Crític Cerca
Opinió
Nando Cruz

Nando Cruz

Periodista i crític musical, autor del llibre 'Macrofestivales'

Posa un tast de vins al teu festival

La Generalitat impulsa una línia de subvencions controvertida per programar espectacles d’arts en viu en esdeveniments d’interès agroturístic

11/03/2024 | 06:00

Concert de Stay Homas al Festival Cruïlla / JORDI BORRÀS – ACN

Ai, les subvencions a la cultura… Molta gent hi està en contra. Potser es pensen que vivim en un país on tothom té garantit l’accés a la cultura i on tothom que hi treballa cobra sous dignes; per tant, són diners llençats per la finestra. També hi ha qui les considera imprescindibles i, fins i tot, en demana més. I n’hi ha que, agraint la seva existència, en qüestiona sobretot el repartiment. Per a aquests últims, tant se val que un dia la Generalitat de Catalunya destini el 2% del seu pressupost a Cultura si qui ha de rebre aquests ajuts són els de sempre.

L’última gran injecció de recursos públics al circuit de festivals musicals és una nova línia de subvencions per programar espectacles d’arts en viu en esdeveniments d’interès agroturístic. El projecte neix de tres departaments de la Generalitat (Cultura, Agricultura —ara Acció Climàtica— i Empresa i Treball) i s’entén que una de les seves intencions és impulsar la programació d’espectacles en el marc d’esdeveniments vinculats al calendari agrari (fires de l’oli, de la poma, de l’avellana, de l’espàrrec…) per contribuir així a descentralitzar l’agenda cultural del país. El resultat, però, és que bona part dels diners han anat a parar a festivals privats associats sobtadament a productes amb denominació d’origen; sobretot, vinícoles.

Entrem oficialment en l’era dels festivals amb copeta de vi o de cava. Això sí, dels festivals musicals amb copeta de vi o de cava, perquè la música és qui s’endú el gruix dels diners, i deixa fora de joc la resta de les arts escèniques. La partida pressupostària ha estat de 3,5 milions d’euros, que s’han repartit entre 60 esdeveniments. N’hi ha de molt veterans, com la 49a Festa de la Verema d’Alella (Maresme) i n’hi ha que han nascut just quan apareixia la subvenció, com el Cruïlla Delta de l’Ebre. N’hi ha de músiques antigues com l’Espurnes Barroques (Solsonès) i de sons experimentals com el Montsònica (Montsià). N’hi ha que només han rebut 4.800 euros, com la Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades, i n’hi ha que se n’han endut 250.000, com el festival Sons del Món Empordà, que programarà David Bisbal, Antònia Font, Oques Grasses, Sergio Dalma i The Tyets en una comarca prou assortida de festivals musicals d’estiu.

Benvingut sigui qualsevol suport institucional adreçat de debò a entitats o empresaris de comarques perquè tirin endavant projectes culturals que sempre havien considerat inviables. Ara bé, si qui rep el tall més gros del pastís per organitzar aquests esdeveniments és una empresa de la capital, la voluntat descentralitzadora d’aquesta subvenció agroturística comença a grinyolar.

El mite del celler

I aquí grinyolen unes quantes coses més. D’una banda, que la quantitat màxima que rep qualsevol festival amb interès agroturístic serà cinc vegades superior a la que pot rebre un festival normal que opti a una subvenció per a música en viu. Segons aquesta política cultural, per tant, un lot de concerts en un escenari convencional, sense tast de vins ni visita a cellers, mereix cinc cops menys interès de l’Administració (i cinc cops menys calés públics) que un altre d’organitzat en els terrenys d’una empresa vinícola. Si la cosa ha d’anar així, potser acabem veient promotors reubicant festivals en vinyes o en cellers, entre presseguers o carxoferes. “Feta la llei, fet el trampós”, canten els Fetus a “El mite de la taverna”.

El més inquietant d’aquesta subvenció és fer-la a través de festivals de música en un país desbordat de festivals de música

De festivals vinculats a cellers i vinyes n’hi ha de fa anys al Priorat i al Penedès, comarques amb denominacions d’origen potents. I aquests vincles entre la cultura i l’agricultura els podem rastrejar segles enrere; n’hi ha des que celebrem el final d’alguna feixuga activitat al camp, principalment collites, amb aplecs on la música té un paper central. El més inquietant d’aquesta subvenció per teixir aliances entre les arts escèniques i el món rural és voler fer-ho a través de festivals de música en un país desbordat de festivals de música. És ben bé fer ploure sobre mullat. I encara resulta més inquietant que alguns festivals hagin rebut sucoses subvencions retroactives. El cas extrem seria Ressons Penedès by Cruïlla, que ha rebut 250.000 euros per l’edició que es va celebrar a l’abril del 2023 i que, per la que es farà al principi de maig, n’ha rebut 250.000 més.

Aquesta línia de nova creació està adreçada explícitament a ajuntaments, entitats privades sense ànim de lucre, empreses privades i cooperatives, però la quantitat de la subvenció augmenta en cas que l’esdeveniment s’escampi per més d’un municipi. És a dir, si hi ha activitats en dues poblacions o més, es passa de rebre 100.000 euros a rebre’n 175.000. I, si plantes escenaris en cinc pobles o més, encara que sigui per fer-hi només un concert, la xifra puja als 250.000. Però, és clar, quin sentit té que la fira agrícola d’un poble celebri activitats culturals als pobles del voltant, si mai no ho ha fet? I quina cooperativa o entitat local sense ànim de lucre pot assumir un risc econòmic d’aquesta dimensió?

Hi deu haver qui sospiti que aquesta línia de subvencions estava pensada i redactada per a empreses privades que ja organitzen festivals. I així ha anat el repartiment. Bona part d’aquests 3,5 milions d’euros han anat a festivals musicals que, per fer quadrar els números, programen la mena de grups que podem veure ja en molts altres festivals i festes majors. Si un dels grans enemics de l’agricultura són els transgènics, el que trobem amb aquest invent agroturístic són més festivals tallats pel mateix patró i impulsats des d’una mateixa empresa que aterren en diferents comarques amb una oferta musical força similar. I és que l’expansió de la marca Cruïlla per terres catalanes no difereix gaire de l’expansió internacional del Sónar o del Primavera Sound. Quan un festival no vol o no pot créixer més en aforament, pot cercar nous públics replicant l’invent arreu.

Malestar en el gremi festivaler

Aquesta pluja sobtada de diners públics hauria d’haver provocat una gran alegria en el gremi festivaler, però més aviat ha passat el contrari. Xàfec, la Xarxa de Festivals Musicals de Catalunya que aplega 40 festivals petits i mitjans, entre els quals n’hi ha algun que també ha rebut desenes de milers d’euros per aquesta nova línia de foment agroturístic, ha presentat un escrit a la consellera de Cultura en què mostrant perplexitat i li sol·licita una reunió. Conclusió: no totes les subvencions per a la cultura són vistes amb bons ulls dins el sector.

Potser sí que la música s’escamparà pel territori, però el gruix dels diners haurà acabat en poques butxaques

Mentrestant, aquest cap de setmana s’ha celebrat el primer Cruïlla Baix Segre, un festival nascut al voltant de la festa de la floració dels presseguers i amb una dotzena de concerts escampats per set poblacions del Segrià. El reclam més destacat eren els Stay Homas. En el rànquing de festivals d’interès agroturístics, aquest és el sisè que més diners ha rebut (155.050 euros), gairebé empatat amb el cinquè, Cruïlla Delta de l’Ebre, que en rep 159.950 i que germina vinculat a la festa de l’arròs. Les dues edicions del Cruïlla DO Terra Alta de 2023 i de 2024 en reben 100.000 i 135.375, respectivament, tot i que a través del Consell Regulador de la DO Terra Alta. Aquest festival, però, només ofereix cinc concerts i la majoria es faran al camp de futbol de Batea: Oques Grasses, Figa Flawas, Gertrudis… Això sí, al village es podrà degustar un munt de vins de la zona.

Dels 60 beneficiaris d’aquesta nova línia de subvencions per a esdeveniments d’interès agroturístic, els 10 més interessants han engolit més del 50% dels 3,5 milions d’euros. Sis dels deu festivals amb més suport econòmic són de la marca Cruïlla. Total: 1.050.375 euros. Una part d’aquesta línia de subvenció servirà per pagar els caixets dels grups més desitjats de la temporada, i d’aquesta manera es generarà l’enèsima bombolla amb diners públics. Parlem d’artistes tan coneguts i populars que no haurien de menester cap suport extra per continuar triomfant. Potser sí que la música s’escamparà pel territori, però entre una cosa i l’altra el gruix dels diners haurà acabat en ben poquetes butxaques.

Periodisme pel dret a l'habitatge

Suma't a CRÍTIC i t'enviem a casa la nova revista 'Habitar'

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Habitar' (2024) i la revista 'Emergència' (2021)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies