Crític Cerca
Notícies

Tot el que has de saber sobre la relació d’amor-odi entre Barcelona i els creuers

Cinc claus per entendre el conflicte sobre els límits als vaixells turístics: contaminen més que els cotxes?; quins beneficis deixen realment a les ciutats?; fins a quin punt està saturada Barcelona?

20/07/2022 | 06:00

El creuer 'Aida Nova' estacionat al port de Barcelona / ACN

Aquesta setmana, l’Ajuntament de Barcelona ha proposat posar límits a l’arribada de grans vaixells turístics a la ciutat: tres creuers i 10.000 creueristes el dia com a màxim. La idea s’haurà de negociar durant mesos amb la Generalitat i l’Estat, i tot plegat és només l’últim capítol d’un debat que s’arrossega des de fa dècades. La informació sobre l’impacte dels creuers pot ser confusa: contaminen més que els cotxes?; quins beneficis deixen realment a les ciutats?; fins a quin punt està saturada Barcelona?

Barcelona, la ciutat amb més creueristes d’Europa

Barcelona és el port amb més creueristes d’Europa i el cinquè més important del món. L’any 2019, l’últim abans de la pandèmia, va rebre 3.137.918 visitants. Els ports mediterranis que la seguien són les illes Balears, Civitavecchia, Gènova i Marsella, segons l’associació de ports mediterranis MedCruise. L’any 2021, en un context de sacsejada a la indústria per la Covid-19, Gènova va escalar posicions fins a superar Barcelona, que va quedar en segon lloc. Tanmateix, la suma total de passatgers entre el 2019 i el 2021 també situa Barcelona en primer lloc.

Una mirada més àmplia permet veure la tendència de creixement dels creuers a Barcelona des dels Jocs Olímpics del 1992. Barcelona es va anar convertint en el port base d’importants línies de creuers, i fa dues dècades que supera el milió de creueristes. La crisi econòmica del 2008 va tallar el creixement continu de la indústria, però des del 2015 i fins a l’esclat de la pandèmia es van tornar a registrar xifres rècord. L’any 2021 ja hi ha senyals de recuperació.

De debò els creuers contaminen més que els cotxes?

Segons l’ONG Transport & Environment, els 47 creuers de la companyia Carnival Corporation van emetre 10 vegades més òxid de sofre que tots els cotxes d’Europa. L’emissió d’aquest gas en grans quantitats pot ocasionar problemes de salut com ara la irritació i la inflamació del sistema respiratori, a més de danyar els ecosistemes. Ara bé, hi ha molts tipus d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle (GEH) que no són aquest òxid, i no totes les emissions que provoquen l’escalfament global des del port impacten en la qualitat de l’aire de Barcelona.

El trànsit de cotxes a Barcelona és unes vuit vegades més contaminant en diòxid de nitrogen que els creuers

Els dos contaminants més presents a l’aire de Barcelona són un gas anomenat diòxid de nitrogen (NO2) i la pols provocada per partícules en suspensió (PM10). En el cas de l’NO2, el trànsit barceloní és unes vuit vegades més contaminant que els creuers, i representa un 60% del total de la contaminació, segons dades de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). En el cas de les partícules de pols, el trànsit provoca un 20% de l’afectació, mentre que el port (incloent-hi l’activitat que no són els creuers) només un 1,5%, i el 70% d’aquestes partícules té una causa desconeguda perquè s’han creat fora de la ciutat.

En tot cas, la mateixa activitat creuerística de Barcelona fa créixer el trànsit a Barcelona. Segons un informe de Barcelona Regional, hi ha uns 20.000 desplaçaments extres en els dies punta. I, més enllà dels impactes en la qualitat de l’aire, el consum de petroli i de gas natural liquat (GNL) com a combustible en aquestes embarcacions contribueix al canvi climàtic.

Ball de xifres en l’impacte econòmic: 1.000 milions d’euros?

L’impacte econòmic dels creuers a Barcelona es calcula a partir d’un estudi encarregat per l’Associació Internacional de Línies de Creuer (CLIA), que es considera la major associació empresarial del sector dels mateixos creuers a escala global, i va ser elaborat per investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) l’any 2016. L’estudi encarregat pel lobby dels creuers assegura que van tenir un impacte positiu anual de 1.083 milions a tot Catalunya i van generar 9.056 llocs de treball, sumant els directes i els indirectes.

No obstant això, la ministra de Transports, Raquel Sánchez, va rebaixar l’impacte anual dels creuers en l’economia catalana fins als 650 milions (500 dels quals a la ciutat de Barcelona). A més, el càlcul de Sánchez prenia com a referència el 2019, l’any rècord en què es van registrar uns 500.000 passatgers més que l’any d’elaboració de l’estudi encarregat per la CLIA.

L’impacte econòmic és molt diferent depenent de si el creuer té Barcelona com a port base o si només hi fa parada. En el primer cas, cada passatger hi gastava el 2016 una mitjana de 230 euros, però en el segon només eren 50 euros. L’any 2016, 6 de cada 10 creueristes tenien Barcelona com a inici o final del trajecte, però des de la pandèmia de la Covid-19 la proporció s’ha invertit: ara sis de cada deu hi arriben només com a parada del viatge.

Pacte entre l’Ajuntament, la Generalitat i l’Estat per tenir terminals més grans

El port de Barcelona actualment està en fase de transformació. Ara disposa de set terminals de creuers internacionals. Segons les autoritats del port, presidit per Damià Calvet, escollit per Junts per Catalunya, aquesta infraestructura els permet tenir una capacitat d’acollir fins a 10 creuers alhora.

A banda, arran d’un acord del 2018 entre l’Ajuntament de Barcelona (Barcelona en Comú i el PSC), la Generalitat (ERC i Junts) i l’Estat (PSOE), s’està ampliant el moll adossat del Port per reordenar la ubicació dels creuers. En concret, es sumen dues terminals de gran capacitat al moll i, a canvi, se’n tanquen dues a la zona del World Trade Center. La Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) i la Plataforma per la Qualitat de l’Aire van rebutjar-ho en destacar que les terminals per tancar estaven “obsoletes” i acollien vaixells més petits, mentre que les noves buscaran “respondre a l’aposta del sector d’incrementar les dimensions dels vaixells”. L’Ajuntament de Barcelona defensava l’acord perquè permetia allunyar l’activitat creuerística del centre de la ciutat.

Un dels nous amarraments serà operat per la transnacional dels creuers Carnival Corporation – MSC Cruceros, s’obrirà el 2024 i tindrà 30 anys de concessió. L’altre, gestionat per Royal Caribbean, preveu la seva obertura el 2025.

Contaminació dels oceans amb aigües negres i olioses

Les emissions no són l’únic problema ambiental dels vaixells. Un estudi de l’ONG Oceana va fixar-se en l’impacte en les aigües d’un creuer mitjà amb una capacitat de 2.000 a 3.000 passatgers. Aquest tipus d’embarcació genera, segons l’entitat, fins a 800.000 litres d’aigües grises, 115.000 litres d’aigües negres, 26.000 litres d’aigües olioses i 10.000 quilograms de residus sòlids.

Més enllà dels residus, hi ha problemes vinculats al mateix consum d’aigua dolça. Un grup d’investigadors de les universitats de les Illes Balears, de Lleida i de La Rioja va concloure que, si es continua en un escenari de creixement il·limitat dels creuers a Mallorca, podria disminuir la disponibilitat d’aigua dolça a l’illa per les grans quantitats que han d’emmagatzemar els vaixells abans de partir-ne.

Fe d’errades: Aquest article no esmentava inicialment que l’ampliació del moll Adossat del Port i la creació de dues noves terminals formava part d’un acord en què també implicava el tancament de dues altres terminals. Per tant, continuaran havent-hi set terminals.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

Quan poses diners a CRÍTIC, passen coses

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebreu les revistes 'Temps' i 'Emergència' i un pack de marxandatge.

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies