Crític Cerca
Opinió
Roger Palà

Roger Palà

Periodista i editor de CRÍTIC

Manifest d’intel·ligència republicana

La sortida de Junts del Govern obre una oportunitat a ERC per explorar un gir a l’esquerra cercant aliances amb els Comuns i la CUP

08/10/2022 | 23:19

Oriol Junqueras amb Marta Vilalta, Laura Vilagrà i Gabriel Rufián / ACN

L’any 1930, el setmanari barceloní L’Opinió va publicar el Manifest d’intel·ligència republicana. Una declaració programàtica redactada per Rafael Campalans, de la Unió Socialista de Catalunya (USC), que apostava per vertebrar les forces republicanes, catalanistes i sindicals en el marc de la crisi de la dictadura de Primo de Rivera. Aquell manifest és considerat l’embrió d’ERC (o un dels embrions). El van subscriure, a més de Campalans i d’altres dirigents socialistes, Lluís Companys; llavors al Partit Republicà Català, Joan Peiró, de la CNT; Jordi Arquer, del Partit Comunista Català, o Antoni Rovira i Virgili, d’Acció Catalana.

“No tenim enemics a l’esquerra”, deia el Manifest d’Intel·ligència republicana. El grup impulsor de L’Opinió, on va publicar-se el text, estava liderat per Joan Lluhí i Vallescà, que va ser conseller de Macià i de Companys i va arribar a ser ministre d’Espanya. Lluhí era acusat d’espanyolista pel sector més intransigent d’Estat Català, amb Miquel Badia i Josep Dencàs com a figures destacades. Tot i aquests atacs, l’octubre del 34, Lluhí formava part del govern que va declarar l’Estat Català dins la República Federal Espanyola. Va ser empresonat al vaixell presó Uruguay i després al penal de Cartagena. Dencàs va fugir pel clavegueram vestit amb l’uniforme dels escamots d’Estat Català, en direcció a l’exili de França.

Esquerra va néixer com un partit amb moltes ànimes que sovint han entrat en conflicte. La més republicana, la més federal, la independentista, l’obrerista, la llibertària… Però, quan el seu projecte ha reeixit de debò sempre ha estat quan ha estat capaç d’unir l’eix social i el nacional sense tuteles externes. L’any 31, cavalcant sobre la idea plasmada per Lluhí i amb el lideratge carismàtic de Macià, ERC va arrasar.

Punt final a l’era del procés

La sortida de Junts del Govern català posa punt final a l’era del procés i obre un escenari tan incert com inèdit en la política catalana des del 2010. ERC encara el repte de governar en solitari amb només 33 diputats, el govern més en minoria des de la restauració de la Generalitat. Catalunya torna a tenir un govern monocolor format íntegrament per consellers i conselleres d’Esquerra, cosa que no passava des de fa 90 anys.

La sortida de Junts i la ruptura amb ERC és un fet traumàtic per a una generació d’independentistes que s’ha socialitzat políticament sota el mantra de la unitat. Però obre també nous escenaris i oportunitats. Un podria ser un gir a l’esquerra d’ERC per teixir aliances amb la CUP i els Comuns.

Entrem en un món nou on els vells esquemes del procés ja no serveixen

En aquests moments, la suma dels diputats d’ERC, de la CUP i dels Comuns s’enfila fins als 50 diputats al Parlament. No sumen majoria absoluta i, de fet, són menys dels que han arribat a ser al llarg de la darrera dècada. Però sí que són un gruix sòlid i ideològicament coherent tant en l’àmbit social com també nacional. Entrem en un nou món on els vells esquemes del procés ja no serveixen (Jordi Sànchez, que va dirigir l’ANC en els moments crítics de l’octubre del 17, ho ha verbalitzat així: el procés definitivament s’ha tancat).

Cinquanta diputats d’esquerres i partidaris del dret a l’autodeterminació. Eix social i eix nacional. Part d’un programa compartit, si més no en el pla teòric. Malgrat les desavinences històriques i els retrets compartits. Malgrat el que diguin Twitter, l’ANC i els propagandistes de la dreta sobiranista. Malgrat que ningú o gairebé ningú no parlarà de la confluència d’aquests espais en els mitjans de comunicació públics i privats de Catalunya. Ningú no en parlarà, i allò que no s’explica no té possibilitat de ser en el futur.

Lluís Companys empresonat al vaixell 'Uruguay', amb Joan Lluhí al darrere

Oposició frontal i radical de Junts

Fent virtut del lema gramscià, ERC necessitarà tota la intel·ligència si durant els pròxims mesos i anys vol tirar endavant el govern. Tindrà una oposició frontal i radical de Junts, tot i que no fa gaires anys que Junts governava en solitari i ERC li donava suport parlamentari. A la inversa no passarà: el trauma convergent d’haver d’investir un president que no forma part del seu partit no és fàcil de superar. Per mantenir aquest govern, a ERC li caldrà sang freda i litres de til·la. ERC ja va patir l’oposició bel·ligerant de l’antiga CiU durant els anys del tripartit. Una oposició que no es va limitar al Parlament, sinó que va tenir ramificacions al carrer i a l’incipient ecosistema digital de l’època.

ERC ha d’invertir esforços a consolidar un consens de mínims entre l’espai d’esquerres i sobiranista

Tanmateix, el context d’avui és diferent dels dels anys trenta. L’esquerra catalana és plural, i assolir els 68 diputats que impliquen una majoria absoluta és a dia d’avui missió impossible per a un únic partit, vista la fragmentació política del Parlament. Per tant, si vol ser en un futur lliure de la tutela de la post-Convergència o del PSC, o si més no minimitzar-ne les hipoteques, ha d’invertir esforços en la consolidació d’un consens de mínims entre l’espai polític d’esquerres i sobiranista. Això implica cercar punts de trobada amb la CUP i els Comuns.

Gir a l’esquerra amb uns nous pressupostos

La sortida de Jaume Giró de la conselleria d’Economia pot obrir un nou escenari en l’àmbit pressupostari. Giró havia aprofitat el seu darrer dia a la conselleria per anunciar la intenció d’incrementar el llindar de l’impost sobre el patrimoni i deflactar l’IRPF, com han fet comunitats autònomes governades pel PP. ERC s’ha mostrat partidària de comptar amb el suport parlamentari de Junts per a l’aprovació dels pressupostos o fins i tot prorrogar els ja existents si això no és possible, excloent el PSC de l’equació. Però també es podrien negociar uns nous comptes amb la CUP i els Comuns, per bé que seria necessària l’abstenció o el vot favorable de Junts o dels socialistes.

La CUP té avui nou diputats, que van votar favorablement la investidura de Pere Aragonès després d’un acord d’investidura que preveia un gir social a l’esquerra. Amb Junts fora del govern, ERC pot explorar noves aliances amb els cupaires. Hi haurà topades en l’eix nacional, però aquesta divergència no va ser problema per investir Aragonès. De fet, en l’acord d’investidura es diu explícitament que la CUP, “des de la crítica i l’escepticisme, es compromet a donar un cert marge de temps a la Taula de Negociació existent i no basarà el seu suport o oposició al govern català en funció de l’existència de la taula”.

ERC també podria explorar negociacions amb els Comuns, que ja van participar en l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat anteriors, i que segueixen necessitant el suport republicà per governar Barcelona. L’espantada de Junts no desembocarà en una Generalitat amb consellers dels Comuns, com tampoc no hi haurà un tripartit clàssic amb el PSC. Però els diputats d’En Comú Podem, en un context d’una gran fragmentació, poden ser un suport rellevant.

Intel·ligència republicana en temps de tuits incendiaris i demagògia a les xarxes.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

Quan poses diners a CRÍTIC, passen coses

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebreu les revistes 'Temps' i 'Emergència' i un pack de marxandatge.

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies