Orient Mitjà: l’esport davant el mirall

Des del 7 d’octubre de 2023, la violència (atacs i bombardejos diversos) ha causat la mort de milers de persones (42.000 palestines, incloent-hi més d’11.000 infants; 2.000 libaneses, 1.700 israelianes…), i n’ha ferit més de 100.000. La majoria de la població de Palestina ha hagut de desplaçar-se internament per fugir d’aquests atacs. La privació d’aliments, aigua, atenció mèdica i ajuda humanitària, considerada per Amnistia Internacional com una pràctica que pot constituir un crim de guerra, posa en perill la supervivència de les persones atrapades a Gaza. Ara, a més, el conflicte s’ha estès al Líban, on els enfrontaments entre Hizbul·là i Israel han resultat en milers de morts més i en la destrucció d’infraestructures civils.

En aquest context de devastació, la política (ja sigui dels estats o dels organismes internacionals) es mou entre el silenci i l’ambigüitat d’alguns (els més), enfront dels crits d’altres per demanar que s’aturi la impunitat amb la qual actua Netanyahu (els menys). Tanmateix, com sol passar en situacions extremes, també hi ha nombrosos artistes, músics i atletes que, més enllà de la seva vessant estrictament solidària, han reclamat des dels seus altaveus un cessament immediat de la violència, així com la necessitat urgent que la comunitat internacional actuï, en favor del diàleg i de la pau.

Així, diverses figures relacionades amb l’esport s’han alçat en contra de la violència a Gaza i han mostrat solidaritat amb el poble palestí. En el món del futbol, Karim Benzema i Eric Cantona han condemnat els bombardejos i han qüestionat el suport global a Israel, amb Benzema oferint oracions per les víctimes. El jugador de l’NBA Kyrie Irving també ha mostrat el seu suport portant una kufia palestina en una roda de premsa, i tennistes com Coco Gauff i Ons Jabeur han alçat la veu i, a més, han contribuït econòmicament a la causa solidària.

Davant d’una tragèdia de tal magnitud, és desitjable que la potent indústria de l’esport hi digui alguna cosa

Fins i tot el campió de Fórmula 1 Lewis Hamilton ha demanat el final del patiment a Gaza i ha expressat el seu horror per l’impacte en vides de tantes persones innocents, especialment infants. I, en l’àmbit dels esports de combat, atletes musulmans com Islam Makhachev i Hamza Chimaev també han expressat la seva solidaritat, amb Makhachev fins i tot embolicant-se amb una bandera palestina després d’un esdeveniment de la Ultimate Fighting Championship (UFC).

Algunes aficions també han estat força actives. La Green Brigade del Celtic FC i altres aficionats, per exemple, han protestat regularment, fent onejar banderes palestines durant els partits, malgrat haver de fer front a multes i sancions pel fet de fer-ho.

I és que davant d’una tragèdia de tal magnitud resulta com a mínim esperable, i en tot cas desitjable, que una de les indústries (sí, indústria) més potents del món hi digui alguna cosa i no es limiti a fer plans de contingència amb relació al seu àmbit de negoci. No oblidem que l’esport pot arribar a moure al voltant de 600.000 milions d’euros l’any, representa entre l’1% i el 2% del PIB global (en alguns països arriba fins al 4%) i pot arribar a ocupar gairebé 3 milions de persones només a la Unió Europea (això és, un 1,4% dels llocs de treball). És innegable, per tant, que, de capacitat d’incidència, en té molta. La qüestió és si hi ha voluntat de fer-la servir, i cap a on.

De fet, són diversos els autors que així ho reclamen, com ara Karim Zidan, qui destaca a Through Sports, a Lens on the Gaza War (2024) com l’esport ha exposat la neteja ètnica i la hipocresia d’institucions com la FIFA. Per cert, recomano molt seguir les seves reflexions a Sports Politika.

També en parla Simon C. Darnell, que a Global Sport and the Challenges of Political Life (2023) argumenta com l’esport pot contribuir decisivament a aturar la violència.

D’altra banda, si no és per dignitat, per convicció moral o per respecte als drets humans, almenys que sigui perquè l’esport, igual que qualsevol altre sector, és un actor clarament vulnerable davant les inestabilitats geopolítiques. Ho explica Chadwick a l’article “Conflict in the Middle East Poses Important Questions for Global Sport” (2024).

L’esport com a eina de pau

Sigui com vulgui, el cas és que l’Orient Mitjà esdevé, un cop més, un laboratori global, també pel que fa al crucial paper de l’esport en la promoció de la pau i dels drets humans. És bo recordar que cada cop existeix més literatura sobre la qüestió. L’obra Routledge Handbook of Sport for Development and Peace és un exemple destacat d’aquesta tendència.

Aquest llibre analitza com l’esport i l’activitat física es poden utilitzar (si les coses es fan bé) per promoure el desenvolupament social i econòmic, la construcció de la pau i la resolució de conflictes a escala internacional. L’emergència del sector Sport for Development and Peace (SDP), format per governs, ONG, organitzacions esportives i altres, revela un alt nivell d’institucionalització d’aquesta activitat. El sector SDP constitueix cada cop més un element important de l’anàlisi acadèmica de l’esport.

L’esport és un important agent de canvi: la seva influència pot ser utilitzada per defensar la pau i la justícia

En recomano especialment la lectura del capítol signat per Tom Woodhouse, que es lamenta que, habitualment, els investigadors en pau i conflicte ignoren massa sovint el paper de l’esport en la promoció de la pau, i això malgrat que està més que demostrat de maneres ben diverses que aquest és un vector que permet arribar a consciències que d’altra manera resulten inaccessibles. Recomano, per exemple, donar un cop d’ull al lloc web Football4Community , impulsat pel mateix Woodhouse, on es mostren exemples de com el futbol serveix per connectar i transformar comunitats.

En altres paraules, l’esport pot ser un gran connector, un vector indiscutible a favor d’un canvi de paradigmes i, per tant, també de polítiques.

La indústria de l’esport no pot restar al marge dels esdeveniments polítics i socials que afecten el món. Amb el poder que té per influir en l’opinió pública i mobilitzar recursos, així com milers de milions de persones arreu del món, l’esport és sens dubte un important agent de canvi.

Aquesta influència pot ser utilitzada per defensar la pau i la justícia. La seva capacitat per influir en les decisions polítiques i per promoure la solidaritat és clau per construir un futur més just i pacífic. És bo que les veus dels atletes i de les organitzacions esportives s’escoltin altes i clares en la demanda de pau i respecte pels drets humans. Que així sigui fa bé a l’esport, però sobretot fa bé a la humanitat.