I si, en lloc de prohibir l’accés a les xarxes, es prohibís fer negoci amb l’atenció dels usuaris?

Pedro Sánchez va anunciar ahir que l’Estat espanyol prohibirà que els menors de 16 anys tinguin accés a les xarxes socials i que el seu Govern adoptarà un paquet de mesures per augmentar el control de les plataformes. “Protegirem els nostres fills del Far West digital”, deia el president davant del plenari de la Cimera Mundial de Governs, que se celebra a Dubai. Però, per què planteja ara aquesta mesura? Prohibir és la solució? Hi ha alternatives socialment responsables a unes plataformes que generen un impacte nociu en la salut mental dels usuaris?

En quin context polític s’anuncia la mesura?

La mesura que planteja Sánchez, entre altres coses, també serveix per despistar de la crisi ferroviària i del mal funcionament de Rodalies. El president espanyol treu pit i anticipa quin serà l’ordre del dia del Consell de Ministres de la setmana vinent, en què portarà la restricció de l’accés a les xarxes per a menors de 16 anys, però també la tipificació de delictes vinculats a la gestió algorítmica. Això últim implicarà que les plataformes tinguin responsabilitat sobre els continguts que amplifiquen i que els executius de les empreses n’hagin de respondre legalment.

Ara bé, la verificació de l’edat dels menors a les plataformes li serveix a la vegada per justificar un servei en línia que aterrarà a Espanya a finals del 2026: el digital wallet o cartera europea d’identitat digital. Amb aquest passaport digital, l’usuari ­­–que haurà de verificar la seva edat i altres variables– podrà operar online i fer pagaments sense la necessitat de comptar amb una targeta física ni efectiu.

La primera vegada que es va mencionar aquesta eina a l’Estat espanyol va ser quan, l’estiu del 2024, va esclatar la polèmica sobre l’edat d’accés a la pornografia. En aquell moment es va començar a parlar del passaport digital i el Govern espanyol va desenvolupar la Cartera Digital Beta com a forma de limitar per edat l’accés a plataformes amb contingut pornogràfic. Allà ja va sortir la idea de la prohibició o del control i es va veure que també té limitacions, perquè avui prohibeixes una plataforma i l’endemà en surten tres més.

Protegir els menors és un imperatiu moral, però a la vegada serveix a Sánchez per normalitzar les carteres digitals

Amb l’anunci de la limitació d’edat per tenir accés a les xarxes socials, el Govern espanyol ha agafat un cas d’ús molt preocupant i que hem d’abordar necessàriament, perquè protegir els menors és un imperatiu moral, però que a la vegada li serveix per normalitzar les carteres digitals.

La prohibició és la solució?

Com a primera mesura de xoc per llançar el missatge a les empreses que no poden continuar com fins ara, la prohibició és efectista. Tanmateix, té un recorregut molt curt, especialment si creiem que amb això ja tenim el problema resolt. Primer, perquè no és aplicable a totes les plataformes, de manera que els menors poden migrar a una de nova que podria tenir impactes encara pitjors que les que entraran dins la prohibició. I segon, perquè, mentre no hi hagi una regulació uniforme a escala global, la mesura no exclou que es puguin fer servir xarxes privades virtuals (VPN) per esquivar la prohibició.

Això ens porta a un esquema del gat i la rata: qui ho vulgui podrà descarregar-se qualsevol aplicació en un altre país a través de la VPN, o podrà fer servir estratègies més simples, com utilitzar la foto d’algú altre per semblar més gran o aplicar un filtre d’edat a una foto pròpia per mitjà d’intel·ligència artificial. Hi haurà mil maneres d’eludir la restricció.

L’interessant seria canviar la mirada i situar la prohibició sobre les plataformes

I això ens condueix a la pregunta següent: què hauria d’acompanyar la prohibició perquè sigui una mica més efectiva? Es parla d’acompanyament i formació a famílies i a criatures, però això representa tornar a situar la càrrega sobre els usuaris, obviant que al davant hi tenim una indústria digital que es lucra explotant les nostres vulnerabilitats. Per contra, l’interessant seria canviar la mirada i situar la prohibició sobre les plataformes.

Carregar les prohibicions sobre xarxes i interfícies que funcionen amb IA

I si, en lloc de prohibir l’accés als 16 anys –que no evitarà que, quan tinguis 16 anys i un dia, accedeixis a un entorn tòxic–, es prohibís la possibilitat de fer negoci amb l’atenció de les persones? Aquest enfocament, a més, cobriria àmbits més enllà de les xarxes socials. 

Sabem quins efectes tenen Instagram o TikTok en la salut mental dels usuaris. Sabem que augmenten les conductes suïcides, la depressió, els índexs de soledat no desitjada, la polarització ideològica o la pressió estètica… Però quin impacte tenen les interfícies conversacionals que operen amb intel·ligència artificial? Encara no existeix prou evidència del que poden provocar, però ja sabem que cada vegada més joves, adolescents i preadolescents es relacionen amb ChatGPT, Claude o Gemini; és a dir, amb eines que estan pensades per generar dependència emocional. Està molt bé que restringim l’accés a determinades plataformes que manipulen els algoritmes i amplifiquen continguts d’odi, però això necessàriament ha de cobrir, també, contextos d’intel·ligència artificial on es creen relacions parasocials d’“amistat”. 

Hi ha alternatives a aquestes plataformes?

Al marge de la formació i la prohibició, també podem apostar pel fet que les xarxes siguin una altra cosa. Com? Promocionant plataformes públiques o privades amb un model de negoci que no sigui el de capturar l’atenció i mantenir l’usuari atrapat. 

Podem buscar formes perquè la tecnologia, en lloc d’instrumentalitzar-nos, ens serveixi per connectar-nos millor

És a dir, en lloc de posar portes al camp, podem acompanyar el sector digital a replantejar-se com llaurar la terra, buscant formes perquè la tecnologia, en lloc de separar-nos, emmalaltir-nos, polaritzar-nos i instrumentalitzar-nos, ens serveixi per créixer i connectar-nos millor.