Crític Cerca
Opinió
Roger Palà

Roger Palà

Periodista i editor de CRÍTIC

La gran batalla cultural contra el cotxe

A Catalunya s’està lliurant una nova guerra de posicions per l’hegemonia que no té a veure amb el procés o l’independentisme, sinó amb el nostre model de vida

17/11/2021 | 06:00

Ciclistes amb l''skyline' de Barcelona de fons. ACN

A Catalunya s’està lliurant una gran batalla cultural. Una guerra de posicions per l’hegemonia que, com a novetat, no té a veure ni amb el procés, ni amb l’independentisme, ni amb la llengua, ni amb l’hegemonia de les esquerres o el sobiranisme. És una cosa més profunda i vital, que pot capgirar profundament el nostre model de vida, la nostra forma de relacionar-nos, de moure’ns i de compartir els espais públics. És la batalla cultural contra l’hegemonia del cotxe privat, un model que durant els últims 60 anys ha determinat el nostre dia a dia. I us podem donar una notícia: per primera vegada, els partidaris del cotxe privat veuen amenaçats els seus privilegis. Estan a la defensiva. Fins i tot, en alguns casos, en franca retirada. I això els fa estar enfadats. Molt.

Els temps estan canviant. La major part de ciutats d’Europa, començant per Barcelona i acabant per París, Londres, Roma o Berlín, tenen clar que el cotxe privat ha de perdre terreny per fer el nostre dia a dia més vivible. L’emergència climàtica és un fet que té conseqüències palpables. A l’àrea de Barcelona, les dades ens diuen que hi ha 3.500 morts prematures i 1.800 ingressos hospitalaris cada any a conseqüència de la mala qualitat de l’aire. No ho diuen els radicals de CRÍTIC: ho diu l’Institut de Salut Global (ISGlobal) de Barcelona, que no és precisament un grup radical ecologista, sinó una aliança entre la Fundació “la Caixa” i les institucions acadèmiques i governamentals.

És un tema que posa directament en perill les vides dels nostres fills i filles: el 30% de les escoles de la ciutat superen els nivells de diòxid de nitrogen permès. I és un problema que no només afecta Barcelona. És una qüestió de país. Parlem de Tarragona i la seva conurbació metropolitana, on, a més a més, la ciutadania ha de patir les conseqüències de les indústries més contaminants de Catalunya. Parlem dels barris més densament poblats de Girona, Salt, Vilafranca, Lleida o Figueres.

Els cotxes no són majoria, però qüestionar els privilegis del vehicle privat fa saltar espurnes a dreta i esquerra

Però, tot i que els partidaris del vehicle privat tenen molts altaveus, la realitat ens diu que a la ciutat els cotxes no són la majoria. Però, malgrat això, qüestionar els privilegis del vehicle privat fa saltar espurnes a dreta i esquerra. Les dades, però, ens diuen que hi ha molts més vianants i usuaris de transport públic que conductors de vehicles privats: un 25% contra un 75%. En tota l’àrea de Barcelona, la suma de vianants i de transport públic s’enfila gairebé al 80%. Ho deia l’enginyer Ole Thorson en una entrevista que li vam fer a CRÍTIC: “Seria democràtic donar prioritat al col·lectiu majoritari, però totes les normatives, l’urbanisme i el funcionament de les ciutats estan pensats només per satisfer la minoria: el cotxe privat”. L’entrevista va ser molt polèmica, però l’Ole, com sempre, només deia obvietats.

Per això la majoria de la població que viu en aquestes ciutats ho sap i reclama solucions. I molts polítics ho tenen clar i, com a Barcelona, han començat a implementar canvis. Però l’hegemonia cultural segueix en mans del lobby del cotxe i de la indústria del motor, un lobby molt influent que, amb els anys, ha anat modelant la nostra forma de viure. Macià ens parlava de la caseta i l’hortet, però avui en dia no ens imaginem la família ideal catalana sense cotxe (en alguns casos, dos) i, si és possible, escapada a la Cerdanya o a l’Empordà al volant del nostre nou turisme cinc portes full equip.

Un home circula pel carril bici de l'avinguda del Paral·lel / LAURA FÍGULS / ACN

Els titulars a quatre columnes i la realitat

D’aquí deriva el relat amb què els mitjans de comunicació hegemònics ens bombardegen sobre els canvis que s’estan començant a aplicar a Barcelona: La ciutat és un caos. Hi ha embussos pertot arreu. No hi ha respecte per res. Patinets i bicis t’assalten pertot arreu i provoquen accidents. La Colau (solen dir-ho així, amb l’article “la” al davant) ha omplert la ciutat de carrils bici i ha pintat els carrers horribles de blau i groc. Què diria Ildefons Cerdà si veiés les cruïlles de l’Eixample?

Selecció de titulars d’un dia qualsevol: “Creixen un 54% els sinistres amb patinets elèctrics”. “Ciclistes incívics, conciutadans indefensos”. “Veïns denuncien l’incivisme de ciclistes i patinets”. Però és així? Què diuen les dades? Doncs que potser d’incivisme n’hi ha a tot arreu, però que el que segur que hi ha més són conductors de cotxe privat. Segons l’Anuari Estadístic de Barcelona del 2019, hi va haver 9.000 accidents a la ciutat, però només 490 van tenir patinets elèctrics implicats. Hi va haver 19.000 vehicles implicats en accidents, dels quals el 85% eren cotxes, motos, furgonetes o taxis. I el 91% dels ferits greus van ser conductors de moto, vianants, ciclistes o conductors de patinet. Tres quarts del mateix amb les bicis. L’accidentalitat amb bicicleta segueix sent reduïda en comparació amb la d’altres mitjans de transport: hi ha menys de 1.000 ciclistes l’any involucrats en sinistres, per 2.000 vianants i 5.000 conductors de turismes. On és la notícia, doncs? En els patinets i les bicis, o en els conductors de cotxe?

La masculinitat fràgil del conductor de cotxe

I hi ha un altre factor gens menyspreable en tot el que envolta el vehicle privat: el discurs en defensa dels privilegis del cotxe privat el sentim majoritàriament en boca només d’una part de la població. El que passa és que és una part de la població que té el control dels ressorts de comunicació i de propaganda del sistema: els homes. Durant els últims anys, sembla que alguns homes senten amenaçats els seus privilegis com a conductors de cotxe. La nostra relació amb aquests vehicles de quatre rodes sempre ha tingut un component molt bàsic, de masculinitat clàssica: aquelles converses apassionades sobre motors, cavalls, components, equipaments, marques…

Tot això dels homes i dels cotxes no és una invenció de les feministes. Ho deia l’enginyera Nela Saborit en una entrevista al Cafè d’idees amb Gemma Nierga: parlem del trànsit d’una manera determinada perquè la majoria d’usuaris som homes. I som els homes els qui controlem els mitjans de comunicació, les tertúlies i la gestió de la mobilitat. A la regió metropolitana de Barcelona, les dones van més a peu (un 57% contra un 50%) i més amb transport públic (un 14% davant un 8,4%), mentre que els homes anem més amb vehicle privat (un 41% contra un 28%).

La batalla de les superilles

Un dels punts més calents de la batalla cultural en marxa és l’aposta de l’Ajuntament d’Ada Colau per les superilles. L’oposició de dretes al govern de Barcelona en Comú (i del PSC, tot i que el PSC tampoc no és que estigui especialment entusiasmat amb les superilles) les ha criticat durament amb tota mena d’adjectius. Se l’ha ridiculitzat i menystingut, fins i tot des de certa esquerra que l’ha considerat un procés burgès que només portaria gentrificació. El problema per als seus detractors és que les superilles… funcionen.

Segons dades de l’Ajuntament, amb la pacificació del Poblenou, la superfície verda va passar de 9.722 metres quadrats a 18.632, amb 176 nous arbres. L’objectiu de reducció del trànsit es va complir, passant de 2.218 a 932. I, a més, es va registrar un impacte positiu sobre l’activitat comercial: el projecte que havia de portar el barri a la ruïna ha acabat generant un augment del 30,7% en el nombre d’establiments comercials en planta baixa, de 65 a 85. Segur que hi ha riscos de gentrificació, però existeixen eines per afrontar-los a través del pla d’usos i ordenances municipals. I, en tot cas, l’alternativa al risc de gentrificació no hauria de ser resignar-nos a una ciutat contaminada.

El model de Colau pot agradar més o menys, però el cas és que els Comuns han aconseguit apuntalar un marc

En realitat, que la superilla funcioni no és cap sorpresa. Quan va pacificar-se el barri de Gràcia amb zones de vianants a principi dels 2000, el projecte va ser criticat durament per les associacions de comerciants, que consideraven que portaria el barri a la ruïna. Avui ningú no es planteja que aquell pla fos una mala idea. I, si ho preguntes a qualsevol botiguer, et dirà que millor la Travessera sense cotxes. Per norma general, i sovint amb independència de la nostra ideologia, resistim als canvis. No importa que siguem més d’esquerres o més de dretes: som animals de costums i trencar les inèrcies costa.

La transformació de les ciutats per fer-les més vivibles i, en conseqüència, la limitació del vehicle privat serà un dels grans temes de les pròximes eleccions municipals en moltes ciutats de Catalunya i en especial a Barcelona. Ada Colau i Barcelona en Comú ho tenen clar. El seu model pot agradar més o menys, pot quedar-se curt per a alguns ecologistes i algunes esquerres, i pot ser anatematitzat per una part dels sectors més conservadors i dretanosos de la societat. Però que en els pròxims anys es parli molt de cotxes, de contaminació i d’urbanisme –encara que sigui per criticar la seva gestió– no és un mal terreny de joc per als Comuns. La gran batalla cultural contra el cotxe no ha fet més que començar.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En un moment d'emergència ecològica... cal un periodisme d'emergència! Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebreu el Dossier CRÍTIC 'Emergència' i un pack de marxandatge de benvinguda

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies