01/03/2023 | 07:00
Un article a CRÍTIC de Basha Changue, candidata de la CUP a l’alcaldia de Barcelona, ha desfermat una onada d’atacs i de retrets en contra seu a les xarxes socials. En el seu text, Changue feia una anàlisi crítica del documental Negrers, emès pel programa Sense ficció, de TV3, i incorporava una sèrie de reflexions sobre colonialisme i racisme i sobre el passat esclavista català. En un paràgraf, Changue, que és filla de pare guineà, parlava de “mesures de reparació”, i demanava, entre altres coses, “retirar de les celebracions populars els elements que banalitzen el colonialisme i l’esclavatge com els gegants”.
La frase de Changue era un detall dins d’un article molt més llarg i complex. La seva redacció era millorable, però en el context de l’article s’entén que la candidata de la CUP no demana retirar tots els gegants de les festes populars, sinó aquells que s’inspiren en el passat colonial o esclavista. Ella mateixa en va esmentar diversos exemples en un tuit posterior: els Negritos de Tarragona o els Cubanitos de Sitges.
Però amb això n’hi va haver prou perquè es desfermés allò que habitualment anomenem “tempesta a Twitter” (per no dir-ne campanya d’assetjament i bullying digital). Diversos mitjans de comunicació van publicar notícies destacant aquest fragment de l’article i fins i tot persones de l’òrbita de la CUP, com l’exdiputat Julià de Jodar, van criticar de forma oberta la candidata cupaire a Barcelona.
Per entendre la incomoditat que genera parlar d’esclavisme, és útil repassar les vinculacions familiars dels capitans negrers
El cert, però, és que el plantejament de Basha Changue no és cap novetat. De fet, l’esquerra independentista i col·lectius que li són pròxims han qüestionat el llegat colonial present en alguns elements de la cultura popular. L’any 2017, per exemple, la Directa feia referència en un article al “passat colonialista” dels gegants Pigat i Lucía, de Vilassar de Mar. El Pigat és un gegant inspirat en un capità negrer del segle XIX, i la seva figura ha generat un debat intens en aquesta vila del Maresme. Alexis Serrano, president del Centre d’Estudis Vilassarencs, explicava a la Directa que “nosaltres hem criticat molt aquest model de Festa Major, vestida del fenomen dels indians, en un intent per edulcorar la història”. Des del 2015, diversos col·lectius del poble s’han organitzat per donar forma a La Rierada, que pretén ser una Festa Major alternativa, on els referents són gent del poble i no de la burgesia comercial i industrial.
Per entendre la incomoditat que genera aquest debat, potser és útil repassar la història i les vinculacions familiars d’aquells capitans que, com el Pigat, van fer fortuna amb el tràfic d’esclaus. Pigat era el malnom del capità vilassarenc Pere Mas i Roig, que visqué entre els anys 1810 i 1866. Segons recull la revista Sàpiens, aquest “capità negrer” va ser capturat el 1837 amb una càrrega de 259 esclaus, homes i dones, que s’havien embarcat a Angola. També se sap que el 1848 va desembarcar 150 africans a Cuba des del Columbia. Un dels descendents del Pigat és l’expresident de la Generalitat Artur Mas. Segons va explicar ell mateix a Ràdio Vilassar, el Pigat va ser l’oncle del seu besavi. L’historiador Martín Rodrigo professor de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i autor de diversos llibres sobre el tema, explica en aquest article a El Periódico que en l’arbre genealògic de Mas hi havia fins a tres traficants d’esclaus.
Basha Changue també qüestionava en el seu article iniciatives com la Xarxa de Municipis Indians. I el cert és que això tampoc no és cap novetat. La CUP, històricament, també ha estat crítica amb el plantejament d’aquest organisme. El 2017, a Sitges, va votar a favor de l’adhesió del municipi a la Xarxa, però fent memòria de la “part no positiva: colonialisme i esclavisme”. En aquesta ciutat del Garraf, en l’actualitat, la CUP forma part de la confluència Guanyem, integrada dins del govern municipal. El regidor de Cultura, de fet, és de Guanyem, i en un tuit explicava que, tot i no compartir el posicionament de Changue, articles com el seu anaven en la línia d’incentivar el debat i avançar cap a la “reparació històrica”. Lamentablement, “debat” i “Twitter” han esdevingut un oxímoron.
No tots els catalans són culpables d’haver traficat amb esclaus, però una gran part de la societat gaudeix avui de privilegis arran d’aquest fet
Catalunya és una societat cada cop més diversa, però és poc habitual veure persones racialitzades ocupant espais als mitjans de comunicació o en tribunes polítiques. Basha Changue és una excepció d’aquestes dues normes. Per això resulta lamentable (i inquietant) que, en el moment en què emet una opinió que s’escapa del carril central, la resposta general siguin atacs (alguns amb tonalitat obertament racista) i persecució digital. Catalunya és un país on tothom sembla antiracista i molt d’esquerres fins que algú ens recorda el nostre passat colonial i esclavista.
Es pot estar d’acord o no amb Changue. Hi ha catalans i catalanes que poden ser partidàries de retirar aquestes figures de la cultura popular (perquè viuen la seva presència com una ofensa). D’altres potser són partidàries de mantenir-les, però ressignificar-les. Però el que resulta lamentable és que aquesta mena de debats no puguin ni plantejar-se de forma racional. Perquè, si algú ho fa, s’exposa a ser esbudellat públicament, fins i tot per alguns d’aquells que, com a mínim sobre el paper, són companys de viatge.
Els ingressos generats pel tràfic d’esclaus i per l’explotació colonialista de l’Àfrica van ser un dels motors de desenvolupament de les societats industrials modernes (també la catalana). Això és així malgrat la situació de dependència històrica de Catalunya respecte a l’Estat espanyol. Marx, de fet, esmentava el colonialisme com un dels factors essencials del que va batejar com “acumulació originària del capital”. La burgesia catalana va tenir en aquest procés un paper destacat, però els rèdits que en van extreure van beneficiar en major o menor mesura el global de la societat. Aquesta és una de les idees que transmet, de fet, el documental Negrers: no tots els catalans són culpables d’haver traficat amb esclaus, però avui una gran part de la societat gaudeix d’una sèrie de privilegis arran d’aquest fet. I aquí rau, precisament, la gran incomoditat.
Però és que, més enllà d’això, fins i tot des de l’òptica independentista resulta contraproduent que visions com les de Changue no puguin tenir cabuda i bona acollida. Una cultura que és incapaç de repensar-se de manera crítica té tots els números per acabar fossilitzada i convertida en una peça de museu. La cultura popular, si la volem viva i amb vocació de futur, ha d’estar en permanent contradicció i tensió i ha de ser capaç d’integrar punts de vista com el de Basha Changue. Recloure’ns en un passat idíl·lic en què mai no vam ser culpables de res ens aboca a ser cada cop més insignificants.
