Crític Cerca
Opinió
Roger Palà i Sergi Picazo

Roger Palà i Sergi Picazo

Periodistes i directors de CRÍTIC

Barcelona, última bala: tripartit o Trias

Trias ha guanyat les eleccions, però ERC haurà de decidir si fa possible una majoria alternativa de progrés amb el PSC i els Comuns

29/05/2023 | 01:40

Ernest Maragall (ERC), Ada Colau (BComú) i Jaume Collboni (PSC) en un bar de la Boqueria / ACN – BLANCA BLAY

Nit dura per a les esquerres a Barcelona. Barcelona en Comú i Ada Colau, que aspiraven a guanyar les eleccions municipals, queden en la tercera posició. L’ERC d’Ernest Maragall passa de guanyar les eleccions el 2019 a quedar quarta i perdre la meitat de la representació. La CUP no aconsegueix entrar al consistori. I els resultats excel·lents del PSC arreu de Catalunya no es tradueixen en una victòria de Jaume Collboni a la capital. La victòria electoral i la glòria dels focus mediàtics se l’ha endut Xavier Trias, en un context d’ascens del PP en el global de l’Estat espanyol i amb una entrada massiva de l’extrema dreta de Vox als ajuntaments.

La Barcelona progressista, però, té una última oportunitat. Una última bala a la recambra. Un més que difícil, però aritmèticament possible acord entre el PSC, els Comuns i ERC podria barrar el pas a una alcaldia de Junts. Seria el retorn del tripartit barceloní. Les tres forces sumen un 50,6% dels vots. És un escenari difícil, però no impossible. El tripartit clàssic ja va governar Barcelona durant dècades amb alcaldes del PSC com Pasqual Maragall, Joan Clos o Jordi Hereu. De fet, Barcelona en Comú i el PSC han governat Barcelona amb pactes amb ERC durant l’últim mandat i, fins i tot, s’han aprovat els pressupostos. Les xifres permeten una majoria sòlida de progrés a Barcelona de 24 regidors. Collboni, Colau i Maragall ho saben.

Jaume Collboni va dir tot just conèixer-se els resultats que no renuncia a res i explorarà un acord entre les forces progressistes per poder ser alcalde. El PSC és un partit fet per governar, i mai no deixarà passar l’oportunitat de fer-ho, per mínima que sigui. També va dir el mateix Ada Colau (que ni tan sols ha renunciat de manera explícita a la possibilitat de tornar a ser alcaldessa).

Tanmateix, ERC haurà de decidir. És el partit amb més capacitat per als pactes: pot pactar cap al PSC i cap als Comuns, però també pot donar el suport a Junts. El cap de llista republicà, i no ho oblidem, exdirigent del PSC, Ernest Maragall, va reconèixer la victòria de Trias i el va instar a formar govern. ERC ha sofert un dur revés en aquestes eleccions municipals, perdent més de 300 regidors i, sobretot, perdent pes a les capitals principals. En aquests moments està en estat de xoc i la política d’aliances dependrà també del seu futur a la Generalitat, i del que diguin Oriol Junqueras i Pere Aragonès.

El pitjor de tot: l’entrada a Barcelona de dos regidors de l’extrema dreta de Vox

El cert, però, és que després de vuit anys d’anomalia Colau, Trias s’imposa a Barcelona per més de 17.000 vots, un avantatge que, tenint en compte les darreres conteses electorals, pot considerar-se sòlid. El 2019, Ernest Maragall va guanyar Ada Colau per 5.000 vots. El 2015, Colau va imposar-se a Trias amb 17.400 vots. L’exalcalde convergent aconsegueix capitalitzar el vot anti-Colau. El discurs crític amb les mesures de Barcelona en Comú, que ha estat acompanyat per la gran majoria de mitjans de comunicació, ha quallat. No és només un discurs de les elits: ha quallat també en una gran part de les classes mitjanes de Barcelona, les que en teoria haurien d’haver estat beneficiades per les superilles de l’Eixample.

És un resultat dur per als Comuns, que han perdut 25.000 vots. Més encara havent fet una campanya a l’ofensiva, fent bandera de les seves accions contra l’emergència climàtica, de les superilles i de la reducció del trànsit a Barcelona. Una campanya crítica tant amb Junts com amb el PSC, posant el focus a captar, d’una banda, el vot útil dels votants de la CUP i, de l’altra, els votants més crítics amb els socialistes. L’aposta no ha fructificat. La CUP, tot i que no entra al consistori, ha demostrat robustesa i només retrocedeix en 4.000 vots respecte als resultats que va assolir el 2019. De l’altra, l’onada socialista a Catalunya també ha consolidat Collboni, que manté tots els suports, però puja davant la davallada dels Comuns.

El pitjor de tot: un fort ascens del PP, que aconsegueix més de 60.000 vots i 4 regidors, combinat amb l’entrada al consistori de dos regidors de l’extrema dreta de Vox. El número 2 de Vox a l’Ajuntament, Liberto Senderos, va ser candidat de Fuerza Nueva, el partit de Blas Piñar. L’ombra de l’extrema dreta s’ha projectat tenebrosa aquest diumenge, també sobre Catalunya.

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies