Crític Cerca
Opinió
Toti Baches

Toti Baches

Cineasta i directora del documental 'Red Cunt, reconsidering periods' sobre els tabús al voltant de la menstruació

Un primer pas per normalitzar la regla

Si tenim persones menstruants que necessiten la baixa, és perquè el sistema sanitari les ha ignorat, menyspreat, maltractat i abandonat durant massa temps

04/07/2022 | 06:00

Imatge del documental 'Red Cunt, reconsidering periods', de Toti Baches

La nova llei sobre les baixes per regles incapacitants és molt necessària i obre el debat a tot arreu: a l’escola, a la consulta, al Parlament i als cinemes, evidentment. Ja era hora de posar els nostres conys sagnants sobre la taula. Ja era hora que es parlés de la regla, encara que sigui per cagar-la com ho estan fent una quantitat sorprenent de persones no menstruants –senyoros, en la seva majoria–, que no veuen on és el problema: “Jo no tinc cap problema amb la regla”, “A mi em sembla tan natural! Veus problemes on no n’hi ha”. Tots aquests opinadors mai no han hagut de fer veure que tenien mal de cap quan s’estaven morint per dins, ni mai han hagut d’escollir entre comprar tampons o el sopar.

Si hi ha persones menstruants que necessiten la baixa, és perquè la medicina les ha ignorat i maltractat durant massa temps

En fi, el diàleg i les discussions sobre la regla la normalitzen i això és molt positiu. Ara bé, aquesta llei només funcionarà a llarg termini si l’entenem com un primer pas i no com una victòria final. Perquè hem de ser conscients que, en principi, les regles no haurien de fer mal, i molt menys un mal incapacitant. Si tenim persones menstruants que necessiten aquesta baixa, és perquè el sistema sanitari, la medicina, les ha ignorat, menyspreat, maltractat i abandonat durant massa temps. Quan l’endometriosi es detecti abans dels vuit anys de mitjana que passen abans no es diagnostica i quan els ginecòlegs i les ginecòlogues deixin de receptar la píndola anticonceptiva com a solució de tots els problemes que tenim, llavors la llei que s’acaba d’aprovar serà obsoleta. I aquí és on hem de posar els nostres esforços actuals, aquest és l‘objectiu: que les regles no facin mal, i no pas el fet de poder agafar una baixa merescuda –ja que, per cert, comencem a estar ben fartes de fer-nos les fortes!

Quan vaig començar la recerca per fer el meu documental sobre els tabús al voltant de la regla, Red Cunt, reconsidering periods, vaig poder constatar, parlant amb expertes, que els nostres cossos estan extremament discriminats en ple any 2022. La gran majoria de dones, per exemple, no s’han vist mai el cony. Els homes, en canvi, es veuen cada dia el seu penis. Nosaltres no ens el podem veure tan bé com ells, però és que tampoc no ens eduquen perquè ens mirem i ens explorem amb un mirallet per conèixer-nos millor.

Els nostres òrgans sexuals sembla que siguin només interessants quan es tracta que un home els penetri. Tota la resta no interessa. La medicina, l’educació, l’arquitectura, el món laboral tampoc no consideren rellevants els nostres cossos cíclics. Això explica també que moltes malalties no es diagnostiquin, o que s’activin protocols diferents amb els mateixos símptomes entre dones i homes. Quan una dona va a cal metge amb mal de pit, té ansietat. Quan un home té mal de pit, s’activa el protocol per detectar infarts.

Si fos l’home qui tingués la regla, els productes menstruals serien distribuïts gratuïtament a les escoles

També certes “necessitats” són tractades de manera diferent: l’IVA que s’aplica als productes menstruals és encara del 10%; el que s’aplica a la Viagra és del 4%. Això no és demagògia: és la realitat pura i dura. Per si a algun senyoro encara no li ha quedat clar, mirem ara quins dels dos productes és més necessari comparant un penis que porti tres dies sense trempar i un cony sagnant que porti tres dies sense productes menstruals. No hi ha cap dubte que, si fos l’home qui tingués la regla, els productes menstruals serien distribuïts gratuïtament a les escoles, com fa més d’una dècada que s’hi distribueixen els preservatius, per exemple.

La població femenina a Catalunya representa el 51% de la població total. Els temes menstruació i sexualitat femenina potser no interessen a tothom, però una realitat ben interessant i que ens hauria de fer pensar i repensar moltes coses és que som una majoria amb problemes que es tracten com si fóssim una minoria. Aquesta llei sobre les baixes per regles incapacitants és un primer pas cap a l’altra direcció. Ara, seguim!

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

La nova revista anual monogràfica, 'Temps', ja disponible!

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebreu les revistes 'Temps' i 'Emergència' i un pack de marxandatge.

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies