Cerca
Opinió

Tres motius per donar suport al boicot (silenciat) contra Panrico i Coca-Cola

13/02/2015 | 07:00

“Si et ve de gust un dia rodó” o vols experimentar una veritable “sensació de viure” serà millor que no mengis ni un donut més ni beguis Coca-Cola. I si ho fas almenys has de ser conscient que probablement estaràs consumint productes que venen de molt lluny -tot i que podrien haver estat fabricats al territori-, donaràs suport a una empresa que ha vulnerat el dret de vaga i estaràs contribuint a la precarització de les condicions de treball al teu país. Per què? Molt senzill:

1. Produïts fora per frenar l’efecte de la vaga

En l’últim any els productes Panrico a Catalunya provenien de Galícia o Andalusia, i a la Comunitat de Madrid les Coca-Coles es portaven majoritàriament de Portugal, o fins i tot de països més llunyans com Alemanya i Egipte. El motiu és que els treballadors de les plantes de Panrico a Santa Perpètua de la Mogoda (Barcelona) i de Coca-Cola a Fuenlabrada (Madrid) es van declarar en peu de guerra contra els expedients de regulació d’ocupació (ERO) aplicats per les respectives companyies, i les produccions es van aturar. De fet, a Santa Perpètua tot just comença ara a entrar en funcionament la planta després de 13 mesos aturada -degut a una vaga de 8 mesos-, mentre que a Fuenlabrada els treballadors encara estan literalment acampats portes de la fàbrica. I ja porten més d’un any.

2. Contra la vulneració del dret de vaga

En el moment en que una empresa porta productes d’altres plantes per abastir el mercat local en el marc d’una vaga comet una il·legalitat, ja que la legislació prohibeix expressament l’esquirolatge, tant extern com intern. I així ho ha reconegut la Inspecció de Treball en tots dos casos, tot i que en el cas de Panrico els expedients encara estan oberts i no s’han fet pagar les multes corresponents, a l’espera que les sentències judicials entorn l’ERO siguin fermes. “La Generalitat li està posant les coses molt fàcils a Panrico”, es lamenta al respecte Antonio Garcia, un dels portaveus del Comitè de Vaga de Santa Perpètua. A Madrid, en canvi, tant l’autoritat laboral com el jutge han donat la raó a la plantilla i ara Coca-Cola haurà de readmetre les 1.190 persones que van anar al carrer.

3. Per uns treballadors amb més drets

Finalment, no és casualitat que les dues plantes més afectades pels dos ERO siguin les que tenen millors condicions laborals i on els treballadors han decidit, una vegada més, donar la batalla. A Santa Perpètua, Panrico va concentrar la majoria dels acomiadaments de l’expedient de regulació–166 dels 754 previstos per tot l’Estat—després que els treballadors en assemblea decidissin començar una vaga indefinida. La vaga més llarga des de la Transició. A Fuenlabrada, Coca-Cola va plantejar directament el tancament de la planta i l’acomiadament dels seus 238 empleats. Per fer-nos una idea de les abismals diferències en els salaris, Juan Carlos Asenjo, portaveu del Campament de Coca-Cola explica que “a Fuenlabrada podíem arribar a cobrar fins a 12.000 euros bruts més a l’any respecte a altres plantes, i sabem que a Portugal tenen sous de 400 euros”.

Dues grans empreses i una mateixa dinàmica: l’obtenció de beneficis a costa de menystenir tota lògica d’un consum responsable i de proximitat, de la persecució sindical o, fins i tot, del compliment de la legalitat.

El grup Panrico estava en situació de pèrdues però ara comença a recuperar-se, en part gràcies als acomiadaments, que el jutge ha ratificat, i a l’estalvi dels sous de les persones en vaga. El cas de Coca-Cola és ben diferent. Si bé partia d’una situació inicial de beneficis –es va argumentar la necessitat de l’ERO per “causes organitzatives i de producció”—el boicot a la marca a Madrid, la zona de major consum a l’Estat, ha tingut efecte: aquesta setmana s’ha fet públic que el darrer trimestre del 2014 Coca-Cola va veure reduïts a la meitat els seus beneficis. S’hauria de veura quins resultats estan obtenint a Itàlia o Grècia, on també hi ha conflictes oberts.

Potser si apliquéssim el lema de Fuenlabrada “Si Madrid no fabrica, Madrid no consumeix” amb els productes Panrico que encara venen de fora enviaríem un missatge ben clar a la companyia i, de pas, a l’amable govern d’Artur Mas amb les companyies que destrueixen teixit empresarial: la sobirania és això.

Una mica d'impossible o m'ofego

Agafa aire. Suma't a CRÍTIC ara que fem deu anys!

Subscriu-t'hi!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Habitar' (2024) i un pack de productes de marxandatge

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies