01/07/2025 | 11:20
Aquest dimecres ens poden fer fora de casa. A mi, els meus fills i una trentena més de veïns. Vivim en tres edificis de Vallcarca, a Barcelona. Tots tres són de propietat municipal, i, des del març, l’Ajuntament ens està intentant desallotjar.
Escriure aquest text se’m fa molt difícil. Encara no he pogut treure la roba ni alguns records de casa. No és una qüestió de temps o d’esforç; és una qüestió mental: costa molt fer les maletes si no vols rendir-te ni acceptar que realment et poden fer fora. Fa 23 anys que visc al barri de Vallcarca, i gairebé 6 que visc en aquest pis. Però aquests desnonaments no van només sobre mi o sobre els meus veïns: són una mostra de tot el que va malament a la nostra ciutat.
No va només sobre mi o sobre els meus veïns: és una mostra de tot el que va malament a la nostra ciutat
Els edificis estan afectats per diversos processos urbanístics que daten del 2002. Són projectes totalment caducs, aprovats pel govern de Joan Clos en l’època de la bombolla immobiliària. Els plans que utilitzen per fer-nos fora són de la Barcelona que encara no coneixia la greu crisi d’habitatge que vindria, ni era conscient de l’emergència climàtica. Són plans tan actuals com les cabines telefòniques o l’”Aserejé” de Las Ketchup. Són plans que no aporten res a la Barcelona del 2025.
Al principi, l’Ajuntament justificava el desnonament dient que les finques eren infrahabitatge, tot i que només havien inspeccionat els baixos dels edificis. Vam respondre ensenyant els nostres pisos i les cèdules d’habitabilitat, que encara són vigents en alguns casos. Però van seguir endavant.
Després, Laia Bonet va declarar que en aquests edificis s’hi farien habitatges públics, i que per això ens havien de fer fora. Però vam demostrar que, segons el planejament urbà, en aquests espais no s’hi preveuen habitatges. Si compleixen el planejament, aquí hi haurà equipaments públics, com un garatge per als camions de la recollida de brossa que s’havia projectat fa anys.
Més endavant, van provar de justificar l’expulsió dient que la “renovació” de Vallcarca ja havia començat i que era imparable. En realitat, aquesta renovació és més aviat una gentrificació. De totes maneres, no és cert que aquesta transformació sigui imminent. Als edificis del costat, que també estan afectats, ni tan sols s’han iniciat els tràmits d’expropiació. És a dir: si ens fan fora i enderroquen els edificis, poden passar 5 o 10 anys abans que allà s’hi construeixi res. Quin sentit té expulsar-nos per no fer-hi res?
Volen deixar pas a Núñez i Navarro, que ja fa dècades que fa negocis milionaris amb racons del nostre barri
A parer meu, tot això va sobre quin és el barri i la ciutat ideal per al PSC. El que està passant a Vallcarca és que Collboni vol tornar a la Barcelona postolímpica dels pelotazos urbanístics, dels grans esdeveniments i dels macroprojectes pensats per fer de la ciutat la millor botiga del món. Volen fer barris suposadament bonics, sense comptar amb la gent que ja hi vivim.
Els únics pisos que ha inspeccionat l’Ajuntament són aquells on viuen famílies gitanes d’origen romanès. Això és per casualitat o per racisme institucional? No ho sabrem mai del cert. El que nosaltres sospitem és que aquesta “renovació” de Vallcarca no és més que una gran operació immobiliària. Una operació per desallotjar-nos i deixar pas a Núñez i Navarro, Fité SL i les altres constructores que ja fa dècades que fan negocis milionaris amb racons del nostre barri. Són les constructores que faran un barri de luxe per a gent amb un alt poder adquisitiu. Nosaltres, els pobres i gitanos dels edificis del davant, els sobrem en aquesta fotografia. Per això van començar desallotjant l’assentament de barraques a l’avinguda de Vallcarca. Amb l’excusa de fer-ho per la seva seguretat, els van deixar sense cap alternativa més enllà d’un parell de nits d’alberg.
Van penjar una foto de la meva furgoneta, i l’endemà em van punxar una roda. Dies després, en van trencar els vidres
I en aquest caldo de cultiu que ha promogut l’Ajuntament, comença a treure el cap l’extrema dreta. A les xarxes socials, diversos comptes afins a Vox, al PP i a Aliança Catalana ens acusen de ser màfies ocupes i delinqüents. També inventen rumors falsos com ara que l’Associació de Veïns està boicotejant les escales mecàniques del barri.
A mi també m’ha tocat el rebre. Van penjar una foto de la meva furgoneta, indicant-hi on era aparcada i afirmant que era meva. L’endemà em van punxar una roda. Dos dies després, en un altre punt del barri, em van trencar els vidres del darrere. No van robar ni tocar res de dins. Només volien intimidar.
Vallcarca és un barri orgullós de si mateix. Fins fa dues dècades, gairebé ningú no el situava al mapa. Ara sabem que som un exemple de barri amb forts vincles comunitaris. I potser per això el PSC ens tracta com a ciutadans de segona. Alhora, Vallcarca és també un caramel·let per a les constructores i per als projectes gentrificadors de Collboni. Som a 10 minuts de la plaça de Catalunya, a tocar del Park Güell i a 15 minuts de Collserola. És per això que ara hi sobren els gitanos i els pobres. Més endavant, seran els veïns a expropiar els qui molestaran a la fotografia. I, després, seran tots els veïns amb sous baixos, els que no es podran permetre un pis de la nova Vallcarca.
Així és com la gentrificació s’escampa com una taca d’oli per tots els barris populars de la ciutat: trencant els vincles i les vides de gent treballadora.
