Sónar, boicot i responsabilitat política: no n’hi ha prou a ser propalestí; cal ser antisionista

Sabem que per a moltes persones ha estat decebedor descobrir que els festivals en què participen o als quals assisteixen —espais de cultura, d’oci i de vida— estiguin vinculats al genocidi contra el poble palestí. Aquesta peça vol ser la nostra aportació a la reflexió col·lectiva. L’empresa britànica Superstruct, empresa propietària de més de 80 festivals en l’àmbit internacional i 20 a l’Estat espanyol, entre aquests el Sónar i el Brunch Electronik, va ser comprada pel fons d’inversió estatunidenc KKR ara fa un any. Aquest fons d’inversió inverteix directament en empreses de ciberseguretat, armamentístiques israelianes i immobiliàries en els assentaments il·legals d’Israel construïts sobre terres palestines robades.

Per aquests motius, fa uns mesos la PACBI – Palestinian Call for the Academic and Cultural Boycott of Israel va llançar una campanya per pressionar tots els festivals comprats per KKR, entenent que, tot i que no van tenir vot en la decisió de la seva compra, ara en formen part i, per tant, tenen una responsabilitat d’actuació. La PACBI és un membre fundador de la campanya del Comitè Nacional de Boicot del moviment de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) a Israel, una estratègia de lluita generada pel poble palestí l’any 2005.  

La pressió popular funciona

Les demandes que articulen la campanya i emeses per les palestines a través de la PACBI són: 1) distanciar-se públicament de les inversions del fons KKR, com a forma tangible de mostrar el desacord amb les inversions de l’empresa matriu; 2) incloure el respecte pels drets humans palestins en els protocols ètics dels festivals i les seves col·laboracions; 3) respectar les demandes del BDS i adherir-s’hi, incloent-hi el boicot cultural a Israel, l’antinormalització, donar prioritat a les campanyes principals, i 4) ser diligents i col·laborar directament amb artistes i organitzacions que defensen els drets i la llibertat del poble palestí.

Gràcies a la pressió popular, el Sónar ha complert moltes demandes de la campanya. Tot i la manca de voluntat inicial i la feblesa i tebiesa de les seves primeres declaracions, el Sónar ha acabat distanciant-se públicament de les inversions de KKR. Ha denunciat també el genocidi contra el poble palestí, i ha finalitzat el patrocini de Coca-Cola i de McDonald’s, dues empreses que són un objectiu prioritari per al moviment BDS per la seva complicitat amb el genocidi d’Israel. A més, va donar suport públic a la moció de l’Ajuntament de Barcelona del 30 de maig passat sobre la Fira de Barcelona i va comprometre’s a iniciar un grup de treball per elaborar un protocol ètic. Queda per definir de quina manera ho farà i com inclourà el respecte dels drets del poble palestí en la programació de les futures edicions del festival i amb els seus socis. 

Per què el Sónar no ha assumit el BDS?

Els passos que ha fet el Sónar són importants, però incomplets perquè li ha faltat adherir-se públicament als principis del moviment pels drets del poble palestí BDS. Altres festivals que també són propietat de KKR, com Boiler Room i Mighty Hoopla, ja ho han fet. Adherir-se al BDS és un compromís a no tenir complicitat amb el genocidi, l’apartheid, l’ocupació i el colonialisme d’Israel. Com que el festival no ho va fer, la campanya de boicot al Sónar no es va aixecar.

Els principis del BDS (Boicot, Desinversions, Sancions) estableixen un marc de mínims per caminar cap a la descolonització i l’alliberament de Palestina. En un moment de màxima urgència com l’actual és imperatiu posicionar-se amb claredat. Si no és ara, quan ho serà?

El BDS és un moviment liderat per la coalició més àmplia de la societat civil palestina que s’emmarca en l’antiracisme, el poder popular i en les eines que dona el dret internacional i organitza campanyes estratègiques. Les seves demandes són de mínims: posar fi a la complicitat en les diferents formes d’opressió contra el poble palestí. 

El rol de la cultura en temps de genocidi

No hi ha paraules que puguin abastar l’horror genocida que Israel exerceix sobre la Franja de Gaza des de fa 20 mesos i la violència colonial a tot Palestina. Vivim en un món travessat pel capitalisme, pel racisme, pel colonialisme i per molts altres eixos d’opressió, i som conscients que totes, d’una manera o d’una altra, habitem la contradicció. Això no pot ser una excusa per a la inacció. Israel no actua sol: ho fa amb el suport institucional, econòmic i logístic d’empreses, de governs i d’institucions d’arreu del món.

L’art, la música, la cultura i el plaer són elements molt importants per a la construcció de la societat, però aquests no poden passar per sobre de la neteja ètnica que pateixen les palestines. És una contradicció rebutjar el BDS i continuar reivindicant un art compromès amb el poble palestí. No n’hi ha prou a ser propalestí; cal ser activament antisionista.

Diverses artistes que van decidir no fer boicot van parlar de Palestina en el festival, algunes incorporant en les seves actuacions elements i símbols de solidaritat amb Palestina merament performativa. Això només serveix per fer rentat artístic del festival i capitalitzar la causa palestina per construir capital polític i simbòlic i reforçar la seva imatge pública de persona polititzada, mentre que activament s’està triant no escoltar la demanda palestina. L’estratègia de no adherir-se a la demanda del BDS i actuar al Sónar, però a la vegada revestir-ho d’acte polític propalestí, és un trist exemple de com opera la blanquitud estructural com a sistema d’opressió.

Pot el Sónar ser un espai segur per a artistes palestines i racialitzades, si ha decidit mantenir la seva complicitat amb un règim genocida o està contribuint al tokenisme? És a dir, instrumentalitzar les identitats no blanques i les dissidències per mostrar-se com un festival progressista mentre no trenca del tot la cadena de complicitat, fet que sí que tindria un impacte en la vida de les palestines.

Israel només pot continuar cometent els seus crims de forma impune gràcies al suport material, financer i institucional. La fi de la impunitat d’Israel comença per petites accions com ara no donar suport a un festival que ha decidit continuar sent-ne còmplice. 

Com contribueixo jo a aturar el genocidi contra el poble palestí?

El racisme estructural, el capitalisme racial i el supremacisme blanc expliquen el nivell de deshumanització i d’islamofòbia envers les palestines que fa que Israel pugui cometre tots aquests crims amb impunitat. Aquesta és la realitat que cal afrontar i combatre. I que cada una de nosaltres internament pensi: com contribueixo jo a aquesta situació? Cal sortir del marc de la solidaritat que es mou en un pla discursiu i simbòlic i que esdevé reconfortant i còmode per a l’statu quo i per al sistema i apujar la naturalesa i el to de les demandes. 

Davant dels horrors d’Israel es pot caure en la passivitat i en l’immobilisme, sentir-nos totalment impotents. Però cal construir poder popular des de baix, organitzar i radicalitzar la ràbia, l’immens dolor i el dol, teixir aliances i preguntar-se cada dia: què he fet de forma activa i material per combatre el règim sionista? 

El Sónar es podria haver convertit en un exemple a escala local, estatal i internacional com a festival compromès de forma inequívoca i consistent amb els drets humans del poble palestí. Ha acabat Sónar 2025, però l’edició del 2026 és a tocar i, si el Sónar no pren mesures, es trobarà amb una altra campanya de boicot. No pararem fins a aturar totes les cadenes de complicitats amb el règim colonial encara que hàgim d’anar de festival a festival.

Mireia Saladrigas, Nour Torelló i Alys Samson són membres de la Coalició Prou Complicitat amb Israel.