Lliures: passar de la consciència al compromís

Parlar d’exclusió social no és apuntar directament a un fenomen, sinó a una necessitat cada vegada més cruenta i cada vegada més vital. A Catalunya, una de cada quatre persones pateix risc de pobresa o d’exclusió. I això no és una anècdota ni un sotrac puntual: és un mal crònic que conviu amb el creixement econòmic d’una part de la societat, en detriment de l’altra.

Davant d’aquest panorama, les entitats socials i la societat civil organitzada tornen a esdevenir pilars de cohesió d’un país que creix a un ritme molt més alt que les seves polítiques públiques i socials. Per aquest motiu, iniciatives com el projecte Lliures, impulsat per Òmnium Cultural, les Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), juntament amb Coop57, esdevenen clau per reforçar una crida transformadora, resilient i esperançadora, i fer que projectes solidaris i comunitaris millorin aquesta realitat.

El 20% més ric de la població ingressa 4,6 vegades el que rep el 20% més pobre

És representatiu que, a Catalunya, l’atur hagi caigut fins al 8,9% el 2024, però que la pobresa laboral es mantingui en el 10%. Per no parlar dels lloguers, que s’han disparat exponencialment per sobre dels salaris. Els resultats, tant esperables com negatius, són unes desigualtats arrelades que ens aporten titulars escandalosos: el 20% més ric de la població ingressa 4,6 vegades el que rep el 20% més pobre. I el que això comporta, de facto, és que cada vegada més famílies catalanes no puguin fer front a les seves despeses imprevistes o a mantenir la llar a una temperatura adequada.

Les dades recents del darrer informe 2025 INSOCAT d’ECAS ho deixen clar: malgrat que hi ha una baixada tímida de la taxa AROPE des del 2020, quasi un quart de la població continua en risc de pobresa. Això significa que més d’un milió de persones a Catalunya viu per sota del llindar de la pobresa i un 8,6% viu amb privació material severa. Però, a més, la pobresa no colpeja igual tothom: la infància pateix especialment —hi ha un 33,8% de menors en risc—, i la pobresa creix entre les persones grans, i es duplica en el cas de les persones d’origen estranger.

I què passa amb l’habitatge? Avui dia, la manca d’un lloguer assequible i la possibilitat de tenir un habitatge digne és el factor clau d’empobriment. Els llogaters tenen un risc de pobresa gairebé tres vegades més alt que els propietaris. No calen gaires metàfores per entendre-ho: el lloguer mitjà ha pujat un 56% en una dècada, mentre que els salaris només ho han fet un 20%. Quan treballar ja no garanteix viure amb dignitat, sovint el supermercat, la factura de la llum o el rebut del gas es converteixen en renúncies. I encara hi ha una part invisible que les dades no capten: persones sense llar o sense empadronament, realitats que no apareixen a les estadístiques, però que les entitats coneixem de prop.

Aquest diagnòstic no és només una fotografia; és un manament per actuar

Però aquest diagnòstic no és només una fotografia; és un manament per actuar. Durant una dècada, hem constatat com la vulnerabilitat s’enquista i com les polítiques socials sovint no arriben a l’arrel. Tot i les mancances, les entitats socials sostenen cada any prop de dos milions de persones i ho fan amb una mirada preventiva i transformadora. Des d’Òmnium Cultural, la cohesió social és un pilar fonamental del procés de construcció nacional que necessàriament hem emprès. Un país sense desigualtats, que sigui capaç de generar oportunitats, que utilitzi la llengua com a connector i no com a peatge, que construeixi sentiment de pertinença fent xarxa i generant complicitats, i que se senti orgullós d’un fet migratori que des de fa molts anys és estructural i motiu d’autoestima col·lectiva.

Per això, el projecte Lliures és més que un fons: és una aliança cívica. Persones que aporten el que poden, connectades amb projectes arrelats que coneixen les necessitats i aconsegueixen resultats tangibles.

El 17 d’octubre, Dia Internacional per a l’Erradicació de la Pobresa, no volem només adjectivar la realitat; volem canviar-la. I això depèn de decisions. Les xifres d’INSOCAT mostren que la pobresa no baixa sola i que la desigualtat no s’esvaeix: cal voluntat política i corresponsabilitat ciutadana. Per això, Lliures és una invitació a passar de la consciència al compromís: cada aportació suma, cada projecte finançat recús la nostra societat i genera futur, contra uns discursos de l’odi que fracturen, discriminen i accentuen les desigualtats.

Les entitats impulsores del projecte Lliures sabem que el país serà sencer si és just

Des d’Òmnium Cultural, ECAS, Coop57 i la Fundació Coop57 sabem que el país serà sencer si és just. Si el lloguer no expulsa, si la feina permet viure dignament, si els infants poden aprendre i créixer sense renúncies, i si ningú no queda fora per la llengua que parla, la documentació que li falta o el codi postal on viu. Cronificar la pobresa no és el nostre destí: és una opció que, com a societat, podem —i hem de— rebutjar. I la rebutgem cada cop que convertim dades en drets i solidaritat en transformació.

* Article signat per Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural, i per Natàlia Valenzuela i Xavier Puig, copresidents d’ECAS. Ambdues entitats, juntament amb Coop57 i la Fundació Coop57, impulsen el projecte Lliures contra les desigualtats, l’exclusió i la pobresa.