Crític Cerca
Opinió
Xavier Antich

Xavier Antich

Filòsof i escriptor

Deu lectures testimonials imprescindibles dels camps nazis

Selecció de llibres que recuperen la veu i el testimoni dels qui van conèixer aquella experiència de primera mà i en van deixar testimoni escrit

05/05/2020 | 10:49

75 anys després de l’alliberament de Mauthausen i dels camps de concentració nazis construïts sota el Tercer Reich, s’imposen dues reflexions, breus, urgents: la primera és que, a causa de la dictadura franquista, aliada de Hitler, la memòria concentracionària nazi arriba al nostre país tard i malament i, incomprensiblement, en molts casos, com si fos una memòria aliena, el record d’un esdeveniment que alguns encara consideren que té poc a veure amb nosaltres. La segona és que estem arribant al límit en què, ben aviat, hauran desaparegut els testimonis directes que puguin apropar-nos a aquella experiència, ja que, per qüestió d’edat, aviat no en quedarà cap; els únics sobrevivents que queden, amb capacitat de recordar-se’n, tenen més de vuitanta anys. Per aquestes dues raons és més urgent i necessari que mai recuperar la veu i el testimoni dels qui van conèixer aquella experiència de primera mà i en van deixar testimoni escrit. A sol·licitud de CRÍTIC, selecciono deu llibres, nou de directament testimonials, de lectura inexcusable. Aquí van:

  • 'Una mujer en Birkenau'

    'Una mujer en Birkenau'

    Autora: Seweryna Zgmaglewska (Przyglow, Polònia, 1916 – Varsòvia, 1992) | Editorial: Alba Editorial

    Detinguda i deportada a Auschwitz II-Birkenau el 1942, Zgmaglewska s’hi va passar tres anys i, un cop lliure, comença a escriure immediatament el llibre, amb la força dels records encara vius, amb voluntat estrictament testimonial i notarial, no pas literària. El publica el 1945 i és admès com a prova als Judicis de Nuremberg el 1946. Com va escriure al pròleg, “només vull relatar fets viscuts o observats directament per mi. Els esdeveniments que descric van tenir lloc a Birkenau. Vull deixar clar que no pretenc augmentar en res la rellevància dels fets ni modificar-los amb fins propagandístics. Hi ha esdeveniments que no cal exagerar”. En la seva fredor clínica, el llibre és, encara avui, una lectura esfereïdora.

  • 'K. L. Reich'

    'K. L. Reich'

    Autor: Joaquim Amat-Piniella (Manresa, 1913 – Barcelona, 1974) | Editorial: Club Editor

    Exiliat el juliol de 1939, Amat-Piniella va ser detingut a França i deportat a Mauthausen el 1941, on va estar empresonat fins al 1945. A França, comença a escriure ‘K. L . Reich’, amb la voluntat de transformar en ficció la seva experiència en el camp: “Hem preferit la forma novel·lada perquè ens ha semblat la més fidel a la veritat íntima dels qui vam viure aquella aventura”. No es tracta, tanmateix, d’escriure només una experiència individual: “Amb aquest llibre ens hem proposat donar una idea de la vida i la mort d’aquests ciutadans del món que van crear enfront del nacional-socialisme la internacional del dolor“. Des del 1946 no deixarà d’esmenar i modificar el manuscrit original i el llibre s’edita, per primer cop, el 1963, primer en castellà i després en català. Tot i que encara no gaudeix de la recepció que justament mereix, un clàssic de la literatura europea del segle XX.

  • 'El fum de Birkenau'

    'El fum de Birkenau'

    Autora: Liana Millu (Pisa, 1914 – Gènova, 2005) | Editorial: Quaderns Crema

    Millu era una jove mestra i partisana antifeixista quan va ser deportada a Birkenau, on s’hi va estar els mesos més durs, entre la primavera de 1944 i la de 1945. A partir de la seva experiència en el camp de dones, va escriure els sis relats que configuren el llibre, publicat per primer cop el 1947, “un dels testimonis europeus més intensos sobre el camp de concentració femení de Birkenau“, a judici de Primo Levi. Aquest llibre colpidor, d’una emotivitat sempre controlada, ofereix una insòlita mirada, conscient de la diferència de gènere, a l’experiència de les dones en el més massiu dels camps d’extermini nazis.

  • 'Si això és un home'

    'Si això és un home'

    Autor: Primo Levi (Torí, 1919 – 1987) | Editorial: Edicions 62

    Deportat a Auschwitz III-Monowitz el 1943, aquesta experiència el marcarà de per vida, i tots els seus textos hi tenen a veure, des del primer, començat a escriure en el camp, amb el doctor Leonardo Debenedetti (‘Informe sobre l’organització higienicosanitària del camp de concentració per a jueus de Monowitz, Auschwitz’), que serà el punt de partida per a la seva elaboració literària en ‘Si això és un home’ (del que en dirà que “els records li cremaven per dins”), fins al darrer (‘Els enfonsats i els salvats’), publicat pòstumament. Encara que ‘Si això és un home’ ja és actualment considerat un clàssic del segle XX i és conegut i llegit per escolars de mig món, quan es va publicar, el 1947, ben just se’n van vendre uns centenars d’exemplars i no va ser fins als anys vuitanta que es va convertir en el text de referència indiscutible que és avui.

  • 'La trilogia de la nit. La nit – L'alba – El dia'

    'La trilogia de la nit. La nit – L'alba – El dia'

    Autor: Elie Wiesel (Sighet, Romania, 1928 – Nova York, 2016) | Editorial: Columna

    Traslladat a Auschwitz amb quinze anys i tota la seva família, va acabar a Buchenwald fins a l’alliberament del camp. Encara que tota la vida va portar tatuat al braç el número A-7713, va tardar deu anys a escriure el primer dels llibres amb la seva experiència als camps nazis, convençut que “oblidar els morts és el mateix que matar-los per segon cop“. Quan, anys després, el preguntava per què el va escriure, contestava amb preguntes: “¿Per no tornar-me boig o, al contrari, per tornar-m’hi i poder entendre millor la bogeria, la gran, la terrorífica, la que en altre temps havia fet irrupció en la història i en la consciència d’una humanitat que oscil·la entre el poder del mal i el sofriment de les seves víctimes?”.

  • 'Sense destí'

    'Sense destí'

    Autor: Imre Kertész (Budapest, 1929 – 2016) | Editorial: Quaderns Crema

    Després de passar per diversos camps de concentració nazis, com Auschwitz o Buchenwald, va tardar tretze anys a escriure-la i no la va publicar fins al 1975. Hi va provar de reconstruir el relat articulat a partir dels records de l’experiència d’un adolescent, donant forma a l’arbitrarietat de la injustícia totalitària i a la crueltat criminal d’un règim assassí en les seves formes més quotidianes i, fins i tot, banals. Mai no va deixar de tornar, fins al final de la seva vida, a la memòria torturada d’aquells anys terribles.

  • 'Auschwitz i després'

    'Auschwitz i després'

    Autora: Charlotte Delbo (Vigneux-sur-Seine, 1913 – París, 1985) | Editorial: Club Editor. Publicat en dos volums: ‘Cap de nosaltres tornarà‘ i ‘La mesura dels nostres dies

    Militant comunista i participant activa de la Resistència al nazisme, va ser deportada a Birkenau i Ravensbrück. Va començar immediatament després de sortir del camp el primer volum del que acabaria sent una trilogia i, vint anys després, a partir de converses amb companyes de deportació, en clouria el tercer. És, potser, la mirada més inclement d’una escriptora a l’univers concentracionari del nazisme experimentat per dones. I, potser també, un dels textos elaborats amb una major consciència literària des de la profunda convicció que la literatura refà l’experiència en paraules. Són tres llibres en un i alhora un sol i poderós llibre, elaborat durant més de dues dècades, que va de l’experiència testimonial directa a l’elaboració literària del record.

  • 'El llarg viatge'

    'El llarg viatge'

    Autor: Jorge Semprún (Madrid, 1923 – París, 2011) | Editorial: Empuries

    Militant comunista i membre de la Resistència, va ser deportat a Buchenwald el 1943, amb vint anys. Transformat per aquella experiència, explicarà anys després que, quan va sortir, va haver de triar: o l’escriptura o la vida. I va triar la vida. Però el pes aclaparador dels records, que van necessitar un temps de sedimentació, van aparèixer en forma de llibre, el primer, el 1963, amb aquest llibre seminal, escrit en francès. Des de dins de Buchenwald, com explicarà sovint, ja es preguntava com caldria explicar-ho, tot allò, ja que la mera transcripció de l’experiència, per completa que fos, seria incapaç de transmetre la veritat del que allò va representar per als qui ho van viure. A aquest primer llibre en seguiran d’altres, igual de memorables, en forma d’espiral de memòria que torna un cop i un altre a uns anys i a uns esdeveniments que només a força de tornar-hi poden acabar de completar-se, no tant pel que fa a la informació com en intensitat.

  • 'En el corazón del infierno'

    'En el corazón del infierno'

    Autor: Zalmen Gradowski (Suwalki, Polònia, 1910 – Auschwitz, 1944) | Editorial: Anthropos

    Un llibre únic, inclassificable i irrepetible, format pels documents escrits per un membre dels Sonderkommando d’Auschwitz-Birkenau, l’escamot especial responsable del funcionament de les cambres de gas i dels forns crematoris. Amb una qualitat literària excepcional i desconcertant, els textos d’aquest llibre, enterrats en llaunes prop dels crematoris, són testimonis des de la primera línia de la pràctica de l’extermini, escrits per algú que sap que no sortirà viu i que només aquestes pàgines preservaran el record d’aquell lloc d’on no hi havia de tornar ningú i d’on ningú no n’havia de sortir viu. “Literatura de la catàstrofe”, com la va qualificar Philippe Mesnard, que arriba d’un lloc del qual no en van restar sobrevivents ni, per tant, tampoc, testimonis directes, fora d’alguns altres fragments rescatats del naufragi. D’aquí la seva excepcionalitat.

  • 'Els catalans als camps nazis'

    'Els catalans als camps nazis'

    Autora: Montserrat Roig (Barcelona, 1946 – 1991) | Editorial: Edicions 62

    Inexcusable tancar la llista sense citar aquest llibre. Roig, que evidentment, per raons d’edat, no era sobrevivent dels camps nazis, va documentar, registrar, ordenar i transcriure els testimonis dels sobrevivents catalans en camps nazis en un llibre insòlit i monumental, treballat durant més de tres anys i publicat per primer cop el 1977. Un llibre que és un crit contra l’oblit, l’amnèsia i la desmemòria en un país oblidadís, amnèsic i desmemoriat, especialment amb els vençuts que, doblement vençuts, van veure castigat el drama del seu exili, després de la guerra incivil, amb el pas pels camps de concentració nazis.

Setanta-cinc anys després de l’alliberament dels camps nazis, qui no sap és perquè no vol. La ignorància d’aquesta barbàrie no té excuses.

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies