Crític Cerca
Opinió
Roger Palà

Roger Palà

Periodista i editor de CRÍTIC

Per què Unió podria ser la sorpresa (moderada) de les eleccions del 27-S

10/09/2015 | 08:00

La candidatura de Ramon Espadaler és l’aneguet lleig del 27-S. Foto: UDC

L’aneguet lleig de les eleccions del 27-S és Unió Democràtica de Catalunya. A hores d’ara no hi ha ningú que doni un duro per la candidatura que encapçala Ramon Espadaler. Molts auguren que el partit de Duran, després del divorci amb Convergència, no l’espera res més que el desert extraparlamentari. Però cal anar amb compte amb l’aneguet lleig, ja que tots sabem com acaba el conte: les aparences enganyen. El que importa és a l’interior.

L’enquesta de GESOP per a ‘El Periódico’ del passat cap de setmana aporta alguns elements interessants sobre Unió. Segons les dades, hi ha molt poca gent que ara com ara aposti per “la força del seny”: un 2,4% dels votants, cosa que suposaria entre 0 i 2 escons. Però l’enquesta també ens diu que hi ha molts votants que van triar la papereta de CiU el 2012 i que, a hores d’ara, no han decidit si donaran suport a Junts pel Sí, s’abstindran o votaran alguna altra opció. Estaríem parlant d’un 23,7% dels que van fer confiança a Artur Mas ara fa dos anys i mig: unes 250.000 persones.

És possible que entre aquests 250.000 ciutadans n’hi hagi que acabin fent confiança a Unió? Ara com ara, només un 1,2% dels qui van triar la papereta de CiU de 2012 ha decidit ja que els votarà. Però les conclusions que es poden extreure d’analitzar les dades del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat sobre aquells ciutadans que no s’acaben de definir sobre la independència denoten que hi ha un segment d’indecisos que tradicionalment han fet costat a CiU i que ara podrien veure’s temptats d’apostar pel partit de Duran. Són el que podríem batejar com a “catalanistes d’ordre”: el politòleg Jordi Muñoz en dibuixava prou bé les característiques en aquesta entrevista.

El catalanista d’ordre: mira TV3, és conservador i no vol la independència

Com són, segons el CEO, aquests catalanistes d’ordre? La majoria són gent gran i políticament conservadora, i n’hi ha més en pobles petits que no pas en grans conurbacions urbanes. Són ciutadans que, per exemple, es mostren més crítics amb els matrimonis homosexuals que la mitjana de la població, i consideren que la immigració és un problema per sobre de la mitjana de la població. Són catalanistes –majoritàriament se senten més catalans que espanyols, miren TV3, escolten Catalunya Ràdio i llegeixen ‘La Vanguardia’–, però no consideren que la independència hagi de millorar necessàriament les condicions de la vida de la gent i creuen que l’acord amb Espanya no és impossible.

Hi ha un altre detall important sobre aquesta tipologia de votant: el 2012 van decidir el vot durant la campanya electoral o el dia de les eleccions per sobre de la mitjana de la població, i, segons el CEO, estan més decidits a anar a votar el 27-S que la mitjana de la població (encara que no sàpiguen què faran). Això vol dir que el desenvolupament de la campanya serà clau perquè aquests electors acabin de dilucidar el sentit del seu vot.

Segons el CEO, els catalanistes d’ordre podrien sumar 150.000 persones. És en aquest segment de l’electorat on Unió pot aspirar a fer forat. Amb els números a la mà, doncs, no hauria de ser impossible que la llista que encapçala Ramon Espadaler entrés al Parlament. Com més alta sigui la participació, més difícil ho tindrà, però cal tenir en compte que en les eleccions passades la CUP va aconseguir els tres diputats per Barcelona sumant 92.000 vots en aquesta demarcació. La participació va ser d’un 68% al global de la província, i ara podria ser major.

El disseny gràfic no seria el fort d'Unió Democràtica.
El disseny gràfic no seria el fort d’Unió Democràtica.

Junts pel Sí, entre la CUP i Unió?

Unió no ho tindrà fàcil per entrar al Parlament. I, si ho fa, serà molt difícil que assoleixi un espai significatiu. Però cal tenir en compte que, en un escenari d’alta fragmentació i majories ajustades, tres o quatre diputats poden ser determinants. Si Junts pel Sí no assoleix la majoria absoluta, haurà de pactar. I no és el mateix tenir la CUP com a única alternativa que saber que a l’altra banda hi ha tres o quatre diputats d’Unió.

Ara Unió i Convergència semblen molt allunyades, però cal no perdre de vista que han mantingut una aliança a prova de bombes durant més de 30 anys. Si el resultat de les candidatures independentistes és per sota de les expectatives, alguns veuran amb més bons ulls la via d’Unió que les aventures amb la CUP. Si l’esquerra independentista posa condicions a Junts pel Sí, els cants de sirena de la moderació seran més que audibles (i degudament amplificats pels mitjans de comunicació de la Catalunya del seny). Tot plegat tindrà un pes en la negociació. El discurs de Convergència serà fàcil: “O feu president Mas o pactem amb Unió i adéu al procés”.  Les pressions contra la CUP seran intenses.

La gran batalla no és saber qui guanyarà les eleccions, sinó si Junts pel Sí serà capaç d’assolir la majoria absoluta per evitar hipoteques. Veurem com evolucionen les enquestes. Les primeres dades no asseguren representació a Unió, però aquesta tendència podria matisar-se (o consolidar-se) durant les pròximes setmanes. Depenent del que passi, Unió podria donar una petita sorpresa el 27-S. Una sorpresa moderada (tant políticament com quantitativament) però sorpresa al cap i a la fi.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el llibre 'El director' de David Jiménez (en català)

Torna a dalt
Aquest web utilitza cookies. Si continues navegant entenem que ho acceptes.
Accepto Més informació