17/11/2025 | 06:00
L’aniversari va ser la gota que va fer vessar el got. Donald Trump va organitzar el 14 de juny una enorme desfilada militar per celebrar els 250 anys de l’Exèrcit dels Estats Units, el mateix dia… del seu aniversari. Aquell dia es van produir les primeres manifestacions contra el personalisme i l’autoritarisme del president nord-americà, sota el lema “No Kings”. A l’octubre, el moviment va aconseguir treure al carrer set milions de persones en tot el país, la major mobilització des de l’inici de l’era Trump 2.0. Però, realment caminen els Estats Units cap a un règim autoritari?
Les dues-centes organitzacions de la societat civil que van convocar les protestes “No Kings” no són les úniques preocupades per les pulsions dictatorials de Trump, que només arribar a la Casa Blanca va indultar els condemnats per l’assalt al Capitoli del 2021. Una xarxa de 340 antics agents de seguretat i d’intel·ligència estatunidencs han conclòs que els Estats Units estan en “una trajectòria” cap a un “autoritarisme competitiu”, un règim híbrid entre democràcia i dictadura, on continua havent-hi eleccions i tribunals, però són “sistemàticament manipulats” per consolidar el poder del president.
Trump condueix el país cap a un règim híbrid entre democràcia i dictadura, segons antics agents de seguretat i d’intel·ligència
La hiperactivitat de l’Administració de Trump en l’àmbit internacional ha reduït l’atenció als atacs del magnat a elements clau del sistema polític nord-americà. Moltes de les seves decisions durant els primers mesos de mandat són calcades de les del Projecte 2025, el pla de la ultraconservadora Fundació Heritage per transformar el sistema polític, concentrant el poder en el president, segons la teoria de l’“executiu unitari”. Encara que Trump va intentar distanciar-se del projecte durant la seva campanya presidencial, dos terços de les seves primeres ordres executives van coincidir amb el pla ultra, incloent-hi les retallades en l’Administració i la persecució de migrants.
Segons el think tank liberal Carnegie Endowment for International Peace –poc sospitós de radicalisme esquerrà–, Trump ha “afeblit institucions i regulacions de rendició de comptes i [ha] estret el control presidencial sobre agències independents i la burocràcia governamental”. Alguns dels exemples més espectaculars han estat l’acomiadament en massa d’inspectors generals, que supervisen el funcionament correcte de les agències federals, o la persecució judicial d’exfuncionaris crítics com l’antic conseller de Seguretat Nacional de Trump, John Bolton, caigut en desgràcia pel fet de publicar un llibre crític amb el president.
La persecució policial massiva de treballadors migrants és la cara més dramàtica de l’autoritarisme trumpista
Una manifestació més dramàtica de l’autoritarisme trumpista és la persecució policial massiva de treballadors migrants. El racisme d’Estat no és una novetat: Joe Biden va deportar més persones que Trump durant la seva primera presidència. Però Trump està portant a un nivell superior la campanya de terror contra la població d’origen estranger, amb la presència massiva d’agents del Servei d’Immigració (ICE) a les ciutats, batudes en carreteres i fins i tot en escoles infantils, i l’obertura de la presó Alligator Alcatraz, d’on han desaparegut centenars de persones. A això, s’hi suma el desplegament de la Guàrdia Nacional en ciutats com Chicago, Portland i Washington contra la voluntat dels seus alcaldes i governadors, i la criminalització de moviments com Antifa (antifeixistes).
La democràcia nord-americana mai no ha estat un exemple, amb els seus altíssims nivells de desigualtat econòmica i racial, l’escassa participació electoral i una influència política de les elits econòmiques que fa que els nivells de corrupció als quals estem acostumats a Europa semblin una broma, entre molts altres defectes. No obstant això, el menyspreu obert de Trump envers els elements bàsics de la democràcia liberal suposa un salt qualitatiu respecte als seus predecessors.
El republicà pretén convertir el sistema polític estatunidenc en un règim híbrid, amb aparença democràtica, però amb una gran concentració de poder a les seves mans, en un procés similar al d’Hongria o Turquia. Les seves al·lusions a un tercer mandat, que seria inconstitucional, també apunten en aquesta direcció. El dubte és si hi haurà algú capaç de detenir-lo.
Diversos jutges ho han intentat, suspenent les deportacions expresses de migrants o l’enviament de soldats a Portland. Però el Tribunal Suprem, de majoria ultraconservadora, ha anat anul·lant les decisions principals, la qual cosa confirma la incapacitat de la justícia nord-americana de posar fre a Trump. El Congrés i el Senat, amb una majoria republicana fidel, no li posaran problemes, tret que canviï la seva composició en les eleccions de 2026, que els republicans ja estan intentant predeterminar, tot limitant el vot de les minories i manipulant els districtes electorals.
Qui el pot detenir? L’esperança és l’ala esquerra dels demòcrates, després de la victòria de Mamdani a Nova York
La direcció del Partit Demòcrata, deslegitimada des de la derrota humiliant de Kamala Harris, tampoc no està en disposició de plantar cara a Trump. Més esperança ofereix l’ala esquerra del partit, que va obtenir una gran victòria el 4 de novembre passat amb l’elecció del socialista democràtic Zohran Mamdani com a alcalde de Nova York.
L’elecció de Mamdani i protestes populars com les del moviment “No Kings” o la resistència a les batudes racistes mostren un esperançador front d’oposició a Trump. Davant la ràpida neutralització de les institucions liberals per part del magnat republicà, les mobilitzacions als carrers i la construcció d’una alternativa política al voltant de figures com Mamdani, Bernie Sanders i Alexandria Ocasio-Cortez són l’esperança principal per detenir la deriva autoritària de Trump.
