05/05/2023 | 06:00
Diuen que la millor defensa és un bon atac, i aquesta és ara l’estratègia desesperada d’Ada Colau i del govern a la ciutat de Barcelona dels Comuns i del PSC. Un govern encara vigent per més que Jaume Collboni s’entossudeixi a fer que sembli el contrari.
Fa només una setmana va saltar una molt mala notícia per a Barcelona. Un jutge va sentenciar que les llicències d’habitatges d’ús turístic sol·licitades per l’empresa de la dona de Manuel Valls en un bloc de 120 pisos del carrer de Tarragona havien de ser atorgades tant sí com no. Una sentència que, segons la tinenta d’alcaldia d’Urbanisme, Janet Sanz, no arribaria mai.
El cas és que el Pla especial urbanístic d’allotjaments turístics aprovat l’any 2016 va patir el primer revés judicial tres anys més tard. Resulta que el govern municipal no va incloure l’informe econòmic preceptiu en un Pla d’aquestes característiques. Un error greu que va obrir la porta a sol·licitar llicències en el període entre aquesta sentència i la reparació del nyap amb l’aprovació de la modificació del Pla especial pel Plenari de l’Ajuntament.
Quantes llicències es van demanar? No ho sabem del cert perquè, segons el mateix govern municipal, no ho té calculat per més que costi de creure. Segons algunes fonts, es va parlar de fins a 1.500 peticions, però és una xifra que el consistori no ha ratificat ni desmentit mai.
La reacció del govern de Barcelona ha estat francament surrealista. Una vegada més ha optat per centrifugar les seves responsabilitats o, millor dit, per tapar les seves irresponsabilitats. L’endemà de confirmar-se el drama en aquest bloc del carrer de Tarragona, la tinenta d’alcaldia Sanz va demanar, com sempre a través de la premsa, que la Generalitat fes una llei ad hoc de regulació per esmenar la pífia municipal. Una llei que ja existeix. Es tracta de la Llei 5/2020, de 29 d’abril, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic i de creació de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient, la qual incorpora a la Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme, una disposició addicional, la desena, sobre el règim especial del municipi de Barcelona, que preveu la possibilitat que l’Ajuntament de Barcelona estableixi, mitjançant una ordenança i per a les noves habilitacions, requisits particulars a les activitats d’allotjament turístic en habitatges d’ús turístic i en llars compartides, així com limitacions temporals i períodes màxims de vigència.
El resum seria que l’Ajuntament ja ha tingut gairebé tres anys per fer aquesta ordenança, però la diferència evident de criteris entre tots dos socis de govern, Comuns i socialistes, ha fet que la iniciativa no s’hagi dut a terme.
“Des d’ERC a Barcelona, defensem la reducció de creuers que estan en trànsit al port de Barcelona”
Com sembla que la primera cortina de fum no els ha funcionat prou bé, ara han decidit passar a la segona acció encadenada: els creuers. Concretament demanen, per descomptat a la Generalitat de Catalunya, que limiti el nombre de creuers que arriben al port de Barcelona, obviant també que això depèn principalment de la legislació estatal i internacional. Però el més greu de tot: obviant que el 2018, fa poc més de tres anys, Ada Colau i Janet Sanz van signar el que elles van considerar un acord històric amb l’aleshores president del Port de Barcelona Sixte Cambra. En aquest acord es van fixar, entre altres coses, que hi hauria set terminals de creuers al Moll Adossat, i així s’alliberaria el Moll de Drassanes per a ús ciutadà.
A més, es va decidir elaborar un programa concret per reduir les externalitats mediambientals del trànsit de creuers i un pla de gestió sostenible de la mobilitat terrestre de creueristes. Sobre la primera part, el Port de Barcelona ja ha iniciat el trasllat de les terminals i també està accelerant l’electrificació d’aquestes, mentre els Comuns ara diuen que han de ser cinc terminals en lloc de les set que van celebrar com un acord històric el 2018. Sobre la segona part relativa a la mobilitat terrestre, encara estem esperant la proposta de l’Ajuntament de Barcelona que, fora de les rodes de premsa, ni hi és ni se l’espera.
Des d’ERC a Barcelona, defensem i seguirem defensant la reducció de creuers en trànsit a Barcelona. Cal prioritzar els que tenen la seva base de partida o d’arribada a la ciutat en detriment dels que fan escala durant unes hores a la ciutat. Aquests darrers no aporten cap retorn positiu a diferència dels primers. Però també creiem que cal fer-ho bé, que cal fer-ho amb el rigor que cal en qualsevol presa de decisions en què intervenen diverses administracions. Malauradament, el govern dels Comuns i del PSC s’hi esforça molt més a amagar les seves vergonyes sota la catifa que no pas resolent els problemes de la ciutat i de la ciutadania.
