Les 10 millors sèries amb esperit crític del 2025

El nostre crític de sèries, Toni de la Torre, ha fet una tria de les millors sèries amb esperit crític de l’any que estem a punt d’acabar. En la línia d’altres articles seus anteriors, ha buscat aquelles ficcions seriades televisives que, a més de tenir qualitat com a producte audiovisual, destaquen pel fet d’aportar una visió crítica, i no pas condescendent o ensucrada, de les qüestions de què tracten. Són sèries que parlen d’adolescència i de pubertat, de violència masclista, de classes socials, de crims polítics, de corrupció o d’amoralitat de les grans corporacions empresarials. Ara que venen uns dies de vacances per a molta gent, potser tindreu temps per veure-les.

Aquí les teniu, i recordeu que no és un rànquing, és a dir, no estan ordenades de millor a pitjor, sinó que van en un ordre aleatori.

‘Adolescence’

És la sèrie de l’any per l’impacte que va tenir i per la quantitat de preguntes incòmodes que va posar sobre la taula. Durant unes setmanes, ens va tenir a tots parlant de pares que són un model de masculinitat negativa, de la cultura incel i de la seva omnipresència a les xarxes, de desconnexió emocional i aïllament dels adolescents, de les falles del sistema educatiu, del pes de factors socioeconòmics… Són qüestions que sorgeixen d’una història feta per sacsejar, amb uns plans seqüència virtuosos i unes interpretacions que són del millor que hem vist aquest 2025. [Plataforma: Netflix].

Precisament, sobre la sèrie Adolescence i on s’hi hauria de posar el focus més enllà de l’alarmisme al voltant de l’ús dels telèfons mòbils i d’internet per part dels joves, vaig escriure un article a CRÍTIC.

‘Pluribus’

La humanitat s’uneix en un sol ésser que gaudeix d’un estat de felicitat absoluta… excepte unes quantes persones, que continuen com sempre. Darrere d’aquest punt de partida tan boig, s’hi amaga una reflexió punyent sobre la dictadura de la felicitat i sobre l’enfrontament entre l’individu i el col·lectiu, sotmès a una pressió homogeneïtzadora cada cop més potent en l’era de les xarxes socials. Rhea Seehorn està fantàstica en el paper protagonista, mentre que el guionista Vince Gilligan mostra la seva cara més juganera i més de ficció de gènere. [Plataforma: Apple TV+].

‘After the Party’

Una dona veu (o creu veure) com el seu marit abusa sexualment de l’amic adolescent de la seva filla. Ella ho denuncia de seguida. Però ningú no la creu. Independentment de si és cert o no, ella queda desautoritzada des del principi. Aquest és el gran tema d’aquesta sèrie, que utilitza tot el que sabem sobre situacions d’abusos per construir una ficció que és impecable en el guió i que té Robyn Malcolm fent una de les interpretacions de l’any. [Plataforma: Filmin].

‘Mussolini: Son of the Century’

Adaptació del llibre d’Antonio Scurati sobre el dictador Benito Mussolini. Trencadora per la decisió de donar a Mussolini la paraula perquè expliqui la seva pròpia història, trencant la quarta paret i dirigint-se a l’espectador. D’aquesta manera, ens fa receptors de la seva manipulació, amb la idea que entenguem els motius de l’ascens del personatge. Luca Marinelli està esplèndid en un paper que connecta amb l’ascens de l’extrema dreta del present. [Plataforma: Movistar+].

‘The Gold’

La història d’un robatori real que, en el seu moment, va ser un dels més importants de la història del Regne Unit. S’hi va robar l’equivalent actual de 350 milions d’euros. Però en forma de lingots d’or. Concretament, 7.000 lingots. La sèrie subverteix el gènere dels robatoris (que normalment es fixa en la planificació i l’execució del robatori) per centrar-se a seguir els diners. On van anar a parar? A través de qui? El que obté és una radiografia del privilegi i del sistema de classes britànic, que equipara els lladres i el detectiu encarregat del cas. [Plataforma: Filmin].

‘Matlock’

Aquest remake de la sèrie dels anys vuitanta podria haver estat, simplement, una sèrie d’advocats entretinguda. I sí, Matlock entreté, especialment perquè Kathy Bates va sobrada de carisma, però també és una denúncia ferotge a la responsabilitat de les grans farmacèutiques en la crisi dels opioides, tema central de la sèrie, ja que el fill de la protagonista va morir a causa d’una sobredosi d’aquests medicaments, i la venjança és el motor del personatge. La nova Matlock és una Dopesick per al gran públic. Tractant-se d’una sèrie emesa originalment en una gran cadena nord-americana (la CBS), això té encara més mèrit. [Plataforma: Movistar+].

‘Dying for Sex’

Una dramèdia sobre una dona diagnosticada amb càncer que, davant la mort, decideix buscar la vida com sigui a través del seu oposat. Que quin és l’oposat? Doncs el sexe. Els fàrmacs li augmenten la libido i, parlant amb la terapeuta, s’adona que mai no ha tingut un orgasme amb ningú. Deixa la seva parella per aconseguir-ho, i inicia una aventura sexual que es narra al mateix temps que l’avanç del càncer. Michelle Williams clava el paper, i la sèrie és desinhibida i trenca tabús al voltant del desig femení. [Plataforma: Disney+].

‘Quisling: The Final Days’

Una minisèrie sobre el polític Vidkun Quisling, que va ser el màxim dirigent de la Noruega ocupada pels nazis, amb els quals va col·laborar. I, per tant, va ser un traïdor. La sèrie comença amb la seva detenció. Mentre espera el judici, el director de la sèrie, Erik Poppe, l’emparella amb un capellà que intenta que el traïdor faci les paus amb Déu i confessi els seus crims. Del duel entre tots dos, n’emergeix un retrat complex d’un personatge repugnant, de manera que la minisèrie aconsegueix denunciar els seus actes i alhora que tinguis compassió per ell. [Plataforma: Filmin].

‘All Her Fault’

Sèrie de misteri d’aquelles que estan fetes per enganxar i que devoris en un cap de setmana. Parteix del segrest d’un nen; però, a més dels elements habituals (sospitosos, girs de guió al final de cada episodi, etcètera), hi ha també un discurs potent i explícit sobre com les dones s’acaben encarregant de tot el que té a veure amb la criança. La responsabilitat i la culpa del segrest recauen injustament en la mare, interpretada per Sarah Snook, i la sèrie s’encarrega de donar-li un pes que es va fent gran a mesura que avancen els episodis. [Plataforma: SkyShowtime].

‘Pubertat’

Una denúncia d’agressió sexual entre menors d’edat és el punt de partida d’aquesta minisèrie de Leticia Dolera, a qui vam entrevistar fa poc a CRÍTIC, que juga amb la narració fragmentada per fer del misteri del que va passar el motor que porta l’espectador d’un episodi al següent. Al mateix temps, explora conceptes com el consentiment o l’educació sexual dels menors. El resultat, malgrat l’excés de trames i la reducció del món casteller a un element simbòlic, aconsegueix generar preguntes incòmodes. [Plataforma: HBO Max i, aviat, 3Cat].