La renda bàsica, més que una bona idea

La proposta de la renda bàsica (RB), una assignació monetària individual, universal i incondicional a tota la població, com a dret de ciutadania, ha estat analitzada molt en els darrers anys, des del món acadèmic fins a l’activisme de tota mena: feminista, LGBTI, jovent, treballadors de la cultura, persones amb problemes de salut mental, o des de treballadors de l’àmbit social. La Xarxa Renda Bàsica, que fa 25 anys que està promovent i difonent aquesta proposta, té una pàgina web, on hi ha molts materials que es poden consultar.

La difusió i el coneixement d’aquesta política han anat passant per diferents moments i etapes, com ara el referèndum sobre la renda bàsica a Suïssa, el pla pilot de Finlàndia o la pandèmia de la Covid-19. També ha tingut suports ben diversos, des del padrí de la intel·ligència artificial i Premi Nobel de física, Geoffrey Hinton, fins al recentment finat papa Francesc, passant per investigadors reconeguts. En aquests darrers anys, s’han fet també molts plans pilot arreu del món, que també han ajudat a debatre i analitzar els possibles beneficis socials i econòmics d’aquesta proposta.

Però no tot són flors i violes amb relació a l’RB. Els defensors d’aquesta política, encara que estem convençuts que podria donar resposta a una part important de la crisi social, econòmica i ecològica que pateixen les nostres societats, ens hem trobat amb murs i obstacles de tota mena per a la viabilitat de la renda bàsica. N’anem a veure un de molt recurrent lligat a la nostra nació.

Responem avui a la pregunta “Si la proposta és tan bona, com és que no s’ha posat ja en pràctica?”

Molt sovint ens trobem amb una pregunta que pot resumir-se així: “Si aquesta proposta és tan bona, com és que no s’ha posat ja en pràctica?”. Ens referim a una pregunta després d’una conferència, debat o seminari sobre l’RB. Per respondre a aquesta pregunta, creiem que almenys s’ha de tenir present la consideració següent: distingir entre les raons a favor d’una proposta i les intencions de qui governa.

L’abolició de l’esclavisme en alguns països europeus es va assolir en un lapse de temps que va des del primer terç fins a les acaballes del segle XIX. En el territori colonial espanyol, no es va abolir fins al 1886. No hi havia bones raons, i no només morals, per suprimir-la molt abans? Recordem que la Declaració dels drets de l’home i del ciutadà es va aprovar el 26 d’agost de 1789, un segle abans, de bracet de la gran revolució republicana francesa. Sí, per què l’esclavisme no es va suprimir fins a dates tan tardanes? Perquè les intencions de qui governava i els interessos que defensaven eren molt lluny de l’abolició. Evident.

El sufragi universal masculí no va ser generalitzat als països europeus fins al segle XX. Abans només podien votar els homes rics o molt rics. No hi havia bones raons per implantar el sufragi universal masculí molt abans? I el femení, que va ser molt posterior? Les intencions de qui governava i els interessos que defensaven eren molt lluny del sufragi universal, i no volem ofendre la intel·ligència del lector o de la lectora explicant el perquè del que és evident.

El dret de la classe treballadora a sindicar-se no va ser reconegut als països europeus fins molt a finals del XIX i principis del XX. No hi havia bones raons per tenir aquest dret moltes dècades abans?

I la llista podria ser molt llarga: el matrimoni del mateix sexe, el dret a l’avortament, el dret a morir dignament, etc. Un cop més, la distinció entre les raons a favor d’una proposta i les intencions de qui governa és fonamental. Si a la força de la raó no s’hi afegeix la raó de la força, tot queda amb bones intencions o en lluites fracassades. Si es disposa de drets, de límits a les arbitrarietats dels magnats i dels polítics que els serveixen, ha estat gràcies “a una sèrie de revoltes, revolucions i mobilitzacions polítiques a gran escala”. No és un revolucionari qui ho diu: és el conegut economista Thomas Piketty. Sentit comú. Bertolt Brecht ho va dir de forma més poètica: “La injustícia és humana, però més humana és la lluita contra la injustícia”.

El març del 2023, el PSC va votar al costat de la dreta i de l’extrema dreta per aturar el Pla pilot de l’RB catalana

Tot això ve a tomb perquè la pregunta que fèiem al principi referida a l’RB (recordem-la: “Si aquesta proposta és tan bona, com és que no s’ha posat ja en pràctica?”), en el cas de Catalunya, mereix un lloc especial. Resposta basada en fets: perquè el partit que governa des del 2024 és clarament hostil a la proposta. No és molt extrem dir “hostil”? No, és adequat als fets. Recordem-ho. Fa quatre anys, el 24 de maig de 2021, Pere Aragonès d’ERC va ser investit president de la Generalitat de Catalunya. Això va ser possible, entre altres coses, per l’acord d’investidura entre el seu partit i la CUP. En aquell acord s’incloïa, a iniciativa de la CUP, la creació d’un Pla pilot per a la instauració d’una renda bàsica a Catalunya. El PSC va fer i desfer tot el que va poder per evitar que s’apliqués al llarg de tota la legislatura passada. El seu triomf va ser quan en el ple del Parlament de Catalunya per a l’aprovació de la Llei d’acompanyament dels pressupostos de 2023, del 10 de març de 2023, quan el PSC era en l’oposició, es va votar per majoria que la dotació pressupostària del Pla pilot de l’RB fos retirada. Ho havia assolit aquest partit, un gran triomf.

Justament, quan estava tot preparat, després de la feina acadèmica, tècnica i política de més d’un any, el PSC va aconseguir aturar el Pla pilot de la renda bàsica catalana. Ho va aconseguir amb el suport de tota la dreta i l’extrema dreta del Parlament: Junts, el PP, Ciutadans i Vox. No són uns acompanyants per presumir gaire, cert. A l’altre costat, les esquerres d’ERC, de la CUP i d’En Comú Podem van defensar, amb més o menys entusiasme segons el cas, la seva continuïtat. En el programa electoral de les eleccions al Parlament del 12 de maig de 2024, el PSC exposava clarament: “Tancament de l’Oficina del Pla Pilot per Implementar una Renda Bàsica”. Més clar que l’aigua.

Salvador Illa va acceptar no tancar l’Oficina del Pla Pilot per assolir la presidència, però la manté en una passivitat pública absoluta

Però Illa havia de ser investit amb el suport d’ERC, si volia ser president. ERC va posar damunt la taula la condició de continuar el Pla pilot per a la instauració d’una RB a Catalunya. El PSC no va oferir gaire resistència i ho acceptà. Era evident per a qualsevol persona que coneixia la relació d’aquest partit amb l’RB que el PSC havia acceptat el “seguiment” de l’Oficina del Pla Pilot com un mal menor, davant l’objectiu realment important: garantir-se la presidència de la Generalitat. Tothom sabia que el PSC era clarament hostil a la proposta i, pel que ara podem comprovar, la intenció era esmorteir-la un cop al Govern. El PSC, hostil a la proposta? Si ens atenim als fets, molt. Les intencions són difícils d’analitzar perquè sempre es pot argumentar que “han canviat”, però els fets són evidents per a qui vulgui analitzar-los. Fets? Fins ara, l’Oficina roman en la passivitat pública més absoluta imaginable (potser hi ha alguna activitat interna: no podem saber secrets de Palau). Però, altre cop, fets: una de les primeres decisions de l’Administració actual sobre l’Oficina va ser destituir-ne el director i acomiadar un equip tècnic especialment expert en la matèria, i que havia format part del disseny del Pla pilot. El nou director va ser nomenat immediatament, amb un increment de salari, l’octubre de 2024, però el nou equip tècnic, avui dia, encara no s’ha completat.

Hi havia bones raons per posar fi a l’esclavisme, instaurar el dret al sufragi universal, aconseguir el dret a la sindicació de la classe treballadora… però no va haver-hi la força per assolir aquestes grans conquestes democràtiques fins molt temps després d’haver estat defensades. I va suposar lluites llegendàries.

Actualment, l’oposició, activa o passiva, a explorar els efectes socials d’una renda bàsica és un comportament polític clarament conservador per part de l’actual Govern de la Generalitat. I, a més, lesiona el pacte d’investidura. Però Illa ja va aconseguir la presidència. La Generalitat bé val signar compromisos que no es compleixen.

* Xavier Godàs és consultor en polítiques públiques i acció social. Doctor en Sociologia, especialitzat en acció col·lectiva i moviments socials. És autor del llibre Fer política en l’imperi del jo (Eumo, 2024).

* Daniel Raventós és editor de la revista política internacional Sin Permiso i president de la Xarxa Renda Bàsica. Doctor en Economia i professor titular a la Facultat d’Economia i Empresa de la UB, és coautor d’En defensa de la Renta Básica. Por qué es justa y cómo se financia (Deusto, 2023).

* Sergi Raventós és doctor en Sociologia i treballador social. Va ser Director de l’Oficina del Pla Pilot per Implementar la Renda Bàsica Universal de la Generalitat de Catalunya del 2021 al 2024. És membre de la Junta Directiva de la Xarxa Renda Bàsica.