Crític Cerca
Opinió
Roger Palà

Roger Palà

Periodista i editor de CRÍTIC

David Madí i els contractes de la Generalitat amb Deloitte

L'exsecretari de comunicació de CiU i home de màxima confiança d'Artur Mas té encara moltes preguntes per respondre tant de la seva faceta política com dels seus negocis privats

20/07/2021 | 07:00

David Madí al 'FAQS'. Foto: CCMA

David Madí va ser entrevistat dissabte al FAQS, de TV3. El programa que presenta Cristina Puig tancava temporada amb un dels personatges més rellevants de la política catalana dels últims 20 anys, especialment reticent a concedir entrevistes. L’exsecretari de comunicació i antic home de confiança d’Artur Mas va ser detingut en el marc de l’Operació Volkhov, que investiga el finançament del procés i en el qual hi hauria vinculats empresaris pròxims a l’independentisme com el mateix Madí, Oriol Soler o l’exdirigent d’ERC Xavier Vendrell. A la causa s’hi barregen diversos elements, des d’un possible tràfic d’influències fins a desviament de fons, passant per soldats russos i un eventual suport del Kremlin a les tesis independentistes per desestabilitzar Espanya, així com l’organització del Tsunami Democràtic.

Madí va anar a explicar-se sobre tot això i sobre el seu paper com a factòtum a l’ombra de la política catalana: en el llibre col·lectiu Tota la veritat se li atribueix, per exemple, una participació rellevant en l’estat major del procés, com va destacar en la seva intervenció la periodista de Vilaweb Odei Etxearte, una de les autores de la investigació. Però la trajectòria del personatge va molt més enllà del seu paper com a referent del sobiranisme des dels temps de la Crida a la Solidaritat. Madí ha destacat també pels seus estrets contractes en el món empresarial i per fer valer el seu rol de persona pròxima i coneixedora del món polític català i en especial de l’espai convergent.

A Madí se l’ha acusat sovint de prendre part en allò que alguns anomenen les “portes giratòries”: polítics que després del seu pas pel sector públic tenen càrrecs a l’empresa privada gràcies als seus bons contactes amb l’Administració. Un exemple d’això és el que va passar amb Deloitte, i, com que dissabte vaig poder ser a la taula d’anàlisi del FAQS representant CRÍTIC, per això vaig creure convenient preguntar-li pel seu paper en aquesta gran consultoria durant l’època en què hi va prendre part com a alt directiu.

Deloitte és una de les grans consultories del món, les denominades big four. Mig any després que Madí deixés la política, l’empresa va anunciar la seva incorporació com a director de l’àrea de consultoria estratègica de les seves oficines de Barcelona. L’arribada de l’exsecretari executiu de comunicació i Estratègia de CiU va coincidir amb un dels períodes més fructífers de la dilatada relació entre Deloitte i la Generalitat. Poques setmanes abans que l’empresa anunciés el nomenament de Madí, el nou Govern feia públic que havia estat l’adjudicatària d’un contracte pròxim als 800.000 euros per tal d’auditar la situació economicofinancera de la Generalitat, tal com va publicar El Confidencial. Oficialment, però, les gestions per a l’adjudicació s’havien iniciat molt abans del fitxatge de Madí.

Però hi va haver més contractes entre la Generalitat i Deloitte durant el temps que Madí en va formar part. L’any 2013, l’Anuari Mèdia.cat va publicar que durant els anys 2011 i 2012 el Govern català havia adjudicat 11 contractes a Deloitte amb un valor global de 41 milions d’euros, exactament 41.686.268 euros. Mèdia.cat va publicar-ho a partir del recopilatori de les adjudicacions publicades al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).

Durant els últims tres anys del Govern d’esquerres (2008 i 2010) també es van adjudicar una desena de contractes a Deloitte, però la xifra total que va ingressar va quedar al voltant dels 3,8 milions d’euros. Durant el tripartit, la unió temporal d’empreses (UTE) de la qual formava part va sumar 12 contractes més, valorats en uns 10 milions. Per tant, amb CiU al poder, Deloitte va multiplicar per tres els seus ingressos.

Cap d’aquests contractes és il·legal o irregular. Tots van seguir els vincles habituals de la contractació pública i, a més, Madí va deixar de ser alt càrrec del Govern anys abans, amb la qual cosa no estava limitat per la Llei d’incompatibilitats. No va ser l’únic alt càrrec de CiU que, en aquells temps de governs business friendly, va fitxar per una gran consultoria: en aquells temps, Joaquim Triadú, exconseller de la Presidència amb Pujol, va fitxar per PwC; Lluís Recoder, exconseller de Territori, per KPMG, i Pilar Fernández Bozal, exconsellera de Justícia, per Ernst & Young.

Els ingressos de Madí amb Nubul

Però en aquells temps, David Madí no va tenir el seu paper només a Deloitte, sinó també a través de la seva consultoria privada, Nubul Consulting. La revista Mongolia d’aquest mes, com explicava el periodista Pere Rusiñol, ha publicat una investigació elaborada a partir d’informació de l’Agència Tributària sobre els negocis de Madí amb Nubul. La informació consta en la causa que s’està investigant a l’Audiència Nacional. Segons aquestes dades, Nubul hauria ingressat entre el 2011 i el 2013 4,5 milions d’euros de clients com el Grup Godó, Telefónica, T-Systems, Agbar o Indra. Les dades consten en una informació d’Hisenda incorporada de forma tangencial a la causa del 3% que investiga l’Audiència Nacional, tot i que els contractes en qüestió no s’estan investigant per presumpte desviament de comissions, sinó per qüestions purament fiscals.

Madí nega no solament qualsevol acusació de possible tràfic d’influències o de nepotisme, sinó que afirma també que el paper que se li atribueix sovint en la política catalana no és tal. Que la seva influència no és la que han dibuixat alguns mitjans de comunicació i que ell, que sí que va formar part del denominat “pinyol” de CDC durant els anys d’Artur Mas, ara no forma part del nucli dur que pren les decisions del procés. “Quan formes part del pinyol que pren les decisions, ho saps”, va afirmar dissabte passat al FAQS. Sigui cert o no, David Madí ha estat un dels homes més poderosos i influents de la política catalana dels últims 20 anys, i està bé que pugui explicar-se en públic i respondre com més preguntes millor. L’exsecretari de comunicació de CiU i home de màxima confiança d’Artur Mas té encara moltes preguntes per respondre tant de la seva faceta política com dels seus negocis privats.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena crisi, continuem fent un periodisme rigorós i que aposta per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la quota solidària, rebreu el llibre Carta a un republicano español, de Jordi Serrano, i el pròxim Dossier CRÍTIC

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies