no van posar-se d’acord a l’hora de liquidar l’impost sobre societats i l’IVA de la filial espanyola de Coca-Cola. Entremig, la família viuria un tercer litigi que va tenir com a protagonista la tieta de l’empresària, Mercedes Daurella, que va arribar a un acord econòmic amb la Fiscalia per evitar la presó. Va haver d’abonar una multa d’1,5 milions d’euros pel fet d’utilitzar societats radicades a l’estranger per eludir el pagament de l’impost sobre el patrimoni i l’IRPF. Una suposada residència habitual a Mònaco que no va convèncer el fiscal en comprovar com passava la major part de l’any a Barcelona.

Fortunes nouvingudes

La resta dels milionaris catalans és majoritàriament masculina. Amb un patrimoni semblant al de Sol Daurella trobem l’empresari Manuel Lao Hernández (1.600 milions d’euros). Nascut a Almeria, la seva biografia correspon al que els nord-americans anomenen un self-made man. Del no-res, i amb el suport del seu germà Juan Lao, va aixecar un imperi relacionat amb les màquines escurabutxaques: CIRSA. Un imperi que s’ha acabat venent per 2.500 milions d’euros al fons d’inversió Blackstone.

La medalla de bronze d’aquest podi particular correspon al propietari de Mango, Isak Andic Ermay (1.500 milions). Originari de Turquia, es va establir amb el seu germà Nahman a Barcelona, des d’on va iniciar-se en el món del tèxtil el 1984, quan inauguren la seva primera botiga al passeig de Gràcia, número 65, on es troba domiciliada també la societat patrimonial Punta Na Holding, SA. La imatge de Mango es va veure enterbolida el 2013 amb motiu de l’esfondrament d’un edifici a Bangladesh ple de tallers il·legals. Les etiquetes de Mango, d’El Corte Inglés o de Primark van aparèixer entre els centenars de cadàvers.

Un altre català d’adopció és el suís Thomas Andreas Meyer, propietari de la firma de roba i complements Desigual, que compta amb una fortuna de 1.400 milions d’euros.

El cinquè i sisè lloc l’ocupen els germans Antonio i Jorge Gallardo, al capdavant de la farmacèutica Almirall

El cinquè i sisè lloc de la llista l’ocupen dos germans relacionats amb el sector farmacèutic: Antonio i Jorge Gallardo Ballart. La fortuna de cadascun d’ells és de 1.300 milions d’euros. Són al capdavant d’Almirall, empresa que a mitjan 2020 s’incorporava a l’Ibex-35 (el parquet espanyol de referència) en substitució de Mediaset, gràcies a la revaloració provocada per la pandèmia de la Covid-19. Malgrat la discreció, els Gallardo no han pogut evitar algunes polèmiques en relació amb el procés independentista català. Així, Jorge Gallardo va advertir els seus treballadors a través de la intranet de l’empresa sobre els efectes negatius d’una possible separació de Catalunya dies abans de la consulta del 9-N.

Més tard, arran dels papers de la Castellana, els seus noms van aparèixer entre els clients que es van acollir a l’amnistia fiscal aprovada per l’exministre d’Hisenda Cristóbal Montoro. Van repatriar 113 milions d’euros. Tenen inversions en múltiples sectors, que gestionen a través del Grupo Corporativo Landon. La futura hereva del negoci, Susana Gallardo (filla d’Antonio), és la parella actual del regidor de l’Ajuntament de Barcelona per Barcelona pel Canvi, Manuel Valls.

Curiosament, el seu marit anterior apareix com la fortuna següent d’aquesta llista de milionaris catalans: Alberto Palatchi (950 milions d’euros). Palatchi va augmentar el seu compte corrent en vendre’s la firma de vestits de núvia Pronovias (en conserva un 10%). Una part dels ingressos els va invertir en el sector immobiliari, i ara controla les SICAV Gesprisa i Hermoprisa, alhora sota el paraigua del hòlding Galma Grupo Corporativo.

El discret encant de la burgesia

El segueix en la llista Manuel Puig Rocha, vicepresident de la companyia de perfums i moda que porta el seu cognom, i cosí del president actual, Marc Puig Guasch. Compta amb una fortuna de 900 milions d’euros. El seu bon olfacte inversor el va fer entrar en l’accionariat de l’empresa catalana de piscines Fluidra, aconseguint uns guanys de gairebé un 500%. La resta de l’imperi és propietat de la branca familiar Puig Guasch (on, a banda del president, Marc Puig, hi consten els seus germans Antonio, Daniel, María i Manel), amb una fortuna conjunta estimada de 450 milions d’euros.

Víctor Grífols, al centre, amb l'alcalde de Los Angeles, Antonio Villaraigosa, i l'aleshores batlle de Barcelona, Xavier Trias / ACN

La fortuna de la vídua de Víctor Grífols i del seu fill, president de la farmacèutica, s’enfila als 1.050 milions

El nom següent de la classificació és força desconegut: Ricardo Portabella Peralta, nebot del director de cinema Pere Portabella. Establert a Suïssa, és propietari d’Anpora Patrimonio, de Taïko i té una participació destacada en la gestora de fons Alantra Partners, a banda de ser darrere de negocis més modestos com la marca Anxoves de l’Escala. La seva fortuna és de 850 milions d’euros. El capital original prové de les accions rebudes en herència pel seu oncle i el seu avi, fundador de Danone. Força discreta és Núria Roura Carreras, uns cognoms que no criden gens l’atenció fins que ens adonem que és la vídua de Víctor Grífols i Lucas, un dels fundadors de la farmacèutica especialitzada en l’elaboració de derivats del plasma. Hi consta com a accionista de referència del grup. La seva fortuna s’enfilaria als 700 milions d’euros. El seu fill, Víctor Grífols Roura, és el president no executiu de la companyia, amb un capital estimat de 350 milions.

A la desconeguda vídua de Grífols la segueix un altre personatge anònim, José Llorens Torra, un lleidatà de naixement establert a Madrid fa anys. La seva fortuna, valorada en 550 milions d’euros, està relacionada amb maquinària per a la construcció a través de l’empresa Epsa Internacional. També té inversions en el sector ramader i en l’immobiliari, sobretot de centres comercials. Els milionaris catalans següents també tenen relació amb el sector farmacèutic, com ara Albert Esteve Cruella i família, la fortuna dels quals arriba als 450 milions d’euros.

A continuació, amb la mateixa xifra, Liliana Godia Bull, una de les accionistes més importants de la concessionària d’autopistes Abertis. El seu pare, destacat franquista i pilot de Fórmula 1, va encarrilar de manera molt eficaç els negocis que traspassaria a les seves dues filles (així com la passió per l’art a través d’una de les col·leccions privades més importants de Barcelona). Malgrat tot, Godia i el seu marit, Manuel Torreblanca, no es van escapar d’una investigació d’Hisenda que acabaria amb un pacte per evitar la presó, després d’haver defraudat més de 4 milions d’euros. La seva germana, Carmen Godia Bull, té una fortuna de 375 milions.

La successió de rics catalans continua amb Francesc Rubiralta Rubió (450 milions), president de la metal·lúrgica Celsa. El segueix la família Carulla (350 milions), propietaris d’Agrolimen, amb marques tan populars com Gallina Blanca o Avecrem. Els Carulla també van ser investigats per frau fiscal, però van arribar a un acord amb la Fiscalia per evitar el judici, abonant gairebé sis milions i mig d’euros. Una altra vídua que es cola en la llista és Mercedes Hoces Moreno (275 milions), que va ser casada amb Fernando Lara (Grupo Planeta).

La segueix Javier Ventura Ferrero (270 milions) al capdavant d’Adam Foods, conglomerat del sector de l’alimentació que pertany a la branca familiar dels Ventura. L’altra branca, la dels Ferrero, compta amb Idilia Foods. Ambdues són producte de la divisió del gegant Nutrexpa a conseqüència de desavinences entre elles. Els uns i els altres s’han repartit un fructífer negoci que aplega firmes com Phoskitos, ColaCao o Nocilla.

Núñez i un dels seus fills van ser condemnats pels delictes de suborn i falsedat arran del conegut ‘cas Hisenda’

Altres fortunes que de vegades escapen a aquestes llistes pertanyen al sector de la construcció, de les assegurances, dels supermercats o del turisme. En el camp de la construcció, trobem els propietaris del grup Núñez i Navarro, sota les regnes de la vídua de l’expresident del Barça, Maria Lluïsa Navarro Obón, i els seus fills Josep Lluís i Josep Maria Núñez Navarro. Tant el pare com un dels fills van ser condemnats pels delictes de suborn i falsedat documental arran del conegut cas Hisenda. El nom de l’expresident del Barça també apareixia com a beneficiari de dues societats instrumentals a les illes Verges, segons els papers de Panamà.

En el camp de les assegurances trobem els Serra Farré, al capdavant de l’asseguradora Catalana Occidente o de l’estació d’esquí aranesa Baqueira Beret. Dins el sector dels supermercats, els germans Joan i Josep Font Fabregó del grup Bon Preu, i Pere Carbó, Jaume Prat i Josep Botet, antics propietaris de Caprabo i accionistes de la societat familiar Caboel, des d’on han adquirit molts actius immobiliaris en zones exclusives de Barcelona. En el sector turístic destaca Jordi Clos, de la cadena Derby Hotels Group; els germans Guillermo, Manuel i Alfonso Vallet, de Catalonia Hotels, que operaven una part del negoci a través d’una societat radicada a Luxemburg, i Josep Espelt Civit i els seus fills, de la cadena H10, que a principis del 2019 van repatriar més de 330 milions d’euros que tenien en diferents societats holandeses.

* Aquest article apareix publicat originalment a la revista en paper ‘Crisi o Vida’, editada per CRÍTIC i Pol·len, i que podeu comprar a la nostra botiga.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena crisi, continuem fent un periodisme rigorós i que aposta per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la quota solidària, rebreu el nou llibre de Brigitte Vasallo i la revista 'Crisi o vida' 

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies