13/06/2023 | 06:00

Potser heu vist Borgen, la sèrie que narra les interioritats de la política danesa. La protagonista, Birgitte Nyborg, és la líder del Partit Moderat, una formació liberal a mig camí entre els Laboristes i els Conservadors. Després d’un escàndol polític que afecta el líder de la dreta, Nyborg acaba sent escollida primera ministra del país encapçalant un govern de coalició amb els Verds i els Laboristes, tot i haver obtingut menys vots i diputats que aquests darrers. La política, de vegades, s’obre a combinacions peculiars… sempre que les majories ho permetin.
Barcelona podria viure el seu particular episodi de Borgen si el PSC i els Comuns arriben a la conclusió que, perquè les esquerres conservin el govern de la ciutat, l’única opció passa per impulsar la investidura com a alcalde d’Ernest Maragall. Maragall podria ser investit amb els vots d’una majoria sòlida de 24 regidors del PSC, dels Comuns i d’ERC, i ser el primer a encapçalar una alcaldia rotatòria a la Ciutat Comtal.
El PSC ho descarta, ERC diu que la proposta “no és real”
L’opció, que feia dies que es plantejava en les negociacions entre els diversos partits, ha saltat avui als mitjans de comunicació quan falten pocs dies per al ple d’investidura. Aquest matí l’ha plantejat Ada Colau en una entrevista a Gemma Nierga i, de moment, ha estat resposta amb una negativa per part de la regidora del PSC Laia Bonet.
Per part d’ERC, fonts del partit expliquen a CRÍTIC que la proposta “no està consensuada amb el PSC” i per tant “no és real”. “No l’han fet arribar ni formalment ni conjuntament”, expliquen. Segons aquestes fonts, Colau i Maragall només van tenir una trobada el dia 31 de maig, i “no se li va plantejar aquesta formula ni li va donar cap document”. “Nosaltres seguim parlant amb tothom”, afirmen.
Restituir Ernest Maragall
Ernest Maragall i ERC no van obtenir un bon resultat el 28-M. Els republicans van ser la quarta força, a molta distància de Trias, del PSC i dels Comuns. Però els seus vots i regidors han esdevingut imprescindibles per apuntalar majories. “Sabrem utilitzar la clau”, va dir Ernest Maragall l’endemà de les eleccions. Si Maragall no acciona la clau, Xavier Trias serà alcalde. Si decideix fer-la servir, hi ha espai per a fórmules alternatives.
La clau és un concepte important en l’imaginari d’ERC. Josep-Lluís Carod-Rovira, el 2003, va dir que ERC tenia la clau i va fer president de Catalunya el germà d’Ernest, Pasqual, encapçalant un pacte entre el PSC, ERC i ICV-EUiA. La clau en mans d’ERC sempre ha fet tremolar la vella Convergència. Trias n’és molt conscient.
L’alcaldia d’Ernest Maragall s’hauria d’entendre també en clau de restitució. És molt viu entre els republicans l’episodi del 2019 en què els Comuns i el PSC van recórrer als vots de Manuel Valls per desbancar Maragall tot i haver guanyat les eleccions. Uns vots que van permetre a Ada Colau ser alcaldessa quatre anys, tot i que l’ajustat equilibri de forces del 2019, des d’una òptica d’acord d’esquerres, aconsellava una alcaldia rotatòria entre ERC i els Comuns. Ara serien els Comuns (i els socialistes) els qui, amb l’objectiu de conservar un govern progressista, farien un pas enrere per cedir la vara d’alcalde a Maragall.
Maragall ha de pensar en el seu llegat: vol acabar la seva trajectòria política sent tinent d’alcalde d’un referent de l’antiga Convergència?
Maragall, de 80 anys, és un polític que ho ha donat tot per la ciutat. La seva trajectòria està indefectiblement lligada a Barcelona i també al catalanisme d’esquerres. Però ara també li toca pensar en el seu llegat i decidir com vol posar punt final a la seva ingent trajectòria política: sent tinent d’alcaldia d’un govern encapçalat per un referent de la vella Convergència com Xavier Trias, o formant part (o liderant) d’una majoria alternativa en el marc d’un pacte d’inspiració maragallista.
Alcaldia rotatòria
Si un acord en clau Borgen prospera a Barcelona, serà difícil que Maragall pugui ser alcalde durant tot el mandat. Però sí que podria exercir aquestes funcions durant un període d’un o dos anys, i deixar pas després a un altre alcalde. Entre el PSC i els Comuns, Jaume Collboni és el candidat més votat, per uns quants centenars de paperetes. Una altra opció seria que Colau i Collboni es partissin la seva part del mandat. Alcaldia rotatòria a dos (o tres). Per Colau, també seria la forma de tancar una etapa. Per a Collboni, la rampa de sortida cap a la cursa electoral del 2027.
El ple de constitució podria posposar-se fins al 7 de juliol si Vox presenta un recurs contenciós administratiu
Pocs dies abans del ple de constitució, a ERC insisteixen que tot està obert i els Comuns parlen de “fórmules imaginatives”. La pilota és sobre la teulada de tothom. Si els Comuns i el PSC no es mouen, Trias serà alcalde perquè encapçala la llista més votada. Però si ERC no es mou, Trias i Collboni podrien acabar bastint una sociovergència en què la Diputació també podria ser moneda de canvi.
La incògnita podria resoldre’s aquest dissabte 17 de juny… o posposar-se fins al 7 de juliol si finalment Vox decideix presentar un recurs contenciós administratiu davant la negativa de la Junta Electoral de recomptar els vots nuls en diverses meses. Fonts de diversos partits apunten a aquesta segona opció com la més probable. Hi ha poques possibilitats, però Vox podria estar en disposició d’arrabassar un regidor al PSC si es validen unes paperetes que es van considerar inicialment nul·les.
Borgen a Barcelona. Un pacte que podria donar-se ara… o al llarg dels pròxims quatre anys si Trias no aconsegueix consolidar una majoria sòlida. Governar la ciutat amb 11 regidors és missió impossible. Ara el candidat de Junts pot ser investit alcalde com a representant de la llista més votada… Però res no impediria al PSC, als Comuns i a ERC presentar una moció de censura i articular una majoria si ho creuen convenient. La partida està oberta i els Kasper Juul de les diferents formacions polítiques valoren quina és la millor carta a jugar.