Municipis, llavors de pau

Vivim un moment en què la guerra ha tornat, si és que havia marxat mai. Això ens recorda que la pau és una gran excepció, una excepció excepcional en la història de la humanitat, i exemplifica que és molt difícil de construir, però molt fàcil de destruir. Catalunya és un país de pau on el teixit institucional i social sempre ha remat en aquesta direcció, on el pacifisme, la prevenció de conflictes i les manifestacions ciutadanes en contra de qualsevol guerra han estat sempre pioners, com també hem estat pioners a tenir un Institut Català Internacional per la Pau, el Consell Català de Foment de la Pau o la primera Llei de foment de la pau, la 21/2003. També hem estat precursors, el darrer any, en elaborar el primer pla director País de Pau, un pla que ha de marcar les polítiques públiques que es poden fer i que cal que fem en favor de la pau.

Sempre es pensa que la pau depèn dels estats, però vivim en un món en el qual les ciutats estan guanyant cada vegada més pes, moltes vegades més que fins i tot alguns governs nacionals. Ens dirigim a un món en el qual la majoria de la població viurà a les ciutats; concretament, serà un 66% de la població mundial l’any 2050, segons les prediccions de l’Organització de les Nacions Unides (ONU). Per això, els ajuntaments som clau en la construcció de pau perquè el que passa a les ciutats influeix en el que passa al món. Per què? En primer lloc, per la proximitat a la ciutadania i, en segon lloc, per la seva capacitat de liderar propostes i iniciatives en l’àmbit local i internacional practicant allò del “glocal”: una mirada global des de l’àmbit local.

En aquest sentit, no puc evitar referir-me a la Carta de l’Haia sobre la pau municipal, elaborada per la Unió de Ciutats i Governs Locals (CGLU) i que comparteix bones pràctiques, exemples i recomanacions concretes per a iniciatives locals de consolidació de pau. Partint del fet que les polítiques municipals són fonamentals per evitar conflictes i fer front a la violència derivada de les desigualtats, la desconfiança i la polarització, la Carta proposa un marc perquè els governs locals liderin la consolidació de la pau, la prevenció de conflictes i la promoció de societats inclusives i resilients.

Els municipis de Catalunya ens hem arremangat en aportar la mirada local a l’elaboració del pla director País de Pau, perquè la pau comença construint-se a cada poble i a cada ciutat, a cada barri i, m’atreviria a dir, a cada comunitat de veïns. Sempre dic que el primer gest de pau que podem fer cada dia és saludar amb un “hola, bon dia” el veí o la veïna que viu al replà de davant de casa nostra. La pau vol dir tractar l’altre amb empatia, amb humanitat, sense estigmes. És a dir, tractar-lo com una persona.

La pau ha de ser transversal en les polítiques públiques dels ajuntaments

De manera coordinada amb la Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau i el Centre Delàs, el Fons Català de Cooperació hem aportat la visió dels municipis al pla director País de Pau mitjançant un procés participatiu que hem anomenat “Municipis, llavors de pau” i que ha reunit més de 40 ajuntaments de Catalunya per configurar una llista amb 30 polítiques de pau que podem fer des de l’àmbit local. S’ha marcat que la pau ha de ser transversal en les polítiques públiques dels ajuntaments.

De fet, a través d’aquest procés hem vist com molts municipis ja fan polítiques que podríem considerar de pau, com ara els tallers comunitaris per fomentar l’economia social i solidària de Reus, el treball conjunt de les ONG i escoles de Lleida per donar a conèixer a la infància les causes dels conflictes al món, les jornades de memòria històrica i lluita democràtica d’Olesa de Montserrat, l’Escola Antiracista de Girona, la xarxa d’incidència política local en la protecció internacional de defensors de drets que té Tarragona, les estades educatives de joves de Santa Coloma de Gramenet als camps de concentració nazis per sensibilitzar sobre els drets i les llibertats democràtiques o l’exigència a les empreses contractades per l’Ajuntament de Barcelona a actuar amb criteris de respecte als drets humans.

A partir d’aquí, de les 30 propostes que hem elaborat destaquen, per exemple, ampliar i consolidar els serveis de mediació ciutadana per evitar i resoldre conflictes, l’esport com a eina d’inclusió social i educativa, combatre els discursos d’odi o fomentar les polítiques de cooperació internacional. I, a Catalunya, tenim la sort que el Fons Català fa 40 anys que som l’eina dels municipis per fer possible aquest punt: cooperar amb els països més desfavorits per millorar les condicions de vida de les persones que hi viuen i sensibilitzar Catalunya endins sobre aquestes realitats és, també, construir pau.

Estem compromesos a seguir treballant per la pau des del nostre àmbit, el km 0 de qualsevol política

Sense pau no hi ha drets humans, perquè defensar la pau vol dir defensar el dret més essencial de tots: la vida. De fet, els drets humans van néixer com a política de pau després de les conseqüències devastadores, de destrucció i d’inhumanitat de la Segona Guerra Mundial. Es va entendre que calia un compromís multilateral en defensa dels drets humans, que calia crear un organisme de diàleg entre els estats de tot el món com és l’ONU i, al nostre continent, es van posar les bases del que acabaria essent la Unió Europea. Tots són mecanismes garants de pau que defensem que han de continuar essent útils malgrat les ganes d’uns quants dirigents de desfer-se’n.

El moment actual ens interpel·la a ser conscients que ningú no ens assegura que tot això duri per a sempre i, com que volem seguir vivint en aquesta excepció excepcional que és la pau, estem compromesos a seguir treballant per la pau des del nostre àmbit, que és el km 0 de qualsevol política: tots i cadascun dels 947 municipis de Catalunya.