Crític Cerca
Opinió
Joan Herrera

Joan Herrera

Director d'Acció Ambiental i Energia de l'Ajuntament del Prat de Llobregat

L’ampliació de l’aeroport, un debat de país

La proposta no solament estava basada en el ‘gen desarrollista’ del segle passat, sinó que tenia una greu falta de rigor. Cal una auditoria ambiental per garantir les compensacions que no s’han produït

05/10/2021 | 06:00

Aeroport del Prat / IVAN GIMÉNEZ

La iniciativa, totalment insòlita dins un context de pandèmia mundial i d’emergència climàtica, ha posat sobre la taula quin model de creixement econòmic necessita, ara més que mai, en primera instància l’Àrea Metropolitana de Barcelona i, de fons, com a estratègia global, Catalunya.

Sota aquesta premissa, des de l’Ajuntament del Prat, conscient de l’assetjament constant i progressiu en el temps (i que no cessarà) cap als nostres espais naturals i el delta, s’ha treballat en una anàlisi encara més detallada sobre l’entorn aeroportuari a través de diversos estudis. Els més destacats: Dictamen hidrogeològic sobre la proposta d’ampliació de l’aeroport de Barcelona – el Prat 2021 (Comunitat d’Usuaris d’Aigües del Delta del Llobregat. Juliol del 2021); Informe jurídic sobre les possibilitats legals d’oposició de l’Ajuntament del Prat de Llobregat a l’ampliació de l’aeroport del Prat (Joan M. Trayter. Universitat de Girona); Informe sobre les necessitats de connexió ferroviària del sistema aeroportuari català com a alternativa a l’ampliació de pistes de l’aeroport del Prat (Plataforma pel Transport Públic), i La Ricarda: un ecosistema únic i imprescindible per al funcionament ecològic del delta del Llobregat (Narcís Prat [FEHM-UB] i Joan Pino [CREAF-UAB], coordinadors).

Així s’han pogut acreditar diversos elements que, de fet, ja coneixem, però que posen de manifest, un cop descartada temporalment l’ampliació aeroportuària, la necessitat de mirar més enllà i fer valdre encara més el nostre territori, articulat com una “infraestructural ambiental” de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Un espai que encara necessita més compensacions

Els espais naturals del delta del Llobregat no solament no es poden permetre noves afeccions, sinó que necessiten que s’apliquin noves proteccions, es materialitzin les compensacions passades i se’n creïn de noves. L’estat general dels espais, així com l’estat del compliment dels acords, són els següents:

En primer lloc, s’ha detectat que el nivell dels aqüífers està deprimit artificialment: la disminució mitjana permanent del nivell piezomètric de l’aqüífer superficial, xifrada en uns 50 cm i provocada per l’explotació del camp de vol ampliat, és un impacte directe, negatiu i absolutament permanent. Aquest fet no ha estat identificat adequadament per l’estudi d’impacte ambiental del 2001 ni per la declaració d’impacte ambiental del 2002 (DIA).

La construcció de la terminal 1 ha generat un impacte imprevist i irreversible de pèrdua de recursos hídrics

La construcció de la terminal 1, acabada l’any 2009, ha generat un impacte imprevist, negatiu, directe, irreversible i permanent de salinització i de pèrdua de recursos hídrics de l’aqüífer superficial per bombatge que no havia estat previst en la DIA del 2002. Les mateixes obres d’ampliació del seu moment també van provocar un deteriorament de la qualitat de les aigües de l’aqüífer superficial a una escala més extensa, principalment per l’augment de la salinitat, sense correcció ni compensació fins ara.

D’altra banda, les compensacions acordades a la llacuna de la Ricarda són molt deficients i incompleixen totalment els acords de la DIA del 2002. El resultat de tot plegat ha estat un empobriment biològic notable de la zona i el seu endolciment progressiu. A més a més, el promès corredor litoral previst pel mateix document, entre la Ricarda i el Remolar, s’ha complert només parcialment: el seu objecte principal, permetre la connectivitat ecològica, no s’ha aconseguit.

Si parem atenció a les zones humides, totalment indispensables per al sistema, tampoc no han rebut les compensacions estipulades: només s’ha creat una hectàrea davant les 40 eliminades. Pel que respecta a l’evolució de les poblacions de diverses aus, escollides directament per AENA com a indicadors a l’annex V de la DIA del 2002, des de la finalització de les obres d’ampliació vigents i fins a l’actualitat no s’ha fet realitat cap ni una.

La conclusió, per tant, és clara: mesures incomplertes i una avaluació molt negativa de les compensacions necessàries fa 20 anys. Fa falta, ara, una imprescindible auditoria ambiental estratègica, amb tota mena de professionals, i que impliqui el conjunt de les administracions per a la definició d’unes mesures d’obligatori compliment, integrals i transversals.

La crisi climàtica i el canvi del principi d’interès públic

“Per raons imperioses d’interès públic de primer ordre, incloses les raons d’índole social o econòmica” és un argument a estudiar a l’hora de justificar una afectació sobre la Xarxa Natura 2000. Podem acreditar que, als ulls de la societat, però també als ulls de les administracions que han d’avaluar aquest interès públic, hi ha hagut un canvi substancial d’aquest, especialment a partir de l’escenari real d’emergència climàtica. És, precisament, la nota de la Comissió Europea, la que ens permet afirmar que l’interès públic no s’acredita en aquest cas, ja que l’horitzó se situa en l’objectiu de reducció d’emissions i s’emmarca dins la normativa europea i estatal.

És inacceptable apel·lar a l’interès públic quan aquest principi ha canviat a partir de l’emergència climàtica

Avui dia, és totalment inacceptable apel·lar a l’interès públic (requisit legalment imprescindible per procedir en una ampliació sobre l’espai protegit) quan aquest principi ha canviat en els darrers anys a partir de l’escenari d’emergència climàtica que moltes administracions han incorporat i se l’han fet seu.

Existència d’alternatives

Més enllà de la necessitat compartida de reduir el nombre de vols i de no ampliar el trànsit aeri al conjunt del país davant l’escenari climàtic, el promotor de la iniciativa havia d’acreditar la inexistència d’alternativa, fet que no ha demostrat. De fet, com a pla B, podria configurar-se la gestió coordinada dels tres aeroports catalans litorals. Es tracta d’una estratègia que es planteja en uns termes molt més coherents amb els compromisos i les normatives ambientals i, al mateix temps, s’emmarca en la creixent tendència social i política de reordenació de les rutes aèries de curt recorregut.  

A aquesta alternativa s’hi suma la possibilitat de millora en l’aplicació de procediments de control de trànsit aeri avançat, la política de slots que pogués permetre desplaçar vols cap als moments de menys trànsit, la millora de les connexions ferroviàries amb els aeroports de Reus i de Girona, així com un desplaçament progressiu del transport aeri al ferroviari.

La compensació ha de ser possible

És impossible reconstruir un ecosistema com el de la Ricarda en una altra zona de l’interior del delta del Llobregat per la dificultat de crear les condicions responsables de la diversitat d’hàbitats. És un fet que el nou aiguamoll compensatori mai no podrà tenir els valors i la funcionalitat de la Ricarda, ja que és fonamental com a connector biològic. Es troba en un espai clau per a la conservació de tots els ecosistemes del Delta, i sense aquest, igual que la restauració del corredor litoral de la zona Remolar- Filipines, els ecosistemes deltaics es col·lapsarien, especialment poblacions de plantes i d’organismes terrestres privats de la connexió entre les dues àrees deltaiques principals millor conservades.

De fet, en l’actualitat, a causa de la connectivitat deficient (per l’incompliment de les mesures compensatòries de la darrera ampliació) ja n’hi ha moltes en perill d’extinció. La Ricarda, per tant, té un paper central en el funcionament hidrològic de tot el sistema i la seva alteració pot afectar irreversiblement l’aqüífer superficial, amb possibles conseqüències sobre l’aqüífer profund.

No hi ha espai disponible per reproduir la compensació prevista pel nou projecte

D’altra banda, ens trobem que no hi ha espai disponible per reproduir la compensació prevista pel nou projecte. La proposta plantejada per la Generalitat, prèvia, d’ampliació de la Xarxa Natura 2000, com a resposta al requeriment recent de la Comissió Europea, provoca que no hi hagi un espai físic viable per reconstruir la llacuna més enllà dels espais ja protegits del Parc Agrari.

Per tant, la proposta d’ampliació no solament estava basada en el gen desarrollista del segle passat, sinó que tenia una greu falta de rigor. Fa falta, doncs, una auditoria ambiental que revisi la DIA del 2002, que ajudi al compliment efectiu d’aquesta i a una nova avaluació amb l’objecte de garantir les compensacions ambientals que no s’han produït.

Es necessiten, a més, nous instruments de governança de l’espai, amb majors aportacions de les administracions públiques competents, així com de les infraestructures que exerceixen més impacte sobre el territori. És urgent i imprescindible la necessitat de redactar i aprovar un pla de protecció dels espais naturals del delta del Llobregat, amb un programa de gestió i d’inversions per part de la Generalitat.

I, per descomptat, és urgent realitzar totes les compensacions ambientals pendents i associades als projectes del pla Delta. Particularment, les que es refereixen a l’aportació d’aigua a la Ricarda, incrementant-la fins a 1 hm3 l’any, com es defineix en el model hidràulic elaborat recentment per a la llacuna i amb l’objectiu de restaurar el seu estat ecològic d’acord amb la Directiva marc de l’aigua.

S’ha de garantir la materialització del corredor biològic entre la Ricarda i el Remolar, afectant l’antic camp de golf i valorant l’oportunitat de fer que l’espai actual que ocupa la colònia militar acompleixi també aquesta funció. També el compliment de la declaració d’impacte ambiental per part del projecte de construcció de les canonades de captació de la dessalinitzadora metropolitana. Al mateix temps, es trasllada la necessitat de planificar una intervenció integral en la costa amb l’objectiu de garantir l’aportació de sediments i de mecanismes de protecció del litoral.

Es tracta, en definitiva, de no perdre l’oportunitat que el debat sobre l’ampliació de l’aeroport ha posat sobre la taula. Al Llobregat tenim un dels principals focus emissors de gasos d’efecte d’hivernacle del país. Però tenim també un espai únic i principal de reserva de biodiversitat i de producció agrícola i de proximitat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. És hora de fer un debat, ara sí, propi del segle XXI.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena crisi, continuem fent un periodisme rigorós i que aposta per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la quota solidària, rebreu el llibre Carta a un republicano español, de Jordi Serrano, i el pròxim Dossier CRÍTIC

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies