02/10/2025 | 08:58
La Global Sumud Flotilla, amb 41 vaixells i més de 500 activistes de 44 països, ha estat interceptada per l’exèrcit israelià quan intentava obrir un corredor humanitari cap a Gaza. Us ho hem explicat en directe a CRÍTIC (i ho continuarem fent els pròxims dies). Molts l’havien ridiculitzat com una acció simbòlica sense impacte real. Però el fet que Israel hagi mobilitzat el seu aparell militar per aturar-la (en el moment de publicar aquest article, de fet, encara no ho ha fet del tot) demostra la seva capacitat de desbordar el relat oficial i posar el bloqueig al centre del debat internacional.
Accions com aquesta mostren que la societat civil organitzada pot fer geopolítica. Pot incomodar governs, generar imatges que travessen fronteres i forçar respostes institucionals. Demostra que la política internacional no és un terreny reservat als estats, a les grans corporacions globals i als “experts” que ens dicten què està bé i que no. La geopolítica no és un patrimoni exclusiu d’estats i d’exèrcits. També pot ser escrita per moviments socials organitzats, amb estratègies de no-violència i de desobediència civil. En temps d’auge de l’extrema dreta, la causa de Palestina torna a activar i emocionar l’esquerra, oferint un marc clar de solidaritat i de resistència.
La irrupció de la societat civil com a actor geopolític
La política internacional sembla un espai tancat, reservat a governs, exèrcits i grans institucions. Però la Flotilla cap a Gaza demostra que la societat civil pot obrir escletxes en aquest mur. Un grapat d’activistes han aconseguit que Israel desplegui una operació militar i que els principals mitjans internacionals parlin del bloqueig a Gaza quan semblava condemnat al silenci.
Moviments socials que no disposen d’un estat al darrere també poden condicionar l’agenda pública
Aquesta acció no sorgeix del no-res: és fruit d’una xarxa global de col·lectius, d’ONG i d’activistes que saben coordinar logística, comunicació i presència política. La participació de figures com Ada Colau, Greta Thunberg o representants institucionals d’altres països no és només simbòlica: és una manera de dotar de legitimitat i de força un moviment que no disposa d’un estat al darrere, però que pot condicionar l’agenda pública.
Resposta al ridícul i a l’escepticisme
Davant de cada iniciativa internacionalista, apareix el discurs que la ridiculitza: que és teatre, turisme activista o un gest estèril i propagandístic. Passa perquè és més fàcil desqualificar que admetre que la societat civil pot qüestionar l’ordre establert. La Flotilla n’és un exemple clar. Si no tingués impacte, Israel no hi dedicaria vaixells de guerra ni desplegaria una estratègia comunicativa per desactivar “Greta i els seus amics” (segons el Govern israelià a través d’un comunicat).
A més, aquesta acció implica riscos reals per a qui hi participa. El record del Mavi Marmara és inevitable. El 2010, aquest vaixell d’una flotilla anterior que intentava portar ajuda humanitària a Gaza va ser assaltat per l’exèrcit israelià, amb un balanç de nou activistes morts i desenes de ferits. Aquell episodi va evidenciar fins a quin punt aquestes accions poden tenir un cost altíssim.
No-violència i desobediència civil amb impacte real
La no-violència i la desobediència civil han estat al llarg de la història eines capaces de forçar canvis en escenaris que semblaven immutables. La Flotilla n’és un exemple actual: obligar Israel a reaccionar davant les càmeres exposa la naturalesa del bloqueig i genera imatges difícils de neutralitzar.
Aquest impacte no es limita al moment de l’assalt. El ressò mediàtic provoca preguntes a parlaments i institucions, i les mobilitzacions que s’estenen arreu del món amplifiquen el missatge. Itàlia i Espanya s’han vist obligades a enviar vaixells de l’armada per escortar la Flotilla. El principal sindicat italià ha convocat una jornada de vaga general. Les accions es multipliquen. El que alguns consideren només un gest simbòlic acaba convertint-se en una pressió política i social capaç de posar en tensió governs que preferirien ignorar el problema.
Són accions que construeixen una narrativa alternativa, erosionen el relat oficial i deixen empremta. Inspiren noves formes de resistència i mantenen viva la idea que és possible plantar cara, fins i tot davant potències militars. Si alguna d’aquestes veus que menysté la Flotilla té una idea alternativa per lluitar contra el genocidi, que l’expliqui!
Palestina com a vector de mobilització de l’esquerra
En ple auge de l’extrema dreta i d’un discurs centrat en la seguretat i en el tancament de fronteres, Palestina pot esdevenir un eix emocional i polític per a l’esquerra. Les imatges de la Flotilla interceptada reactiven xarxes militants i tornen a situar la solidaritat internacionalista al centre del debat públic.
Aquesta causa ofereix un relat clar i mobilitzador: un poble ocupat, un bloqueig injust i una resistència pacífica que demana suport global. Per a una esquerra que busca refer els seus marcs discursius, Palestina aporta una narrativa de drets humans i de justícia global que contrasta amb el relat securitari dominant.
En clau catalana, l’acció també té una lectura potent. A la Flotilla s’hi han embarcat activistes de moviments socials i també representants de tres partits polítics: l’exalcaldessa dels Comuns Ada Colau, la diputada de la CUP Pili Castillejo i el regidor d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona Jordi Coronas. En podeu extreure conclusions.
No delegar la geopolítica als estats
La Flotilla recorda que la geopolítica no és patrimoni exclusiu de cancelleries i d’exèrcits. Quan els governs callen o actuen amb prudència calculada, la societat civil pot desbordar els seus límits. Assumir que només els estats poden alterar l’ordre internacional és renunciar a la transformació. La història demostra que moviments socials ben organitzats —del pacifisme a l’antiracisme o les lluites anticolonials— han obligat governs a canviar.
La Flotilla ens recorda que la societat civil pot posar els drets humans al centre de la política internacional
Al mateix temps, cal ser conscients que la Flotilla per si sola no ho canviarà tot. Hi ha debats de fons que cal posar sobre la taula: el perill de quedar-se en el gest simbòlic d’impacte mediàtic, la necessitat d’autocrítica i d’estratègia compartida, el risc de centrar el relat en figures europees i no en les veus palestines, o la temptació d’instrumentalitzar una causa descolonial per a batalles identitàries pròpies.
Però assumir aquests reptes no n’invalida la importància. Al contrari: la fa més necessària perquè trenca el silenci, mobilitza consciències i recorda que la societat civil pot posar els drets humans al centre de la política internacional. Avui, la Global Sumud Flotilla se situa en aquesta tradició. La de la gent que desafia poders immensos i recorda que la justícia pot ser un motor de la política global.
