19/02/2024 | 06:00
Des de fa alguns anys, diverses agències i organitzacions internacionals estan advertint que el món viu un procés de regressió democràtica. Aquesta regressió no ve de bracet de cops d’estat autoritaris, sinó de mitjans més subtils, com ara els canvis legislatius que deterioren drets individuals i polítics, l’afebliment de la independència de certs poders o institucions o el qüestionament dels procediments democràtics i electorals. En l’àmbit internacional, aquest procés s’ha fet evident en països com el Brasil, els EUA, Hongria, Polònia o Rússia. A Catalunya i a l’Estat espanyol, el creixement i la consolidació de l’extrema dreta i la seva presència institucional arreu de l’Estat en el darrer cicle electoral plantegen un perill de regressió en drets individuals i col·lectius. En paral·lel, fenòmens com la crisi i politització del poder judicial, l’aprovació de lleis que limiten els drets polítics i civils o l’aplicació del lawfare contra dirigents polítics i activistes evidencien un empobriment democràtic de l’Estat.
Davant determinades amenaces, les societats acostumen a mirar cap als seus joves per trobar el motor del canvi. Per una qüestió biològica de substitució generacional, les cohorts joves hi continuaran sent quan les actuals cohorts adultes, que dominen els discursos socials, polítics i mediàtics, ja no hi siguin. D’alguna manera, s’espera veure en les característiques de la joventut alguna pista de la societat —i la democràcia— del futur. En un context d’una certa amenaça de retrocés democràtic, doncs, és lògic preguntar-se sobre les actituds de la joventut envers la democràcia.
Actituds envers la democràcia: no som tan diferents
Per descartar si hi ha un component generacional en l’evolució de les actituds envers la democràcia, cal comprovar si hi ha alguna singularitat en les actituds i els valors juvenils; és a dir, si són o no diferents dels dels altres grups d’edat. Molt sovint, la vinculació entre joventut i futur provoca que només s’estudiïn determinats fenòmens en la joventut quan, en molts casos, es tracta de problemàtiques transversals que afecten tota la població. Es debat, per exemple, sobre la desafecció política de la joventut, però no es contrasta amb els mateixos indicadors en altres grups d’edat i s’atribueixen les actituds a una mena de generació espontània de la cohort jove.
A la taula 1 es presenten alguns indicadors d’actituds polítiques en funció de diferents grups d’edat precisament per comprovar l’existència o no d’una singularitat juvenil en la relació amb la democràcia. En concret, s’hi presenten alguns indicadors tradicionals d’afecció política, confiança en les institucions i satisfacció amb la democràcia i alguns de menys habituals i específics que capten amb més precisió algunes de les singularitats de la joventut.
El grup de 16 a 29 anys és el que manifesta un grau més baix d’identificació amb un partit polític en concret
La taula permet tenir una primera idea de com són de diferents les persones joves respecte a altres grups d’edat. Si ens fixem en els indicadors més tradicionals i establerts, constatem que la joventut no és un grup particularment singular pel que fa a les actituds envers la democràcia. Els indicadors de confiança en les institucions i en els partits en particular no mostren diferències significatives segons l’edat. En l’interès per la política i la satisfacció amb el funcionament de la democràcia, malgrat que hi ha variacions rellevants per edat, la joventut no és dels grups amb valors més singulars, sinó que se situa prop de la mitjana. Segons aquests primers resultats fonamentats en indicadors utilitzats habitualment per analitzar les actituds envers la democràcia, les persones joves i el relleu generacional no sembla suposar una amenaça cap a la salut de la democràcia; almenys no sembla implicar un deteriorament. En canvi, l’indicador d’identificació partidista sí que presenta una singularitat significativa en la joventut. El jovent és el grup d’edat que manifesta en grau més baix —fins a 10 punts percentuals per sota la mitjana— sentir-se identificat o proper a un partit polític en concret. Atesos els resultats, sembla que les persones joves tenen el mateix grau de desconfiança envers els partits que les persones d’altres edats. En canvi, tendeixen a sentir-s’hi menys identificades o més allunyades.
Els dos últims indicadors de la taula són menys habituals en l’anàlisi de les actituds polítiques. Els hem inclòs perquè ofereixen informació més precisa sobre la singularitat de la joventut i la seva relació amb la democràcia. En concret, hi ha un indicador sobre les preferències en els inputs del sistema democràtic —sobre quina base s’han de prendre les decisions— i un altre sobre els outputs —en quina mesura les decisions preses són o no imparcials. S’hi observa que les persones joves prefereixen un model de democràcia on la ciutadania prengui les decisions davant d’un model on els polítics i especialistes tinguin un pes més gran en les decisions. I, pel que fa als outputs, són el grup d’edat que té una major sensació de parcialitat en les decisions dels governs i les lleis.
Tendències en la joventut
Malgrat això, les dades apunten a algunes singularitats en la relació de les generacions joves amb la democràcia: tenen menys proximitat amb els partits, prefereixen una democràcia on la ciutadania prengui les decisions i creuen més que altres grups d’edat que els governs i les lleis no són imparcials. Per aprofundir en la naturalesa juvenil d’aquestes preferències, els gràfics 1, 2 i 3 presenten els valors i les probabilitats predites de la relació entre els diferents grups d’edat i cadascun d’aquests indicadors quan tenim controlats —a través de models de regressió— altres factors que hi poden intervenir —sexe, nivell d’estudis, grandària del municipi de residència, nivell d’estudis dels pares o classe social percebuda.
El jovent prefereix tenir una relació més directa, sense intermediaris, amb les causes i els projectes polítics que els impliquen
Aquesta anàlisi més refinada confirma la singularitat de la joventut en línia amb algunes tendències amb el vincle de la joventut amb la democràcia que han anat apuntant els estudis sobre el tema. D’una banda, les generacions joves tendeixen a prescindir més dels agents d’intermediació política com els partits polítics o les institucions representatives. El jovent prefereix tenir una relació més directa, sense intermediaris, amb les causes i els projectes polítics que els impliquen. De l’altra, l’acumulació de crisis econòmiques ha posat de manifest, d’una manera més evident que en altres contextos històrics, que el sistema i les seves institucions no sempre actuen amb neutralitat i en benefici de l’interès general. Això es combina amb una creixent sensació d’una precarietat i vulnerabilitat juvenil que incrementa la distància que perceben les persones joves amb les institucions.
El retrocés democràtic no es pot atribuir només a un canvi generacional, però caldria tenir en compte les tendències observades en els estudis
Les dades que comparen les actituds polítiques de la joventut amb altres grups d’edat no assenyalen grans diferències en la confiança en les institucions, amb la satisfacció amb el funcionament de la democràcia amb l’afecció política. El factor d’edat no és un factor determinant en explicar diferències en les principals orientacions de suport a la democràcia i, per tant, no sembla que el retrocés democràtic es pugui atribuir genèricament a un canvi generacional. Així i tot, les dades confirmen algunes tendències ja observades que caldria tenir en compte per millorar la salut de la democràcia. En primer lloc, les generacions joves prefereixen relacionar-se de forma més directa amb les causes socials i polítiques que els interpel·len. La distància que senten amb els partits polítics s’explica, d’una banda, perquè els partits es fonamenten en una estructura d’identitats que cada cop és menys rellevant per a les generacions joves. Però també perquè els partits —i genèricament les institucions de representació— són cada cop menys necessaris per mediar una representació política que es vol exercir de forma directa. Les persones joves són les que més clarament optarien per un model de democràcia amb més pes de la ciutadania en les decisions públiques.
Els resultats també certifiquen una alerta sobre el funcionament de la democràcia i, en especial, sobre els seus resultats. L’actual generació jove ha patit i pateix un encadenament de crisis que els ha obligat a construir el seu projecte de vida sobre la base de la vulnerabilitat i la incertesa. En aquest context, els poders públics no només no han ofert una resposta suficient, sinó que clarament han prioritzat altres col·lectius. Hi ha un desencantament respecte a la capacitat de la democràcia de resoldre els problemes d’aquesta generació i un sentiment que els governs, les lleis i les polítiques afavoreixen determinats grups que, per descomptat, no són la seva generació ni responen als seus interessos ni necessitats. No som ni de bon tros davant d’una generació antidemocràtica; al contrari, es tracta d’una generació jove que demana més democràcia i amb menys intermediaris. Tot i això, també és una generació conscient de la posició perifèrica que ocupa i de la pobra resposta de les institucions als grans reptes que afronten. La joventut hauria de ser un punt inajornable en l’agenda d’enfortiment democràtic.
* La versió completa d’aquest article ha sortit publicada a la revista ‘Eines’, de la Fundació Irla (número 47).
