La formació de la classe obrera en el turisme

La celebració recent del X Fòrum d’Innovació Turística, organitzat pel Grup HOTUSA a Madrid, va comptar amb la participació del governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos. L’alt funcionari va reclamar al Govern espanyol la necessitat d’articular mesures que possibilitin el cobrament de la prestació per desocupació de les persones que treballen, per exemple, en el turisme, en un intent de forçar la tornada dels treballadors a un sector caracteritzat per la precarietat i pels baixos salaris.

L’aprovació recent, per part de la Generalitat de Catalunya, d’un seguit de mesures per lluitar contra la situació actual de sequera també ha afectat el turisme, encara que de manera particular. El Govern català no ha establert restriccions específiques per a aquesta activitat, entre altres coses, perquè no disposa de prou informació per saber què hi està passant. Les estadístiques oficials no separen el consum d’aigua del turisme de la resta de la xarxa domèstica, per la qual cosa l’Agència Catalana de l’Aigua ha optat per deixar en mans dels ajuntaments el seu control. Però això no ha passat, enmig d’un buit econòmic o polític. Tot i que inicialment no era possible omplir totalment o parcialment les piscines amb aigua de mar, després de la corresponent acció lobbística i la polèmica suscitada sobre la qüestió, ara serà possible fer-ho sempre que s’omplin sense connexió a les xarxes d’abastament ni de sanejament.

El sector turístic empresarial té poder per condicionar i, fins i tot, proposar les polítiques públiques entorn del turisme

El caràcter del turisme com a fet social total el fa establir i teixir vincles amb un gran nombre d’aspectes que afecten les necessitats quotidianes i més bàsiques de la població on s’estableix de manera massiva i descontrolada. És el cas de l’accés a l’habitatge. La Generalitat de Catalunya, novament, va aprovar un decret llei al novembre del 2023 amb l’objectiu de regular els apartaments o habitatges destinats a l’ús turístic per a un total de 262 localitats del territori. Aquests municipis, on s’havien detectat problemes d’habitatge, veurien limitat el nombre de llicències per a aquest tipus d’equipament turístic en una proporció de 10 per cada 100 habitants, afegint-hi la necessitat de renovar el permís cada 5 anys. Tot i això, la patronal de pisos turístics ja ha manifestat que no està d’acord amb aquestes disposicions, i el PSC va avançar que hauria calgut modificar i flexibilitzar aquestes limitacions si el Govern en minoria, en mans d’ERC, hagués volgut convalidar el decret llei al Parlament.

Són aquests només tres exemples del poder amb què compta el sector turístic empresarial, organitzat en les diferents patronals i organitzacions, per condicionar, modificar o, fins i tot, proposar les polítiques públiques dutes a terme per les administracions al voltant del turisme.

El títol del present text no està disposat a l’atzar. El 1963, E. P. Thompson va publicar l’obra La formació de la classe obrera a Anglaterra. En aquesta obra, l’historiador marxista va proposar la seva ja coneguda tesi que les classes socials no són més que el producte de la lluita, del conflicte i de la confrontació al voltant de diversos interessos de tipus material. La seva existència no parteix d’una estructura donada, un sistema de classificació ex ante, mitjançant el qual es disposen els diferents individus des del seu naixement, sinó per la seva posició al sistema social i econòmic que suposa, en aquest cas, el capitalisme i per la cerca de solidaritats diferents entre els i les afectades per l’exercici del poder i el control quasimonopòlic dels mitjans de producció en mans dels capitalistes. Sota les formes actuals del sistema capitalista, el neoliberalisme, aquest control es veu ampliat més enllà de les parets de fàbriques i d’empreses; tot el territori ha esdevingut objecte d’explotació, assolint àmbits, com el de la reproducció social (sanitat, educació, carrers i places, habitatge, etc.) que anteriorment havien quedat parcialment fora de control. Això és encara més evident quan parlem de turisme.

L’expansió organicoespacial del turisme ens converteix a tots en part d’una classe obrera que inclou també els treballadors del sector

En el context actual de creixement accelerat de l’activitat turística, el 2023 Espanya va rebre 85,1 milions de visitants, un 1,9% més que durant el 2019, l’any immediatament anterior a la pandèmia, mentre que Catalunya ho va fer en una quantia propera als 18 milions, encara una mica per sota de la data anterior. Les possibilitats ingents de benefici, cosa que comporta la seva necessària expansió organicoespacial i l’atracció d’una gran quantitat de mà d’obra, ens converteix a tots i totes, veïns i veïnes, treballadors i treballadores, en part d’aquesta classe obrera autoconstituïda de què parlava Thompson. Començant pels obrers turístics, en el sentit clàssic, que han començat algunes mobilitzacions i vagues, com les dutes a terme pels serveis de terra d’Iberia, finalment solucionada, i aconseguit pactes relatius a increments salarials, com l’aconseguit recentment a l’àrea de l’hostaleria de Màlaga, fins a arribar a les mobilitzacions relacionades amb les rebaixes de les taxes a les terrasses a la ciutat de Barcelona, finalment aprovades pel govern municipal de Jaume Collboni en col·laboració amb Junts, o les manifestacions i concentracions organitzades per la plataforma Stop Creuers en què sol·liciten al Port de Barcelona el fre de les obres de la setena terminal de grans vaixells, principalment creuers, més relacionades amb l’obrer turisticoespacial, representen només alguns exemples d’aquesta conformació de classe que suposa el desenvolupament incessant de l’activitat turística.

En el context actual de canvi climàtic, amb unes previsions altament alarmants d’increment de temperatures, pujada del nivell de l’aigua del mar, escassetat de precipitacions i altres efectes afegits, es presenta urgentment la necessitat, ja no d’evidenciar la constitució de classes confrontades al voltant de l’activitat turística, sinó la d’establir aliances entre les classes subordinades majoritàries, obreres i obreres espacials, per exigir polítiques, plans i estratègies de diversificació i de decreixement davant d’un futur en què pensem com modificar les condicions de producció actual, no només turístiques, al planeta, abans que el sector empresarial les pensin per nosaltres.