27/02/2024 | 06:00
El 10 de febrer passat es va fer a Girona la darrera sessió de l’Assemblea Ciutadana pel Clima de Catalunya (ACCC). Arribats aquí, voldria fer una valoració des de dins de com ha anat aquesta experiència democràtica. I dic des de dins, no perquè hagi estat un assembleista, sinó perquè he participat des del principi en les converses amb el Govern, perquè formo part del Grup Motor que ha estat assessorant i supervisant el procés i perquè he assistit com a observador a les sis sessions de l’ACCC.
Al juny del 2021, Teresa Jordà, aleshores consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, davant de l’ocupació de Rebel·lió o Extinció dels locals de la Secretaria de Medi Ambient exigint-la, es va comprometre a fer una Assemblea Ciutadana pel Clima. Des de llavors, ha passat molt de temps i han passat moltes coses. Ha estat un treball molt exhaustiu i un gran esforç, possiblement l’experiència més sistemàtica i seriosament treballada de les que s’han fet a l’Estat espanyol fins ara.
Tanmateix, una part de tot aquest treball sistemàtic s’ha vist perjudicada per alguns punts clarament millorables. La majoria dels problemes que ara es comentaran es van donar de manera encara més accentuada a les assemblees espanyola i barcelonina, però això no és un consol. Ens queda una mica la sensació que persisteix un reflex institucional de por del fet que la ciutadania s’apoderi i els obligui a fer determinades polítiques que els crearan problemes amb determinats poders econòmics i mediàtics.
No podem permetre que les mancances o els errors acabin cremant una eina democràtica com aquesta
Dins de l’aprenentatge que hem pogut fer d’aquesta experiència, creiem important assenyalar algunes mancances o errors que han estat força determinants i no podem permetre que la seva repetició en properes assemblees acabi cremant una eina democràtica, que pot ser clau en la transició ecosocial. Aquests punts bàsicament han estat: una comunicació exterior clarament insuficient, la manca de temps deliberatiu i alguns aspectes de la dinamització/facilitació. Primer analitzaré aquests punts, després faré alguns comentaris sobre les propostes sorgides i, finalment, una breu valoració global.
Comunicació insuficient
Es va fer una bona despesa i treball amb la campanya publicitària prèvia, atès que es podia veure o escoltar l’anunci a la premsa, a la ràdio, a la televisió, als cinemes, etc., però la incomprensible interrupció d’aquesta feina ha fet pràcticament inútil aquell esforç inicial.
Sense comunicació, no es pot parlar estrictament d’una assemblea ciutadana (AC), perquè una AC no es fa per a 100 o 150 persones, sinó per a tota la població del territori implicat, que se l’ha de sentir com a pròpia, no com un invent del Govern de cara a la galeria. Sobre aquest punt, la nostra insistència en el Grup Motor ha estat permanent durant tot el procés des de l’inici.
Sense treure rellevància a la responsabilitat del Govern en això, també es podria esmentar la responsabilitat mediàtica en aquest punt. I especialment pel que fa als mitjans públics, que no han considerat interessant fer programes divulgatius o de debat, ni gairebé cobrir les notícies al respecte. Quina diferència amb tot el que va passar a França! Els mitjans poden dedicar hores i hores a temes absolutament banals, però de determinats temes es parla de manera absolutament superficial o només quan exploten. I així anem… La pel·lícula Don’t Look Up va ser magistral mostrant això.
Manca de temps de deliberació
En total, han estat sis dissabtes de dia sencer, tres sessions formatives i tres sessions deliberatives i de presa de decisions. Han faltat una o dues sessions més, sobretot en la segona fase, ja que no hi ha hagut espai suficient per incrementar la concreció de les diferents propostes ni la coherència entre aquestes propostes. Tampoc no hi ha hagut temps per veure si les propostes d’un dels dos temes (model energètic i model agroalimentari) es contradiuen o tenen punts en contacte amb les de l’altra temàtica.
Funcionament/facilitació
Els problemes aquí han estat una constant en tota l’AC, des del començament fins al final. I una cosa que no s’ha estat capaç de solucionar, malgrat els assenyalaments constants i insistents que vam fer diversos membres del Grup Motor.
Una AC en la qual no es porta a la pràctica el principi d’equitat, respecte i escolta activa en la participació tampoc no és pròpiament una AC. Aquest principi tan important no es pot deixar en mans del criteri o de l’habilitat personal de les persones facilitadores, sinó que s’ha d’explicitar com una norma essencial des de l’inici, i l’entitat dinamitzadora ha de tenir molt pensades les metodologies respecte a això, tant a les plenàries com als grups petits.
La feinada de selecció de participants pot quedar malmesa si algunes persones imposen les seves habilitats oratòries per condicionar els resultats
Tota la feinada escrupolosa de selecció de participants en l’AC per recollir una mostra significativa de la diversitat no es pot malmetre fent que el resultat d’una AC s’esbiaixi per no saber evitar que algunes personalitats invasives (i amb interessos directes) imposin les seves habilitats oratòries per condicionar o limitar els resultats.
Les propostes sorgides
Tenint en compte que les dues temàtiques a debatre tenen una àmplia repercussió al territori, el Govern va optar pel fet que en el sorteig estratificat (no és un sorteig pur: s’hi busca acomplir diversos paràmetres sociològics representatius) per escollir les 100 persones de l’AC s’aconseguís que un terç vingués de grans ciutats, un terç de ciutats mitjanes i un terç de ciutats petites o pobles. Això és semblant al que passa en les eleccions, atès que no val el mateix un vot de les demarcacions de Girona, de Lleida o de Tarragona que un vot de la de Barcelona.
Està per valorar si en aquest cas aquesta sobreponderació va ser excessiva; però, en tot cas, no es podrà dir que les propostes de l’ACCC són una imposició de la població urbana de l’àrea metropolitana de Barcelona sobre la resta del territori, conclusió que hauria estat possible en cas d’una estratificació purament estadística sobre aquest paràmetre.
Sense entrar en gaires detalls ara, sobre el model energètic, les propostes ciutadanes inclouen coses com: impulsar comunitats energètiques i l’autoconsum; descentralitzar les instal·lacions i minimitzar els impactes al territori; ampliar la xarxa de transport públic, o reduir el consum energètic.
Les propostes finals han sorgit després d’un debat i una deliberació ciutadans, fora de pressions econòmiques, mediàtiques o electorals
Sobre l’altre eix, la proposta inicial de dos temes del Govern no incloïa el model agroalimentari. Va ser a proposta d’alguns membres del Grup Motor que es va optar per aquesta temàtica. En vista de les mobilitzacions de les darreres setmanes, sembla que va ser un encert. En aquest àmbit, les propostes van en la línia de, per exemple: impulsar el consum de proximitat i la sobirania alimentària; afavorir i promoure la venda a granel; promoure la dieta mediterrània i reduir el consum i la producció de carn; reduir el consum d’aigua en l’agricultura i reaprofitar-la; promoure la diversitat de cultius i el conreu i consum de llegums; evitar els agrocarburants, o impulsar la ramaderia extensiva i reduir la intensiva.
Aquestes propostes, tot i que serien millors i més concretes si no hi hagués hagut les mancances indicades, es basen en el coneixement expert i en les recomanacions científiques. Moltes de les persones expertes convidades a la part formativa van fer una feina molt bona (podeu trobar els vídeos de les diferents intervencions) i les propostes han sorgit després d’un debat i una deliberació ciutadans, fora de pressions econòmiques, mediàtiques o electorals. Dit d’una altra manera, els membres de l’assemblea no saben quin partit voten els altres i això fa aquest debat molt més real i democràtic.
En la societat de l’espectacle en la qual vivim i amb la democràcia electoral que tenim, el nivell del debat és absolutament vergonyós. Per exemple, és absolutament demencial que, en una situació d’emergència climàtica i ecològica, no sigui evident des de fa anys que sectors com l’aviació o els creuers han de reduir la seva activitat o que, al contrari, hem de promoure molt més la producció i el consum locals o els trens nocturns.
Conclusions
Una vegada acabada l’ACCC, ara serà moment d’analitzar pausadament la llista de propostes ciutadanes, en el moment que es facin públiques. En l’àmbit dels moviments socials i de l’activisme, n’hi haurà algunes que ens agradaran força, i d’altres, potser menys. En tot cas, hauríem de veure quines propostes poden servir per pressionar cap a la imprescindible transició ecosocial. Segur que trobarem algunes propostes potents i engrescadores i que, al mateix temps, siguin clares i rotundes i, per tant, poc afectades per les mancances comentades prèviament.
Aquesta primera ACCC deixa un sabor agredolç, però això no ens hauria de fer descartar aquesta “nova” eina democràtica. Al contrari, tenint en compte que del nostre sistema “en diuen democràcia i no ho és”, les assemblees ciutadanes (complementades per assemblees populars) són un dels mecanismes principals que podrien servir per regenerar fortament el nostre sistema polític. Però, per a això, caldria una sèrie de condicions: que la ciutadania les conegués en profunditat; que els moviments socials les exigissin, en aquest i en altres àmbits temàtics; que fossin de la màxima qualitat i que la seva realització es fonamentés en la teoria i en les experiències i els aprenentatges passats, i que fossin el màxim d’independents dels governs.
En cas de tenir unes assemblees ciutadanes amb totes aquestes característiques, els governs es veurien obligats a tirar endavant les propostes, perquè la ciutadania estaria en condicions d’exigir-ho. O regenerem la democràcia o deixem que ens la prenguin. Simplificant-ho molt: assemblees + revolta social o autoritarisme + distopia. Encara hi ha una mica de marge de temps per escollir…