La CUP: palanca política per a les conquestes en habitatge

En un context de precarietat habitacional creixent, en el qual malauradament s’ha normalitzat que cada dia s’expulsin persones de casa seva, dormin centenars de persones al carrer, el racisme immobiliari camini sense fre i es destini més de la meitat del salari a pagar el lloguer, la CUP ha demostrat que pot esdevenir l’eina institucional imprescindible per traslladar al Parlament les reivindicacions històriques del moviment per l’habitatge. La nostra força parlamentària, basada en la confrontació política directa, l’augment del conflicte com a motor de transformació i la disputa del sentit comú, ha aconseguit situar a l’agenda política tres mesures fonamentals que avui són més necessàries que mai.

Que el moviment pel dret a l’habitatge creixi i mantingui el pols està forçant que s’avancin posicions i s’aconsegueixin conquestes que semblaven impossibles fa només alguns anys. Aquesta força col·lectiva organitzada és la que ha generat les condicions necessàries perquè avui determinades propostes, que abans eren considerades radicals o inviables, puguin ser discutides i aprovades a les institucions. La CUP reconeix que qualsevol avenç legislatiu és, abans que res, fruit de la persistència i la combativitat del moviment pel dret a l’habitatge, que mai no ha renunciat que s’acabi amb el negoci de l’habitatge. I l’única manera d’assegurar l’aprovació i la implementació d’aquestes mesures és sortint dels despatxos i escoltant el crit del carrer.

Les mesures aprovades són de mínims, pedaços imprescindibles que van tard, i només si van precedides per mesures més valentes que vagin a l’arrel del problema, extreguin l’habitatge del mercat i prohibeixin i persegueixin les pràctiques especulatives, serà possible bastir un sistema públic d’habitatge que hi garanteixi l’accés de forma universal.

Regular el lloguer de temporada i d’habitacions: tancar les escletxes de l’especulació

Després d’avisar-ne prèviament i de denunciar les estratègies dels propietaris i fons voltor per esquivar les limitacions de preus, s’ha aconseguit portar al centre del debat parlamentari la necessitat urgent de regular el lloguer de temporada i d’habitacions. Aquestes modalitats s’han convertit en l’escletxa legal, que va generar el PSOE amb la llei estatal, que permet continuar amb l’especulació immobiliària i amb increments de preus desorbitats que expulsen les veïnes dels seus barris. Els que tenen el manament de garantir que l’habitatge sigui un dret van prevaricar en favor dels especuladors. No es pot ser el Govern de tothom: o estàs amb el poble o amb els especuladors. El resultat ha estat que més de la meitat dels anuncis de lloguer a Barcelona són de temporada, i no podem permetre que aquest frau tingui cabuda als nostres municipis.

La nostra proposta, que beu de les reivindicacions del moviment d’habitatge i s’ha treballat de bracet d’aquest, planteja un marc regulador que estableix límits clars als preus i garanteix drets bàsics per a les inquilines, sigui quina sigui la modalitat contractual; considera arrendament d’habitatge permanent el destinat a la satisfacció de la necessitat d’habitatge, amb independència de la seva durada. No podem permetre que les victòries aconseguides en la regulació del lloguer quedin anul·lades per aquestes trampes legals. Aquesta mesura era imprescindible per evitar que les llogateres es vegin forçades a acceptar condicions abusives.

Pròrroga de la qualificació d’HPO en zones tensionades: blindar el parc públic

S’ha aconseguit situar al centre del debat la necessitat d’aplicar retroactivament la qualificació permanent dels habitatges de protecció oficial, especialment en les zones tensionades. Resulta inadmissible que més de 36.000 habitatges a Catalunya estiguin a punt de perdre la seva qualificació mentre milers de famílies són expulsades dels seus barris. Òbviament, això s’aconsegueix mentre més d’un centenar de llogateres organitzades dels blocs de La Caixa han decidit anar la vaga.

La CUP ha estat la força política que ha defensat sense complexos que tot l’habitatge construït amb recursos públics ha de mantenir-se indefinidament sota control públic. S’ha desmuntat l’argument que la desqualificació és un dret adquirit, demostrant que es tracta d’una estratègia per privatitzar beneficis després de socialitzar inversions. La nostra proposta legislativa assegura que els habitatges construïts amb diners de totes romandran protegits permanentment. Malauradament, el Govern ha decidit condicionar la pròrroga de la qualificació al fet que els habitatges estiguin situats en zones tensionades. Caldrà continuar pressionant per arribar al màxim en aquest sentit.

Règim i cos d’inspecció per fer complir la legislació vigent en matèria de lloguer

De res no serveixen les lleis si no existeix un sistema efectiu que en garanteixi el compliment. Per això, s’ha impulsat la creació d’un règim sancionador i un cos d’inspecció específic per assegurar que es compleix la normativa vigent en matèria de lloguer amb l’objectiu de protegir els drets de les llogateres, no només en relació amb la limitació de preus, sinó també pel que fa a la resta dels drets que actualment molts propietaris estan trepitjant.

La proposta, elaborada amb la participació dels col·lectius en defensa del dret a l’habitatge, reconeix l’existència del frau i preveu la creació d’una comissió de supervisió encarregada de vetllar pel fer que no es donin vulneracions de drets com les que estan patint les llogateres. No podem deixar la fiscalització en mans de les denúncies individuals, que sovint no es produeixen per por de represàlies. Cal una Administració proactiva que vetlli pel compliment de la llei i protegeixi efectivament les inquilines.

La mobilització com a motor de canvi

Aquestes tres mesures no haurien arribat mai a l’agenda parlamentària sense la pressió constant dels moviments socials al carrer. La CUP ha estat fidel al seu compromís de ser la veu institucional d’aquestes lluites, transportant les reivindicacions des de les places fins als escons. Si el Parlament de Catalunya ha tingut l’oportunitat històrica d’aprovar aquestes mesures, és gràcies a la força col·lectiva organitzada que ha sabut crear les condicions perquè sigui possible.

El proper pas serà garantir-ne la implementació; ara bé, aquestes mesures seran veritablement efectives només si s’acompanyen de polítiques més contundents que ataquin el fons de la qüestió: extreure definitivament l’habitatge de les lògiques mercantils i establir mecanismes ferms per prohibir i sancionar qualsevol pràctica especulativa. Només així serà possible construir un autèntic sistema públic d’habitatge que hi garanteixi l’accés universal com el dret fonamental que és, i no com la mercaderia que concep el capitalisme.

La CUP continuarà exigint als partits que diuen defensar el dret a l’habitatge que es posicionin clarament i demostrin amb fets, no només amb paraules, el seu compromís real amb les classes populars. Perquè l’habitatge és un dret, no un negoci, i només amb mesures contundents podrem garantir que tothom hi tingui accés.

* Non Casadevall és secretari general del Secretariat Nacional de la CUP, i Glòria Rubio n’és membre.